Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Alfonso, del Betis, va ser un dels jugadors més rendibles per a l'equip revelació de la temporada

El Borussia de Dortmund (vestit de groc i negre) va guanyar la Lliga de Campions

Els golejadors

Fabio Capello, entrenador del Madrid

Lliga 96-97 classificació final

Ronaldo disputa una pilota al defensa madridista Roberto Carlos, un dels destacats de l'equip blanc

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abelardo Fernández (9)
Albert Ferrer (6)
Clarence Seedorf (1)
Davor Suker (3)
Fabio Capello (4)
Fernando Hierro (7)
Fernando Couto (5)
Johan Cruyff (68)
Jorge Valdano (7)
José Antonio Camacho (22)
Jupp Heynckes (1)
Llorenç Serra Ferrer (19)
Lorenzo Sanz (9)
Louis Van Gaal (51)
Luís Figo (25)
Luis Aragonés (4)
Miquel Àngel Nadal (11)
Paco Roig (4)
Pedja Mijatovic (6)
Pedro Cortés (3)
Raúl López (8)
Robert William Robson (15)
Romário da Souza Faria (18)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Sergi Barjuan (13)
Sonny Anderson (3)
Vitor Borba Ferreira (36)
Entitats Entitats
Ajax d`Amsterdam (17)
Athletic de Bilbao (35)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
C.E. Europa (5)
Clube de Regatas do Flamengo (5)
Copa Catalunya de futbol (20)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
Deportivo de la Coruña (38)
Esportiu Principat d´Andorra (3)
F.C. Schalke 04 (3)
Football Club Internazionale Milano (20)
Futbol Club Barcelona (971)
Juventus de Torí (23)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Real Betis Balompié (24)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
UEFA (28)
UEFA Champions League (133)
València Club de Futbol (79)
55 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Copa i Recopa per al Barça, la Lliga per al Reial Madrid
Futbol
La temporada de futbol 1996/97 va tenir com a protagonistes, una vegada més, el FC Barcelona i el Real Madrid, després del parèntesi que la temporada anterior havia obert l'Atlético de Madrid guanyant la Lliga i la Copa. El diferent tarannà de Barça i Madrid va fer que es repartissin els trofeus. El Madrid, l'equip més regular i segur, va guanyar el campionat de Lliga mentre que el Barça, de caire més explosiu i espectacular, va guanyar la Copa del Rei.

El Barça i el Madrid havien encarat la temporada amb fortes inversions en nous jugadors i tots dos havien contractat també nous tècnics, l'italià Fabio Capello, el Madrid, i l’anglès Bobby Robson, el Barcelona. Capello, que va partir amb l'avantatge de gaudir del suport unànime de la directiva, els jugadors i el públic, va aconseguir fixar ràpidament un estil de joc coherent que va variar poc durant la temporada, basat en la solidesa defensiva d'homes com Fernando Hierro, la pressió en tot el camp d'homes com l’holandès Clarence Seedorf, i la velocitat en el contraatac, conduït principalment pel montenegrí Pedrag Mijatovic i el croat Davor Suker, acompanyats magníficament pel jove Raúl González, la nova estrella blanca.

Robson, en canvi, va patir durant tota la temporada les picabaralles entre els partidaris de l'anterior tècnic, Johan Cruyff, i la junta directiva. L'equip se’n va ressentir i va patir a mitja Lliga una fase d'irregularitat tant en el joc com en els resultats. El brasiler Ronaldo Luiz Nazario de Lima, que va aconseguir 34 gols i es va proclamar màxim golejador del campionat, va ser la principal arma de l'equip i va assegurar-ne el caire ofensiu que li va permetre aconseguir 102 gols en la competició, el millor registre de la història del club. Però durant la major part del campionat va faltar seguretat en la defensa, malgrat la presència d'homes com Miquel Àngel Nadal, Abelardo Fernández, Fernando Couto, Sergi Barjuan o Albert Ferrer.

Una altra de les semblances entre tots dos equips va ser que en tots dos casos els entrenadors van saber a mitja temporada, quan encara s'havia de jugar la fase decisiva de la Lliga, que no seguirien al capdavant de l'equip a la temporada següent. Fabio Capello havia tingut fortes desavinences amb la directiva del Real Madrid, presidida per Lorenzo Sanz, des de gairebé la meitat del Campionat i va decidir acceptar una esplèndida oferta per tornar al seu anterior club, el Milan, tot fent valer una clàusula del seu contracte que li permetia rescindir-lo sempre que no fos per anar a entrenar al Barcelona.

Al Barça, Bobby Robson comptava inicialment amb el suport de la directiva, però tenia en contra una part del públic i de la crítica esportiva. A mitja temporada la directiva va decidir avançar el fitxatge de Louis Van Gaal, previst inicialment per un any més tard, després d'una ratxa de mals resultats quan el Barça va arribar a estar a 10 punts del Madrid, i quan semblava que fins i tot perillava la classificació per al segon lloc de la Lliga, que per primera vegada donava accés a la Lliga de Campions. Al final però Robson va tancar la temporada amb un resultat gairebé insuperable, guanyant la Copa de Rei i la Recopa d'Europa, i va quedar segon a la Lliga, a dos punts del Madrid i amb opcions de guanyar-la fins a la penúltima jornada.

