Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El nou president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, del PSOE, en la sessió d'investidura, al juliol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Llengua catalana (1362)
Partits polítics i entitats (1853)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ambrosio Echebarría (5)
Francesc Xavier Ciuraneta (23)
Joan Josep Orella (1)
Lajos Kada (13)
Marcelino Iglesias (63)
María Luisa Alejos-Pita (1)
Ramon Malla Call (8)
Santiago Lanzuela (3)
Entitats Entitats
Arxiu de la Corona d´Aragó (24)
Diputació d`Aragó - Diputació General d`Aragó (20)
Federació d'Associacions Culturals d'Aragó Oriental (3)
Parlament d`Aragó (19)
Partit Aragonès (24)
Partit Popular d'Aragó (9)
Partit Socialista d´Aragó (13)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Aragó (29)
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
49 lectures d'aquest article
43 impressions d'aquest article
El català arriba a la presidència d'Aragó
Franja de Ponent
L’esperat reconeixement del català com a llengua oficial a la comunitat d’Aragó, on, en la zona de la Franja de Ponent és parlada per unes 70.000 persones, tampoc va arribar al llarg de l’any 1999, tot i que amb el nou govern autonòmic sorgit de les eleccions del 13 de juny va canviar la visió política d’aquesta realitat i es va obrir un període de negociacions.

La dificultat per poder aprovar una llei en la qual la llengua catalana fos reconeguda com a cooficial ja era clara a començaments de gener, quan es va iniciar una campanya de recollida de signatures contra aquesta possibilitat, sol·licitada per la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, una entitat de caràcter conservador.

El 25 de gener, les Corts regionals d’Aragó van aprovar la Llei del Patrimoni Cultural, en la qual el català es considera un “bé d’interès cultural”, com l’aragonès. Una disposició final determinava que una altra llei de llengües els hi hauria de donar caràcter de cooficialitat.

Però el canvi de govern autonòmic va ser força determinant per encetar una altra etapa en aquesta qüestió, paralitzada a les Corts des de feia anys. El 29 de juliol, després d’un mes llarg de negociacions amb el Partit Aragonès (PAR), el socialista Marcelino Iglesias es va convertir en president de la comunitat gràcies als vots d’aquesta formació i als de Izquierda Unida (IU). Nascut a Bonansa, un poble de la Franja de Ponent de 80 habitants, el nou dirigent havia estat alcalde d’aquesta localitat. Poques setmanes després de presndre possessió del càrrec, Iglesias va retreure a l’anterior govern aragonès de Santiago Lanzuela que hagués “descuidat” el tema de la llengua i va prometre públicament una llei per al català i el reconeixement de la seva cooficialitat, reivindicat durant molts anys per les poblacions de la Franja.

A finals d’octubre, la consellera d’Educació i Ciència, María Luisa Alejos-Pita, va fer un pas endavant i va assegurar que el seu equip treballaria perquè s’equiparés l’ensenyament del català en aquestes localitats amb el de la Generalitat, amb l’objectiu que els habitants de la Franja tinguin les mateixes oportunitats per estudiar o treballar a Catalunya. El govern d’Iglesias va anunciar, el mateix mes, la intenció d’implantar assignatures optatives de català i aragonès a les localitats bilingües, ja que el català s’ensenyava fins aleshores en 40 poblacions, i l’aragonès, en quatre.

L’actitud favorable del nou president d’Aragó davant la llengua catalana va ser reconeguda, finalment, amb un guardó en els Premis Octubre que s’entreguen anualment al País Valencià.

Quant a l’assistència sanitària dels habitants de la Franja, que fins aleshores eren atesos als centres de Lleida, a començaments de març, un grup de 34 alcaldes de la zona va proposar mantenir aquest servei fins i tot quan Aragó assumeixi les competències de Sanitat, previstes per al 2001. El 1998 van ser atesos un total de 3.500 pacients de les comarques de la Ribagorça, La Llitera i el Baix Cinca als hospitals lleidatans.

El contenciós entre els bisbats de Lleida i de Barbastre-Monsó per les obres d’art sacre que es troben al Museu Diocesà de Lleida reclamades per la última diòcesi tampoc es va resoldre el 1999 si bé el Vaticà va prendre una decisió salomònica, la de nomenar dos nous bisbes, per evitar que hi haguessin vencedors i vençuts.

La Generalitat va decidir, a començaments de maig, incloure en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català les 1.800 obres d’art sacre que componen el fons del Museu Diocesà de Lleida. Aquesta iniciativa va suposar un ‘blindatge’ legal per les 100 peces reclamades pel Bisbat de Barbastre-Monsó després de la segregació de la diòcesi lleidatana de les parròquies de la Franja, de les quals provenien aquestes obres.

Durant el mes de setembre, la polèmica es va intensificar, quan el bisbe de Barbastro, Ambrosio Echevarría, va assegurar que el Vaticà havia desestimat el recurs presentat pel bisbe de Lleida, Ramon Malla, contra la resolució del nunci a Espanya, Lajos Kada, que ordenava que les obres fossin entregades a Aragó. Però un dia després, Echevarría es va retractar i va reconèixer que s’havia basat en un informe del fiscal al voltant del contenciós, ja que el Vaticà no havia pres cap decisió sobre el tema.

El 29 d’octubre, Francesc Ciuraneta va ser nomenat nou bisbe de Lleida en substitució de Ramon Malla, que ja s’havia jubilat, i, alhora, el bisbe de Barbastro-Monsó, Ambrosio Echevarría, va ser rellevat per Juan José Orella, de parla catalana i nascut al Matarranya, comarca de la Franja de Ponent, sense que el conflicte s’hagués resolt però amb l’esperança que, quan arribés la decisió definitiva sobre el destí de les obres d’art no es fessin més grans les ferides entre ambdues diòcesis.