Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Jacques Chirac

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Jacques Chirac (161)
Entitats Entitats
Reagrupament per a la República (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
París (França) (222)
19 lectures d'aquest article
Jacques Chirac
França
Jacques Chirac va néixer a París el 29 de novembre del 1932. El seu pare era un directiu de la Banque Nationale de Crédit, fet que va facilitar els seus estudis als millors col·legis del país i la seva diplomatura en ciències polítiques i la llicenciatura a l´École Nationale d´Administration.

Després de servir com a sotstinent de carros de combat a la guerra d´Algèria, el 1956 es va casar amb Bernadette Chodron de Courcel, amb qui va tenir dues filles, i va ingressar al cos d´inspectors de finances, on va conèixer Georges Pompidou, l´home de confiança de Charles de Gaulle que el va introduir en política.

El 1966 va ser elegit diputat a la circumscripció de Corrèze i el 1967 va ser nomenant secretari d´Estat per a Afers Socials del govern De Gaulle i va intervenir en la signatura dels acords de Grenelle, que van posar fi als fets del Maig del 1968. Aquell mateix any va accedir a la secretaria d´Estat d´Economia i Finances.

El 1971 Chirac va ser nomenat secretari d´Estat per a les Relacions amb el Parlament en el govern de Jacques Chaban-Delmas, i des del 1972, ja en el govern de Pierre Mesmer, va ser ministre d´Agricultura i Interior. El 1974 va ser nomenat primer ministre de la presidència Valéry Giscard d´Estaing, però les discrepàncies amb el president el van dur a fundar el seu propi partit –Reagrupament per la República (RPR)– el desembre del 1976.

Amb l´RPR va aconseguir l´alcaldia de París el 1977 i el 1985, però va perdre les presidencials del 1981. El 1986 va esdevenir primer ministre després de guanyar les eleccions legislatives i va protagonitzar una dura cohabitació amb el llavors president François Mitterrand, amb qui es va enfrontar sense èxit a les presidencials del 1988.

El 1993 la coalició de dretes formada per l´RPR i la UDF va tornar a guanyar les eleccions legislatives i Chirac, amb la vista posada un altre cop en les presidencials del 1995, va cedir el càrrec de primer ministre a Édouard Balladur. El 7 de maig del 1995 va arribar al Palau de l´Elisi després de guanyar en la segona volta amb un 52,67% dels vots, desbancant el candidat socialista Lionel Jospin, que va obtenir un 47,33% dels vots.

Des d´aquell moment la seva popularitat va anar creixent, i es va anar creant una fama d´home vitalista i enèrgic, amant dels banys de multituds, amb veu profunda i seductora, posat dramàtic i gestos grandiloqüents. Pels seus detractors, en canvi, Chirac era versàtil, inconstant, mentider, impetuós, demagog i més capaç de conquerir el poder que d´exercir-lo. En tot cas, després de la victòria del 2002, Chirac va ser considerat pels francesos com el salvador de la pàtria i de la República.