Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Jean-Pierre Raffarin

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Jacques Chirac (161)
Jean-Pierre Raffarin (22)
Entitats Entitats
Unió per a la Democràcia Francesa (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
Poitiers (França) (1)
18 lectures d'aquest article
Jean-Pierre Raffarin
França
El 6 de maig del 2002, just després que el socialista Lionel Jospin presentés la seva dimissió davant del president de la República francesa, Jacques Chirac, Jean-Pierre Raffarin va ser nomenat nou primer ministre del país. Raffarin –que fins aquell moment era senador i president de la regió Poitou-Charentes i que estava considerat com el més centrista dels liberals i un personatge públic poc conegut pels francesos– passava a ser l´encarregat de fer la renovació política que Chirac havia promès durant la campanya electoral.

Jean-Pierre Raffarin
va néixer el 3 d´agost del 1948 a Poitiers, fill de Jean Raffarin, que va ser ministre amb Pierre Mendès-France. Va realitzar els seus estudis al liceu Enric IV de la seva ciutat natal. Després d´estudiar dret a París i diplomar-se a l´Escola Superior de Comerç de París, va entrar en el món de l´empresa i es va especialitzar en publicitat i comunicació.

Als anys setanta, i de la mà de la presidència Giscard d´Estaing, es va encaminar cap al món de la política i va exercir en diversos gabinets ministerials (Agricultura, Joventut i Esport, i Treball), tasques que va simultaniejar amb la secretaria general de la joventut giscardiana entre 1974 i 1977.

El 1988, amb només 40 anys, Raffarin es va convertir en el més jove president d´una regió francesa, la de Poitou-Charentes, càrrec per al qual va ser reelegit el 1992 i el 1999. També va ser diputat europeu per UDF-RPR (1989-1995), secretari general de la formació liberalcentrista UDF (1995-1996), vicepresident del partit Democràtic Liberal (DL) i senador des del 1997.

En la primera volta de les eleccions presidencials del 1995, va actuar de portaveu de la UDF i en accedir Chirac al poder va exercir la cartera ministerial de Petites i Mitjanes Empreses, Comerç i Artesanat del govern de Juppé, entre el 1995 i 1997.

Casat i pare d´una filla, Raffarin va ser coautor d´un llibre (conjuntament amb Michel Barnier, Dominique Peben i Jacques Barot), El nostre contracte per a França, en què reivindicava un “humanisme creador’ i proposava 10 reformes cabdals per canviar el país: modernització de la República, protecció de la democràcia, rellançament de la descentralització, refundació de l´educació, foment de la creació de riquesa i transparència en l´acció pública.