Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Personatges Personatges
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Entitats Entitats
Caixa Catalunya (87)
Caixa Girona (16)
Caixa Laietana (19)
Caixa Manlleu (15)
Caixa Manresa (25)
Caixa Penedès (23)
Caixa Sabadell (10)
Caixa Tarragona (13)
Caixa Terrassa (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
65 lectures d'aquest article
32 impressions d'aquest article
El mapa financer català es transforma
Fusió de les caixes
El procés va començar el 2009. A la primavera, les entitats bancàries estudiaven quines possibilitats de fusió tenien sobre la taula per fer front a la crisi. L'opció més probable semblava aleshores la fusió de les tres caixes de fundació pública d'una banda —Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona— i les sis restants, és a dir, Caixa Penedès, Caixa Sabadell, Caixa Laietana, Caixa Terrassa, Caixa Manresa i Caixa Manlleu, de l'altra. Durant el 2010, es van concretar els diferents processos d'integració que modificaven de manera substancial el mapa del sector financer de l'Estat.

A finals de gener, després de set mesos de negociacions amb el Govern espanyol, la Comissió Europea (CE) va donar llum verda al Fons de Restructuració Ordenada Bancària (FROB), promogut per José Luis Rodríguez Zapatero per accelerar les fusions de caixes, que s'havien d'enllestir abans del 30 de juny. Però la Comissió Europea va limitar els ajuts que podien rebre les caixes al 2% dels actius ponderats per risc. Aquesta limitació va generar discrepàncies perquè algunes entitats comptaven poder arribar al 3%. La Unió Europea, finalment, va acceptar estudiar ajuts que sobrepassessin el percentatge estipulat.

Dos grans processos de fusió van marcar l’any a Catalunya. D’una banda, CatalunyaCaixa, formada per Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. I, de l’altra, Unnim, integrada per les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu.

La unió de les entitats que integren CatalunyaCaixa va donar lloc, a partir de l’1 de juliol, a la quarta caixa espanyola pel volum d’actius consolidats, que ascendia a 81.606 milions d’euros; 62.886 milions d’euros en crèdits a clients i 67.896 milions d’euros en recursos gestionats. La xifra sol·licitada al FROB va ser de 1.250 milions d’euros, retornables amb els interessos en cinc anys, motiu pel qual va haver de comptar amb el vistiplau de la Comissió Europea. La nova entitat, que va adoptar la seva marca definitiva el 15 de setembre del 2010, comptava a finals d'any amb 1.215 oficines -en va haver de tancar 395-, i amb una plantilla de 7.600 persones que havia de reduir en 1.300 treballadors, a través de prejubilacions i baixes incentivades, de cara al 2011. Adolf Todó va assumir-ne la direcció general i Fernando Casado la presidència, avui en mans de Manel Rosell, després de la renúncia de Casado.

D'altra banda, Unnim, operativa també des de l’1 de juliol, i convertida en la tercera caixa d’estalvis catalana, va anunciar que comptaria amb un volum d’actius de 30.000 milions d’euros, i que sol·licitaria 380 milions d'euros al FROB, a retornar en tres anys i mig. A més, en el termini de dos anys, volia tenir 2.900 treballadors, després de reduir la plantilla en 530 persones mitjançant, també, prejubilacions; i 610 sucursals, després d’haver-ne de tancar 150.

Al tancament del primer semestre de l’any, es va viure una segona onada de concentracions, propiciada per la situació econòmica, la pressió dels governs i del Banc d'Espanya, i l'acabament del termini per demanar ajudes al FROB. Així, Caixa Girona, que havia començat l’any convençuda de la seva integració a Unnim, se’n va acabar desvinculant i va ser absorbida per la Caixa, convertint-se així en la segona entitat d’estalvis pel nombre d’actius.

Una cosa semblant va passar amb Caixa Penedès i Caixa Laietana. Les converses, a començaments d’any, estaven en un punt mort, després que al desembre del 2009 totes dues entitats decidissin frenar temporalment el procés d’integració. Finalment, no es van posar d’acord i es van integrar, per separat, sota la fórmula del Sistema Institucional de Protecció (SIP). Aquest sistema d'aliança, batejat amb el nom de fusió freda, permet que les entitats que en formen part creïn un nou banc amb prou força financera per anar a buscar crèdit a Europa —les caixes comarcals catalanes el tenien gairebé tancat— i, a més, puguin mantenir la marca i l'obra social en els territoris d’origen. Tanmateix, la preocupació venia del fet que part del poder de decisió es desplaçava fora de Catalunya, i que, si es produïa una futura ampliació del banc resultant, el percentatge de participació de les entitats fundadores es rebaixaria.

La primera es va integrar al grup format per Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra, amb la voluntat de començar les seves activitats conjuntes el 2011. La segona, es va unir a Caja Madrid, Bancaja, Caja de Ávila, Caja Insular de Canarias, Caja Segovia i Caja Rioja, creant la caixa d’estalvis més gran del rànquing espanyol.

En el context general, durant el primer semestre de 2010 la reestructuració de les caixes d’estalvis ja havia afectat 39 de les 45 entitats existents a l’Estat espanyol, i havia requerit ajuts públics i privats per valor de 14.765 milions d’euros. En aquest sentit, es preveia que les operacions que estaven en curs, tant a través d’una fusió clàssica com d’un SIP, significarien una reducció destacable de les entitats espanyoles, que passarien de 45 a 18.

La tendència era clara a finals d'any. L’escenari de crisi econòmica continuava exigint bancs més grans i amb una àmplia i extensa xarxa de sucursals, tant en el territori nacional com a la resta d’Europa.