Durant l'any 1997 en tots dos clubs es van convocar eleccions i en tots dos casos es va produir la reelecció del seu president. El del Barça, Josep Lluís Núñez, va resultar guanyador en unes eleccions celebrades el juliol mentre que el del Madrid, Lorenzo Sanz, ho va ser a l'octubre en unes eleccions en les que no s'hi va presentar cap altre candidat.

De la resta d'equips va destacar el Betis, dirigit pel mallorquí Llorenç Serra Ferrer, que amb un joc alegre i ofensiu va arribar a la final de la Copa del Rei, a més de quedar tercer a la Lliga igualat a punts amb el Deportivo de la Corunya, un dels favorits de principi de temporada. L'Atlético de Madrid va estar molt per sota del nivell que l'havia fet doble campió de Lliga i Copa la temporada anterior. Un altre dels equips destacats va ser el Valladolid, dirigit per Vicente Cantatore, que tenia un dels tres pressupostos més baixos de la divisió i que va acabar en setena posició i va aconseguir classificar se per a jugar la Copa de la UEFA de l'any següent.

L'Espanyol, després d'un mal començament de temporada que feia témer fins i tot per la seva permanència, va aconseguir acabar el campionat en la dotzena posició. Un altre històric de la divisió, el Sevilla va acabar baixant a Segona Divisió, juntament amb el Logroñés, l’Hèrcules, l'Extremadura i el Rayo Vallecano. Els equips que van aconseguir l'ascens van ser el Mérida, el Salamanca i el Mallorca, aquest darrer després de jugar una dramàtica eliminatòria de promoció amb el Rayo Vallecano, el mateix equip que la temporada anterior havia barrat el pas a la Primera Divisió a l'equip illenc.

En la final de la Copa del Rei el Barça es va imposar al Real Betis Balompié per 3 a 2, en un partit de gran emoció i intensitat en què l'equip sevillà es va avançar dues vegades en el marcador i el Barça va aconseguir el gol de l'empat quan faltaven 5 minuts pel final. Finalment el partit es va decidir a la pròrroga pel sistema del "gol d'or", marcat pel portuguès Luis Figo al minut 114 de partit. La final es va disputar el 28 de juny en un escenari poc acollidor pel aficionat blaugrana: l'estadi Santiago Bernabéu del Real Madrid, un dels equips que el Barça havia eliminat per accedir a la final. Amb aquesta victòria el Barça aconseguia el seu 23é títol de Copa i igualava el récord de títols en aquesta competició de l'Athletic de Bilbao.

En parlar del futbol de l'any 1997 cal fer esment també de dos equips modestos. L'Europa, club històric del barri de Gràcia de Barcelona que jugava a Tercera Divisió i que el 18 de juny es va proclamar campió de la Copa Catalunya després de derrotar a la final al Barcelona per 3 a 1, i l’andorrà Equip Esportiu Principat també va fer història en convertir-se, el 23 de juliol, en el primer equip d’aquest país que participava en una competició europea. El Principat va ser eliminat en la primera ronda de la Copa de la UEFA 97/98 per l’històric Dundee United que el va guanyar per un contundent 0-8 en el partit jugat a Andorra i per 9 a 0 en el disputat a Escòcia una setmana més tard.

En les competicions europees de la temporada 96/97 van destacar, a més del triomf del Barcelona a la Recopa d'Europa, els títols aconseguits per dos equips alemanys, el Borussia de Dortmund i el Schalke 04, representants d'una de les lligues europees que menys diners havia gastat en fitxatges de jugadors, molt per sota d'Itàlia o Anglaterra i, es clar, d'Espanya, la capdavantera mundial en aquest concepte.

El Borussia de Dortmund va guanyar la Lliga de Campions en derrotar a la final al campió de la temporada i principal favorit de la competició, la Juventus de Torí. El partit, que es va celebrar a l'estadi olímpic de Munic, va acabar amb la victòria de l'equip alemany per 3 a 1. Era el primer triomf en aquesta competició del Borussia a tota la seva història i també el primer d'un equip alemany des de 1983. L'equip torinès per la seva banda es va quedar amb un mal regust de boca, després d'una gran temporada en la que havia guanyat la Lliga italiana, la Copa Intercontinental i la Supercopa d'Europa.

El representant espanyol a la Lliga de Campions, l'Atlético de Madrid, va arribar a classificar se per als quarts de final en quedar primer del seu grup, empatat amb el segon però amb millor diferència de gols. El segon d'aquest grup havia estat precisament el Borussia de Dortmund, que al final es proclamaria campió de la competició. L'Atlético no va aconseguir superar l'eliminatòria els quarts de final en que va ser derrotat per l'Ajax d'Amsterdam.

