Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El resum de la temporada

Els veïns de les Corts es mostraven absolutament contraris al pla Barça 2000

La desfilada dels exjugadors va ser un dels moments més emotius de la celebració del centenari

Rivaldo, Pilota d'Or del 1999

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Antoni Ramallets (2)
Bernd Schuster (4)
Carlos Ángel Roa (2)
Christian Vieri (2)
Claudio Ranieri (3)
Diego Pablo Simeone (2)
Frank De Boer (17)
Frédéric Dehú (2)
Gabriel García de la Torre (4)
Giovanni da Silva (5)
Héctor Cúper (1)
Hristo Stòitxkov (30)
Hugo Sotil (1)
Javier Clemente (24)
Joan Clos (169)
Johan Cruyff (68)
José Mari Bakero (12)
Josep Iborra (1)
Josep Guardiola (102)
Josep Carreras (11)
Josep Lluís Núñez (63)
Ladislao Kubala (10)
Louis Van Gaal (51)
Luís Suárez (2)
Michael Laudrup (4)
Miquel Àngel Nadal (11)
Nicolas Anelka (1)
Òscar Garcia (12)
Pepe Reina (1)
Raúl González Blanco (12)
Roger Garcia (10)
Romário da Souza Faria (18)
Ronald De Boer (6)
Ronald Koeman (17)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Simão Sabrosa (3)
Sixte Cambra (4)
Sonny Anderson (3)
Vitor Borba Ferreira (36)
Xavi Hernández (51)
Xavier Aguilar (1)
Entitats Entitats
AIK Solna (2)
Arsenal F.C. (14)
Bayern de Munic (18)
Chelsea (14)
F.C. Parma (2)
Futbol Club Barcelona (971)
Manchester United (24)
Olympique de Lyon F.C. (4)
Olympique de Marsella (3)
Panathinaikos (14)
Real Club Celta de Vigo (16)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Sporting Clube de Portugal (4)
València Club de Futbol (79)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
104 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Centenari del Barça: títol de Lliga i polèmica
Futbol
El Futbol Club Barcelona començava l'any 1999, l'any en què celebrava el seu centenari, en una situació delicada. Al final de l'any anterior el primer equip de futbol havia sofert fins a cinc derrotes consecutives i el president del club, Josep Lluís Núñez, havia vist com per primera vegada en més de 20 anys de ocupar el càrrec les protestes al camp arribaven fins a demanar la seva dimissió. Però, com sovint passa en el futbol, un seguit de resultats favorables van retornar la tranquilitat i van permetre que el Barça celebrés el seu centenari en un ambient distès i festiu.

A principi d'any el Barça s'havia reforçat amb els bessons Ronald i Frank de Boer, procedents del Ajax d'Amsterdam, pels què havia pagat 3.000 milions de pessetes després d'un estira i arronsa entre els jugadors, que volien fitxar pel Barça, i la directiva del club holandés, que no volia deixar-los marxar. A més havia recuperat el seu capità i organitzador, Josep Guardiola, que havia estat lesionat durant més d'un any. A més els seus rivals directes van començar a perdre partits. Entre unes coses i altres l'equip de futbol va protagonitzar una remontada espectacular, va guanyar cinc partits seguits, es va proclamar campió d'hivern, i al capdavall es va proclamar campió de Lliga quatre jornades abans del final. Per arrodonir la festa aquest triomf va coïncidir amb els éxits de les altres seccions del club, el bàsquet, el hàndbol i el hoquei patins, que també van guanyar els seus respectius campionats de Lliga. Era una coïncidència que es produïa per primera vegada a la història del club.

