Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Resultat de les eleccions 2003 a les Corts d'Aragó.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
Personatges Personatges
Javier Callizo (1)
Marcelino Iglesias (63)
Miguel Ángel Fernández Rancaño (2)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Diputació d`Aragó - Diputació General d`Aragó (20)
Federació d'Associacions Culturals d'Aragó Oriental (3)
Parlament d`Aragó (19)
Partit Popular d'Aragó (9)
Partit Socialista d´Aragó (13)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Baix Cinca (Franja de Ponent) (4)
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
Libera (Franja d'Aragó) (1)
Matarranya (Franja d´Aragó) (4)
Ribagorça Oriental (5)
29 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
La difícil cooficialitat del català
Franja de Ponent
El reconeixement lingüístic del català va continuar sent el principal problema polític a la Franja de Ponent el 2003, una reivindicació arrossegada durant anys que havia tingut el moment més negatiu tres anys abans, quan la Comissió Jurídica Assessora va dictaminar que seria inconstitucional reconèixer la cooficialitat del català a l’Aragó. En aquella ocasió, una comissió d’experts va pronunciar-se sobre el tema a petició del conseller de Cultura, l’aragonesista Javier Callizo, del govern de coalició PSOE-A/PAR, que des del 1999 presidia Marcel·lí Iglesias. Es va postular la cooficialitat del català i de la fabla aragonesa, entesa aquest última com una varietat lingüística específica de la regió. L’oposició del Partit Popular de l’Aragó va impedir que el tema arribés a les Corts aragoneses per a la seva aprovació, argumentant que la cooficialitat del català hauria d’haver estat inclosa en l’Estatut aragonès per considerar-la constitucional i permetre’n la tramitació parlamentària a les Corts de l’Aragó.

La població i les organitzacions culturals de la Franja van manifestar-se repetidament en contra d’aquestes argumentacions, insistint sobre el govern aragonès perquè tirés endavant una llei de cooficialitat pel català, que era una realitat palpable a les comarques de la Ribagorça, la Libera, el Baix Cinca i el Matarranya. Davant la pressió popular, el 2003 va ser molt intensa l’activitat dels sectors contraris a la iniciativa, agrupats entorn de la Federación Aragonesa de Asociaciones Culturales del Aragón (FACAO), que deien que oficialitzar el català a l’Aragó supeditava el territori a Catalunya i no responia a la realitat idiomàtica de la fabla o el chapurriau, que era, segons ells, el que es parlava a les comarques limítrofes amb Catalunya. La campanya de la FACAO es va intensificar després de les declaracions fetes al setembre pel líder socialista català, Pasqual Maragall, en favor de la recuperació de les relacions entre els antics territoris de la Corona d’Aragó. La FACAO va acusar el president aragonès de connivència de partit amb Maragall i de voler introduir paràmetres catalans en la política aragonesa, ja que, segons va declarar el president de la FACAO, Ángel Fernández, el rerefons de l’afer no era lingüístic, sinó territorial, i per això acusava els partidaris de l’oficialització de voler annexionar la Franja de Ponent a Catalunya.

En acabar l’any, però, el president aragonès, Marcel·lí Iglesias, emparat pels resultats assolits a les municipals i a les eleccions a les Corts del 25 de maig, que li van reportar més vots que al 1999 i 4 escons més a la Diputació General d’Aragó, va prometre impulsar el 2004 la cooficialitat del català a la Franja. Segons Iglesias, el plantejament seria el mateix que el desenvolupat en l’avantprojecte de llei anterior sobre la cooficialitat del català i l’aragonès, però hi afegiria, a més, el reconeixement del fet que a la Franja de Ponent “el català no és només un patrimoni històric, sinó que és una llengua que s’utilitza per establir relacions entre les persones i per a la producció cultural”.