La Recopa d'Europa va ser guanyada pel Futbol Club Barcelona, que va derrotar a la final, celebrada a Rotterdam, al Paris Saint Germain per 1 a 0. Per arribar a aquesta final el Barça havia derrotat successivament l'AEK Larnaca de Xipre, l'Estrella Roja de Iugoslàvia, l'AIK Estocolm de Suècia i la Fiorentina d'Itàlia.

La darrera de les competicions europees, la Copa de la UEFA, va ser guanyada per l'equip alemany del Schalke 04 en derrotar l'Inter de Milà. La final, jugada a doble partit, va ser molt igualada. Tots dos equips van aconseguir al seu camp el mateix resultat favorable de 1 a 0, finalment, però, el Schalke es va imposar en els llançaments de penal. Aquesta era la primera competició europea que guanyava en els seus 93 anys d'història.

Temporada 1997/98

Pel que fa a la lliga espanyola, el principi de la temporada 1997/98 presentava unes característiques molt semblants a l'anterior, una gran despesa en fitxatges per part de tots els equips i cap favorit clar tret del Madrid i Barcelona, i aquests més per raons històriques i pel nom dels seus jugadors que pel seu nivell de joc. Tots dos equips havien canviat l'entrenador. Al Madrid Jupp Heynckes, entrenador del Tenerife a l'anterior temporada, substituïa Fabio Capello, mentre que al Barça Louis Van Gaal, procedent de l'Ajax d'Amsterdam, substituïa Bobby Robson. També en el tercer classificat de la temporada anterior, el Betis, l'entrenador Luis Aragonés havia rellevat a Llorenç Serra Ferrer, que havia estat fitxat pel Barça com a coordinador del futbol base. L'Espanyol per la seva banda recuperava José Antonio Camacho com a responsable tècnic de l'equip, en una temporada en què havia d’afrontar la desaparició del seu històric estadi de la carretera de Sarrià i la inauguració com a seu de l'estadi olímpic de Montjuïc.

En conjunt els equips de Primera Divisió es van gastar més de 50.000 milions de pessetes en fitxatges, 20.000 milions més que la temporada anterior. Els clubs espanyols es van gastar 10.000 milions més que els italians, 25.000 milions més que els anglesos i gairebé 40.000 milions més que els alemanys. Tots aquests fitxatges multimilionaris van ser possibles perquè es van incrementar l'entrada de diners, o les promeses de pagament, procedents de les televisions. A més dels tres partits per setmana emessos fins llavors per la Forta, Canal + (codificat) i Antena 3, les noves plataformes digitals van començar a emetre regularment d'altres partits en la modalitat "pagar per veure".

Entre els fitxatges van destacar a part els de Vito Borba Ferreira, "Rivaldo", i Anderson Da Silva pel Barça, per 4.000 i 3.000 milions de pessetes respectivament, els dels jugadors de l'Atlético de Madrid Osvaldo Giroldo, "Juninho", i l'italià Christian Vieri, per uns 3.000 milions cada un. A més l'Atlético va fitxar l'espanyolista Jordi Lardín després de pagar 1.200 milions de pessetes al club barceloní pel seu traspàs. Roberto Ríos, jugador del Betis, va ser fitxat per l'Athletic de Bilbao per 2.000 milions de pessetes, el preu més alt pagat mai per un jugador espanyol. També es van produir reincorporacions destacades, com la del portuguès Paulo Futre a l'Atlético de Madrid o la del brasiler Romario da Souza al València.

El fitxatge de Rivaldo per part del Barça va ser el més polèmic d'una pretemporada en què l'equip català va aguantar fins el final, esperant la decisió de la UEFA sobre el traspàs de Ronaldo a l'Inter de Milà. Finalment el fitxatge del brasiler es va produir quan ja tots els equips eren a punt de començar la temporada, deixant de cop el seu equip i un dels principals rivals del Barça en la competició de Lliga, el Deportivo, sense el seu jugador més important.

El València va reincorporar el brasiler Romario da Souza, cedit al Flamengo de Rio de Janeiro la temporada anterior. Romario tornava per desig de l'entrenador argentí Jorge Valdano, que fins i tot es mostrava partidari de no exigir al brasiler la mateixa disciplina que als altres jugadors. Malauradament pels amants del futbol de fantasia, Romario es va lesionar tot just començar la temporada. L'equip se’n va ressentir i va encadenar una sèrie de mals resultats que van portar primer al relleu de l'entrenador, després al retorn de Romario al Flamengo i finalment a la dimissió del president del club, Paco Roig que va ser substituït per Pedro Cortés el 2 de desembre.

En acabar l’any, semblaven confirmats els pronòstics i el Barça ocupava la primera posició de la Lliga amb un punt d’avantatge sobre el Real Madrid, tot i haver jugat un partit menys. En canvi, a la Lliga de Campions el Madrid s’havia classificat quedant campió del seu grup, mentre el Barça n’havia quedat fora.