L'any 1999 també va ser per el Barça l'any en què va tancar el comiat del seu ex-entrenador Johan Cruyff. Aquest havia estat acomiadat tres temporades abans però havia quedat pendent la questió d'uns partits d'homenatge que segons el contracte el club tenia que fer a l'entrenador, però la questió s'havia anat arrossegant per falta d'acord entre les dues parts. Finalment però es van celebrar els homenatges a l'ex-futbolista i ex-entrenador, en mig d'una gran expectació i amb un gran èxit d'assistència. El 10 de març a Barcelona es van enfrontar el primer equip de futbol i un equip format bàsicament per integrants del "dream team" que va guanyar quatre lligues i la copa d'Europa a les ordres de l'entrenador holandés, i va permetre tornar a veure junts jugadors com José Mari Bakero, Ronald Koeman, Hristo Stoitxkov i Michael Laudrup. Al final la victòria va ser pel Barça per 2 gols a 0 i el moment més emotiu va ser quan al final Cruyff, al mig del camp i rodejat per tots els jugadors que havien jugat a les seves ordres, va rebre una llarga ovació per part del públic que omplia el Camp Nou a vessar. El segon partit d'homenatge es va jugar a Amsterdam, al camp de l'altre equip important a la carrera de Cruyff, l'Ajax, amb el mateix ambient de suport popular.

A part d'aquests homenatges durant 1999 el Futbol Club Barcelona va organitzar un seguit d'actes al llarg de l'any per commemorar el seu centenari. D'entre els molts esdeveniments alguns van destacar pel seu resò popular, com el recital que el tenor Josep Carreras va oferir en el Camp Nou devant uns 70.000 espectadors, i d'altres per la seva càrrega simbòlica com la trobada mundial de penyes blaugranes. Uns 3.600 penyistes de tot el món van visitar Barcelona convidats pel club i entre d'altres activitats va sobresortir la reunió a la plaça Sant Jaume, a on van ser acollits pel secretari general d'Esports de la Generalitat, Pere Sust, i pel regidor d'Esports de l'Ajuntament, Albert Batlle. Però de tots els actes del centenari el més espectacular va ser el partit de futbol que va disputar el primer equip contra la selecció de Brasil, que va comptar amb la participació de tres jugadors molt lligats a l'equip blaugrana en tres periodes diferents, Romàrio da Souza, "Romàrio", Ronaldo Nazario de Lima, "Ronaldo" i Vítor Barbo Ferreira, "Rivaldo". Però el moment culminant no es va viure en el partit sinò en la cerimònia prèvia, en la què van desfilar més de 300 jugadors de tots els temps des del porter Josep Iborra, representants del Barça de les cinc copes, com Ladislao Kubala, Antonio Ramallets o Luis Suárez, fins exjugadors més recents com Johan Cruyff, Hugo Sotil o Bernd Schuster.

Projecte Barça 2000
Però durant 1999 el Barça no va ser tant sols notícia pel seu centenari o per els seus èxits esportius, sinò que el seu president es va proposar dur a terme un pla d'urbanització de l'entorn del Camp Nou que va fer que el club blaugrana fos present de forma habitual a les seccions d'economia, societat i politica dels diaris. El projecte, anomenat Barça 2000 i aprovat per l'Ajuntament de Barcelona el 28 d'abril, contemplava l'urbanització d'uns 120.000 metres quadrats dels terrenys que envoltaven el Camp Nou i hi incloia el que fins aleshores eren els camps d'entrenament i el Miniestadi. La idea bàsica del pla era la construcció d'uns jardins elevats que cobririen una zona de botigues i sales d'exposicions i uns cinemes multisala, a més d'un aparcament. S'esperava que el conjunt fos un centre lúdic de gran magnitud, amb una afluència calculada d'uns 5 milions i mig de visitants l'any.

El projecte va tenir des del primer moment l'oposició dels veïns de Les Corts, que argumentaven que aquesta afluència massiva trastocaria radicalment la vida quotidiana del barri. L'oposició va rebre ràpidament el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i es van començar a organitzar reunions, recollides de signatures, manifestacions i d'altres activitats en contra del pla. Després s'hi van afegir d'altres associacions cíviques i finalment els principals partits polítics llevat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el partit de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el majoritari en el govern municipal que havia aprovat el pla. Però va tenir que veure com el seu suport quedava en minoria, ja què els seus socis al govern municipal, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (IC), van afegir-se a la postura contrària al projecte.

