Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Una manifestació reclama a la capital, Ajaccio, una solució política al problema cors, al mes de maig

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Conflicte laboral, vaga (241)
Explotació, precarietat laboral (24)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Bernard Bonnet (24)
Christian Sautter (3)
Dominique Strauss-Kahn (8)
Gérard Pardini (2)
Lionel Jospin (68)
Martine Aubry (12)
Entitats Entitats
Assemblea de Còrsega (4)
Front d`Alliberament Nacional de Còrsega-Front d`Alliberament Cors (16)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
38 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
El Govern consagra la llei de les 35 hores
França
Des de la seva arribada al poder, el juny del 1997, el primer ministre socialista francès Lionel Jospin havia aconseguit mantenir un delicat equilibri entre les propostes socials més innovadores -personalitzades en la ministra d’Ocupació i Solidaritat, Martine Aubry- i una política econòmica ortodoxa, defensada pel ministre d’Economia Dominique Strauss-Kahn. Aquest equilibri es va veure qüestionat el 2 de novembre del 1999 quan Strauss-Kahn va presentar la seva dimissió, després que fos acusat d’haver cobrat el 1984 més de 15 milions de pessetes per un treball fictici d’assessorament jurídic a la Mútua Nacional d’Estudiants Francesos (MNEF), controlada pels socialistes. El nomenament del seu secretari d’Estat, Christian Sautter, per substituir-lo va garantir la continuïtat de la línia econòmica governamental, però va fe perdre pes polític al sector més moderat del socialisme francès.

En canvi, Martine Aubry va mantenir un alt nivell de protagonisme en elaborar una segona llei de 35 hores (la primera havia estat aprovada el 1998) encaminada a garantir que la reducció de jornada revertís efectivament en la creació de nous llocs de treball, com li demanaven els aliats verds i comunistes del govern. Aquest era precisament el punt en què la llei no estava acomplint els seus objectius ja que la majoria d’empreses que s’havien vist obligades a reduir la jornada havien aprofitat l’ocasió per incrementar la productivitat i no pas per contractar nous treballadors.

El 4 d’octubre, els carrers de París van veure un fet insòlit: una manifestació de 25.000 empresaris que protestaven contra la iniciativa governamental, que qualificaven d’”antisocial, antieconòmica i arcaica”, argumentant que “la plena ocupació només s’aconseguirà amb nosaltres i no contra nosaltres.” Sindicats, socialistes, comunistes i verds van organitzar una contramanifestació que va recollir 15.000 persones per demanar un aprofundiment de la llei. L’endemà, el projecte de llei va començar a ser debatut per l’Assemblea Nacional, que el va aprovar finalment el 15 de desembre.

Just dos dies abans, el 13 de desembre, va tenir lloc l’esdeveniment amb més càrrega simbòlica de tot l’any polític francès. La reunió entre Lionel Jospin i els representants de totes les forces polítiques corses al Palau de Matignon, residència oficial del primer ministre.

L’històric problema cors va saltar al primer pla de l’actualitat amb la detenció, el 3 de maig, del prefecte de Còrsega i exprefecte dels Pirineus Orientals, Bernard Bonnet, i el seu director de gabinet, Gérard Pardini, acusats de col•laboració en un atemptat perpetrat el 20 d’abril contra un restaurant de la platja d’Ajaccio. El restaurant havia estat incendiat per tres oficials de les unitats d’èlit de la gendarmeria corsa. L’endemà, Jospin va destituir Bonnet, que va ser processat el 21 de maig.

A finals de maig Jospin va afrontar, i superar, una moció de censura presentada per l’oposició arran del descobriment de la “guerra bruta” de l’estat a Còrsega. Durant la sessió, el primer ministre es va declarar disposat a concedir una més gran autonomia a Còrsega a canvi d’acabar amb la violència que torturava el país des de 1975. Malgrat que, en un primer moment, el principal grup armat de l’illa, el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC)-Canal Històric, va rebutjar la possibilitat oberta per Jospin, qualificant-la de “provocació inútil i irresponsable”, la iniciativa negociadora es va anar obrint camí.

El 30 de novembre, el primer ministre va convocar oficialment la reunió al Palau de Matignon de París amb els diputats territorials corsos. Tots els grups polítics van assistir-hi, inclòs un representant d’A Cuncolta Naziunalista, el braç polític de l’FLNC. En total, van estar asseguts a la mateixa taula durant quatre hores i mitja el primer ministre francès, cinc membres del seu gabinet i 28 diputats territorials corsos. Jospin va admetre la responsabilitat de l’Estat en els problemes que patia Còrsega, els nacionalistes corsos van exposar les seves reivindicacions d’autogovern i el seu desig que es reconegués la oficialitat de la llengua corsa. Les dues parts van acordar tornar-se a reunir el primer trimestre de l’any 2000, ja amb un temari concret sobre la taula. Semblava que s’obria un camí per a la resolució del conflicte cors. L’esperança es va fer més gran pocs dies després quan els principals grups armats corsos van promulgar una treva indefinida.

França va tancar l’any de dol, per la mort de 85 persones a caysa del greus temporals d’aigua i vent. Les tempestes van provocar també centenars de ferits i unes 800.000 llars es van quedar sense aigua i sense electricitat.