Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
François Mitterrand

Article de referència:
Un any de canvis polítics i socials
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Charles De Gaulle (7)
François Mitterrand (35)
Georges Pompidou (5)
Entitats Entitats
Greenpeace (49)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Partit Socialista Francès (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Jarnac (Charente, França) (1)
9 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
François Mitterrand
El 17 de maig de 1995, François Mitterrand, president durant catorze anys de la V República Francesa, va cedir el càrrec a Jacques Chirac, en un acte oficial de traspàs de poders que va representar tot un comiat a un home que "havia dedicat tota la vida a França i al manteniment de la seva grandeur". Als seus 78 anys, Mitterrand deixava la presidència i la política per enfrontar-se al càncer de pròstata que patia des de feia anys. Durant el 1995 la seva salut es va deteriorar ràpidament, i a finals d'any, quan va anar a Egipte a passar el Nadal, tot feia pensar que ja li quedava poc temps de vida.

François Mitterrand va néixer a Jarnac, al departament de Charente, el 26 d'octubre de 1916, fill d'una família de vinagrers, en una regió on totes les famílies prestigioses es dedicaven al conyac.

A 18 anys va anar a París a estudiar ciències polítiques i dret, i va entrar en contacte amb cercles polítics catòlics de signe dretà. En aquells anys a París també es va enamorar. La seva primera nòvia va ser Marie-Louise Terrasse, una estudiant com ell, amb qui es va prometre abans de marxar a la guerra el 1939, però amb qui es va casar va ser amb Danielle Gouze, el mes d'octubre de 1944, un cop França ja havia estat alliberada.

L'actuació de Mitterrand durant la guerra és una mica fosca, i se n'han ofert versions força diferents. Sembla clar que en l'inici va tenir posicions pròximes al govern col·laboracionista de Vichy i que al final estava amb la Resistència. No es coneix amb certesa quan, com i per què va passar d'un bàndol a l'altre.
Acabada la guerra, el 22 de gener de 1947 va ser nomenat ministre dels ex-combatents com a membre de la Unió Democràtica i Socialista de la Resistència (UDSR), un grupuscle centrista. Durant la IV República va ser onze cops ministre.

El 13 de maig de 1958, quan es va produir l'aixecament militar a Alger i el Parlament va entregar el poder al general Charles de Gaulle, Mitterrand s'hi va oposar i va quedar fora de la vida política. No va tornar a reaparèixer en escena fins al 1965, quan es va presentar a les eleccions presidencials com a candidat de l'esquerra, malgrat no ser ni comunista ni socialista. Va perdre per un 45% de vots contra el 55% obtingut per De Gaulle, però va ser un bon resultat.

La seva segona oportunitat va arribar el 1974, quan la mort de Georges Pompidou va obligar a anticipar les eleccions generals. Des del 1971, Mitterrand s'havia convertit en el líder del Partit Socialista sorgit de la recomposició de la SFIO, i el 49% de vots obtinguts a les eleccions li va valdré la confirmació del seu liderat i el seu pas a la gran política.

El gran moment de Mitterrand va arribar el 1981, quan va guanyar les eleccions presidencials, i va iniciar una mena de regnat que duraria catorze anys, en revalidar la presidència el 1988. El primer que va fer va ser potenciar les estructures funcionarials, amb el suport de l'estament tecnòcrata provinent de l'École National d'Administration. Així, va articular una xarxa de poder independent del poder executiu i autònoma fins al punt de protagonitzar episodis cabdals de la política francesa, com ei crim d'Estat contra el vaixell de Greenpeace (1985) o les escoltes telefòniques il·legals exercides sobre nombroses personalitats polítiques (1988).

En política exterior, va impulsar la unitat europea, que va culminar amb la firma del Tractat de Maastricht (1991), va acostar França a l'OTAN i els Estats Units (Guerra del Golf de 1991) i va mantenir la tradicional política francesa d'intervenció militar a l'Àfrica (República Centrafricana, Txad i Ruanda).

Socialment, la seva arribada va suposar l'abolició definitiva de la pena de mort a França (1981), la supressió del delicte d'homosexualitat (1982) i la inclusió de l'avortament entre els serveis de la seguretat social (1982).

Dels seus dos mandats destaquen també les gran obres d'infraestructures: inauguració del primer TGV el 1981 i la participació francesa en l'eurotúnel, inaugurat el 1994. Però els francesos potser el recordarien pels sis bilions de francs que va gastar en l'edificació de tres obres faraòniques a la capital de França: l'Arc de la Defensa, la Biblioteca Nacional i la Piràmide del Louvre.

Coincidint amb les eleccions legislatives de 1993 es va saber que Mitterrand patia un càncer. Des de llavors va fer de la malaltia un element més del joc polític i va anar preparant la retirada. En aquest final va acceptar fins i tot revelar públicament l'episodi de Vichy i l'existència d'una altra família en la seva vida, Anne Pingeot i la seva filla Mazarine.