D'altra banda la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i Unió (CiU), mantenia a través de la seva conselleria de Comerç la postura d'autoritzar el projecte, sempre que s'ajustés a restriccions molt precises tant en el nombre de metres quadrats destinats a superfície comercial, que no podien sobrepassar en cap cas el 6 per cent de l'edificabilitat total, com en el tipus de comerços que s'hi podien instalar que no podrien ser en cap cas grans superfícies d'alimentació i que tindrien que estar directament relacionades amb les activitats lúdiques que es desenvolupessin en l'entorn.

El 30 de setembre acabava el termini per a la presentació d'al•legacions contra el projecte en la fase d'informació pública. Entre les entitats que havien presentat al•legacions s'hi trobaven tots els grups municipals, tret del Partit dels Socialistes de Catalunya, fins i tot els dos que participaven amb aquest partit en el govern municipal, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana. També s'hi oposaven diverses entitats ciutadanes, entre les que destacava la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). També n'havien presentat un grup de 143 arquitects, advocats i enginyers organitzat al voltant d'una comissió del Col•legi d'Arquitectes en contra del projecte. També s'hi oposaven les Universitats de Barcelona i la Politècnica de Catalunya, que en un escrit presentat al Ajuntament feien constar la seva preocupació per l'impacte que el centre lúdic podia tenir sobre l'activitat científica en el campus universitari.

L'estira i afluixa pel projecte va provocar alguns moments de crispació, especialment en criticar el president Núñez el moviment veinal d'oposició, acusant-los de no voler canviar la situació de degradació dels voltants del Camp Nou, que en els darrers anys s'havia convertit en un centre habitual de prostitució. Núñez es queixava de què el seu projecte rebia molta més oposició que l'activitat delictiva que es realitzava a la zona i fins i tot va arribar a acusar l'associació de veïns de tenir interés directe en mantenir la situació. El president del Barça també va exigir els seus directius que eren militants dels partits polítics opositors que defensessin públicament el projecte o en cas contrari tindrien que marxar de la junta directiva del club.

En la competició de Lliga el més destacat de 1999 va ser el títol aconseguit pel Barça ja que, encara que al començar el campionat era considerat un dels màxims favorits, ningú no s'esperava que guanyès amb la facilitat amb què ho va fer. El Madrid, el seu principal rival, va fer una temporada dolenta, potser per què estava més interessat en la Lliga de Campions que en el campionat local. Al final del campionat el Barça era primer amb 11 punts d'avantatge sobre el Madrid, que fins l'últim partit no va aconseguir assegurar-se el segon lloc que li permetia classificar-se automàticament per a la Lliga de Campions de l'any següent.

A més de la victòria del Barça en el campionat de Lliga va destacar la gran campanya del Mallorca. L'equip illenc va aconseguir acabar en tercera posició en el campionat en el que fins a la última jornada va tenir opcions per ocupar la segona plaça, que finalment va ser pel Real Madrid. El porter del Mallorca, Carlos Roa, amb només 31 gols encaixats en el campionat va guanyar el trofeu Zamora com a porter menys golejat de la divisió. Poc després el porter de l'equip illenc i de la selecció argentina feia pública la seva decisió d'abandonar el futbol professional per motius religiosos. El trofeu Pichichi al màxim golejador de la Lliga va ser pel davanter del Real Madrid Raúl González, amb 25 gols, que a la darrera jornada va superar per un gol al jugador brasiler del Barça Rivaldo.

El responsable directe de què el Mallorca no acabès en segon lloc va ser el València, que a la última jornada va derrotar l'equip illenc i va aconseguir quedar en quart lloc i classificar-se per les eliminatòries prèvies de la Lliga de Campions. La mala sort va ser pel Celta de Vigo, que havia estat considerat durant bona part del campionat com l'equip que millor jugava i que al final va haver de conformar-se amb el cinquè lloc i la classificació per la Copa de la Uefa. La Copa del Rei va ser pel València que va superar a la final l'Atlético de Madrid per 3 a 0. L'equip del Túria va arrodonir la seva excelent temporada guanyant la Supercopa d'Espanya devant el Barcelona.

L'Espanyol es va proclamar campió de la copa Catalunya, superant a la final el Lleida per 2 a 1. L'equip barcelonés també va ser notícia durant 1999 per la inauguració dels actes del seu centenari. El Real Club Deportiu Espanyol havia estat fundat l'any 1900 per un grup d'estudiants barcelonins i el seu volia ser una referència directe a la condició d'equip local oposat a la composició forània del grup fundador del Futbol Club Barcelona, creat l'any anterior.

Competicions internacionals
A la Lliga de Campions el Real Madrid va ser eliminat pel Dinamo de Kíev a quarts de final. El Madrid havia empatat a 1 gol a l'anada i va perdre per 2 a 0 al camp de l'equip ucrainès. L'eliminació va ser especialment ben acollida per l'afició blaugrana que temia que l'equip blanc pugués arribar a jugar la final de la competició que s'havia de celebrar en el Camp Nou. La final de la Lliga de Campions la van jugar el Manchester United i el Bayern de Munic, els dos equips que es trobaven al mateix grup de classificació que el Barça i que l'havien fet fora de la competició europea. L'organització de la final va estar envoltada d'una forta polèmica pel reduït nombre d'entrades que es van posar a la venda pels aficionats locals. Les entrades es venien a les mateixes cues a preus vint vegades més alts que els oficials. El partit en sí va ser un dels més emocionants de la història de la competició. L'equip alemany, que anava guanyant per 1 a 0, va rebre dos gols en gairebé un minut i quan ja es jugava el temps de descompte, per acabar perdent per 2 a 1. El Manchester, l'equip de moda a Europa, completava un triplet històric ja que també havia guanyat la Lliga i la Copa angleses.

A la Recopa va destacar l'actuació del Mallorca que va arribar fins a la final de la competició, després de superar a equips teòricament superiors, entre ells el Chelsea londinenc, campió vigent de la competició i al que va eliminar a la semifinal. Prop de 6.500 seguidors mallorquins es van desplaçar a Birmingham, seu de la final, però no van poder evitar que el seu equip caigués derrotat pel Lazio de Roma per 2 a 1. Aquesta era l'última edició de la Recopa, ja que la remodelació de les competicions europees unificava aquesta competició i la Copa de la UEFA. Un altre equip italià, el Parma, va guanyar la Copa de la UEFA després d'imposar-se a la final per 3 a 0 a l'Olympique de Marsella.

La selecció espanyola es classifica per l'Eurocopa.
També es van jugar durant el 1999 els últims partits de classificació per la fase final de l'Eurocopa, que s'havia de celebrar el 2000 a Anglaterra. La selecció espanyola, dirigida per José Antonio Camacho, es va classificar de manera brillant, amb uns resultats espectaculars entre els que va destacar la golejada històrica de 9 a 0 devant Àustria. Espanya havia debutat en l'Eurocopa amb una derrota devant Xipre, el que havia provocat la destitució de l'anterior seleccionador, Javier Clemente. Amb Camacho la selecció espanyola va guanyar tots els seus partits, 1 a 2 devant Israel, 9 a 0 devant Àustria, 6 a 0 contra San Marino, 1 a 3 contra Àustria, 8 a 0 contra Xipre, 9 a 0 contra San Marino.

També va ser una notícia destacada el triomf de la selecció espanyola sub-20, que va guanyar el campionat mundial que es va celebrar a Nigèria. Espanya va derrotar a la final a Japó per 4 a 0. A l'equip espanyol va destacar la direcció del centrecampista del Fútbol Club Barcelona Xavi Hernández. Pablo, davanter del Numància, va ser el màxim golejador del campionat. La qualitat dels planters espanyols també es va posar de manifest al campionat d'Europa sub-16, a on la selecció espanyola va proclamar-se campiona després de guanyar a la final a Polonia per 4 a 0.

D'altres fets destacables del futbol de seleccions van ser la victòria de Brasil a la Copa Amèrica, celebrada a Paraguai, i la consecució del campionat mundial femení per part de l'equip d'Estats Units. Brasil va obtenir el seu títol en imposar-se a la final a la selecció d'Uruguai per 3 a 0. Per la seva banda, les noies nord-americanes van derrotar a la final a la selecció de Xina en el llançament de penaltis, desprès que el temps reglamentari acabés en empat a 0.

La temporada 1999-2000 va començar com cada any amb els fitxatges i traspassos de jugadors i entrenadors. D'aquests últims van destacar el pas de l'entrenador del València, l'italià Claudio Rainieri, per l'Atlético de Madrid després d'haver aconseguit la Copa del Rei i la classificació per a la Lliga de Campions. L'equip valencià es va fer amb els serveis d'un altre entrenador amb una trajectòria excelent, l'argentí Hector Cúper, que havia arribat al Mallorca al juny de 1997. En dues temporades havia portat l'equip a la final de la Copa del Rei de 1998, any en què va acabar cinquè a la Lliga, la millor posició en l'història del club i en el què també va aconseguir la Supercopa d'Espanya, únic trofeu oficial del club, i a la final de la Recopa europea de 1999, temporada en la que l'equip va acabar tercer a la Lliga, classificat per les elimatòries prèvies de la Lliga de Campions, malgrat que d'una temporada a l'altre l'equip havia sustituit fins a vuit jugadors bàsics.

D'entre els jugadors va destacar el fitxatge pel Real Madrid del davanter francés de 20 anys Nicolas Anelka, procedent de l'Arsenal londinenc, per 5.500 milions de pessetes. Però el fitxatge de l'any el va fer l'Inter de Milà que va batre tots els rècords en pagar 41 milions d'Euros, uns 7.000 milions de pessetes, pel davanter del Lazio i ex-jugador de l'Atlético de Madrid Christian Vieri, de 26 anys, a més del traspàs del jugador Diego Pablo Simeone, valorat en uns 1.000 milions de pessetes. Devant l'evident inflació del mercat de traspassos la UEFA va començar a estudiar la possibilitat d'establir màxims salarials per als futbolistes de manera similar als que existien en els esports professionals nord-americans com la NBA o la NFL.

El Barça per la seva banda va aprofitar el final de temporada per desfer-se dels últims restes de l'anomenada "quinta del Mini", el grup de jugadors del planter blaugrana que havien arribat al primer equip de la mà de l'ex-entrenador Johan Cruyff. Aquest grup de bons jugadors havia estat sovint problemàtic per l'entrenador Louis van Gaal, ja que els seus crítics els havien convertit en una mena de símbol del planter blaugrana en front de l'incorporació massiva de jugadors estrangers i especialment el grup de jugadors procedents de l'Ajax. D'aquesta manera van abandonar el club els germans Garcia, Roger que va ser traspassat a l'Espanyol i Òscar que va anar al València. Albert Celades va ser cedit al Celta. També va marxar un dels jugadors més veterans de l'equip, el defensa Miquel Àngel Nadal, que va fitxar pel Mallorca. D'altra banda també van ser traspassats els brasilers Giovanni da Silva, al Panatinaikos grec, i Sonny Anderson, a l'Olympique de Lió, ja que encara que eren habituals a les alineacions mai no havien acabat d'encaixar en el disciplinat sistema de joc de l'entrenador holandés.

Entre les incorporacions va destacar el fitxatge del jugador finlandés de l'Ajax Jari Litmanen, de 28 anys, un centrecampista ofensiu que ja havia guanyat amb Van Gaal a l'equip d'Amsterdam les lligues de 1994, 1995, 1996 i 1998, a més de la copa d'Europa i la Copa Intercontinental de 1995. També es va incorporar el defensa francés Frédéric Déhu, de 26 anys, procedent del Lens, però des del punt de vista econòmic va destacar el fitxatge d'un jove portuguès poc conegut, Simao Sabrosa, de 20 anys i jugador del Sporting de Lisboa, per 2.500 milions de pessetes, que era el fitxatge més car de l'història de Portugal. També per 2.500 milions de pessetes va fitxar el davanter del Real Mallorca Dani. Per a completar la plantilla es van incorporar també quatre joves del planter, Gabri, Mario, el porter Reina i el juvenil Nano, que alternaven la seva presència en el primer equip i el Barça B.

L'any 1999 també es va estrenar la nova fòrmula del campionat europeu de clubs, l'anomenada Champions League, Lliga de Campions o simplement Champions. A més de l'ampliació del nombre d'equips participants, que passaven de 16 a 32, aquesta edició de la Champions destacava per l'important increment de les quantitats econòmiques destinades als participants. Els contractes televisius asseguraven uns ingressos de més de 85.000 milions de pessetes, dels quals el 75 per cent, uns 65.000 milions de pessetes, serien per els clubs.

La nova fòrmula de la Lliga de Campions va ser favorable pels tres equips espanyols participants, Barcelona, Madrid i València, ja que tots tres es van classificar per a la segona ronda. El Barça es trobava en el Grup B, juntament amb Fiorentina italià, l'Arsenal londinenc i l'AIK Solna suec. El Madrid en el Grup E, amb el Porto portuguès, l'Olympiakòs grec i el Molde noruec. El València debutava a la Lliga europea en el Grup F, amb el Bayern de Munic, el Glasgow Rangers i el PSV Eindhoven. El campiò vigent, el Manhester United es trobava en el grup D, amb l'Olympique de Marsella, l'Sturm Graz austriac i el Croacia de Zagreb. Al grup H, el Milan s'enfrontava al Chelsea, a l'Hertha de Berlin i al Galatasaray turc. En el grup A, el Lazio italià, guanyador de la Recopa, el Bayer Leverkusen, el Dinamo de Kiev i el Maribor d'Eslovènia. Al grup C el Feyenoord, el Boavista, el Borussia de Dortmund i el Rosenborg suec. Al grup G el Willem II d'Holanda, el Spartak de Moscú, el Girondins de Bordeus i el Sparta de Praga.

La importància creixent del negoci televisiu va tenir altres fites durant 1999, entre d'altres l'entrada en funcionament el 15 de febrer del primer canal espanyol dedicat exclusivament a un equip de futbol, la Real Madrid TV, a Canal Satélite Digital. El 27 de juliol, coincidint amb l'assemblea de compromissaris, va entrar en funcionament el canal Barça, amb 12 hores diàries d'informació sobre el club, dins de l'oferta de Via Digital. A més el FC Barcelona i Via Digital van arribar a un acord per a la cesió dels drets televisius des de l'any 2003 fins el 2008. Encara que no es va fer públic, s'estimava que l'import del contracte podria superar el 60.000 milions de pessetes en total, què gairebé duplicaba la xifra més alta pagada fins aleshores. Dins de la mateixa dinàmica de maximitzar els beneficis la FIFA va llençar l'idea d'organitzar un Mundial bienal, per contrarrestar la creixent importància dels campionats de clubs, però la fòrmula no semblava que poguès prosperar ja que va rebre de seguida l'oposició frontal dels principals clubs europeus, cada vegada menys disposats a cedir els seus jugadors a les seleccions, i també de la UEFA.