Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El Liverpool va aconseguir la UEFA Champions League davant del Milan d'Ancelotti a la tanda de penals

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Andrés Iniesta (32)
Claudi Biern (2)
Daniel Sánchez Llibre (23)
Diego Forlán (1)
Florentino Pérez (19)
Frank Rijkaard (31)
George Best (2)
Javier Saviola (16)
Joan Laporta (171)
Johan Cruyff (68)
Juan Ramón López Caro (1)
Julio Baptista (3)
Lionel Messi (95)
Luís Figo (25)
Luis García (21)
Mark Van Bommel (2)
Oleguer Presas (13)
Rafael Benítez (5)
Samuel Eto'o (26)
Santi Ezquerro (5)
Sergio Ramos (3)
Wanderley Luxemburgo (5)
Entitats Entitats
Albacete Balompié S.A.D. (6)
Association Sportive de Monaco Football Club (3)
Associazione Calcio Milan (24)
Athletic de Bilbao (35)
Bota d'Or (2)
Chelsea (14)
Club Atlético Osasuna (19)
Club Deportivo Numancia de Soria S.A.D. (4)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
CSKA de Moscou (11)
Estadio Vicente Calderón (5)
FIFA World Cup (59)
Football Club Internazionale Milano (20)
Futbol Club Barcelona (971)
Juventus de Torí (23)
Liverpool Football Club (18)
Llevant Unió Esportiva (35)
Manchester United (24)
Real Betis Balompié (24)
Real Madrid Castilla (1)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Selecció Espanyola de futbol (38)
Sevilla Fútbol Club (42)
UEFA Champions League (133)
Vila-Real (41)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Istanbul (Turquia) (20)
54 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Domini blaugrana
Futbol
Després de cinc anys sense obtenir cap títol important, el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga el 14 de maig de 2005, en empatar a un gol al camp del Llevant, a falta de dues jornades per finalitzar el campionat. L’autor del gol, el camerunès Samuel Eto’o, va acabar la temporada com a màxim golejador de l’equip, si bé va perdre el pitxitxi en detriment de Diego Forlán, del Vila-Real, que també va aconseguir la Bota d’Or en ser el màxim golejador europeu. El Barça va mostrar una superioritat incontestable durant tota la temporada i va mantenir sempre un marge de punts prou ampli respecte els seus perseguidors. En acabar el campionat, el Barça tenia 84 punts, quatre més que el segon classificat, el Reial Madrid, tot i haver empatat els últims tres partits. Per darrere del Madrid, la resta de conjunts que lluitaven per estar al capdavant de la classificació i assolir posicions europees, Betis, Vila-Real, Deportivo, Espanyol, Sevilla i València tenien una diferència de només set punts a la taula. Finalment, Vila-Real i Betis van ser els dos equips que van aconseguir una plaça per a la Lliga de Campions, en acabar tercer i quart a la classificació. Les places per a la Copa de la UEFA se les van endur l’Espanyol, que va acabar cinquè després d’una gran temporada, i el Sevilla, que va acabar sisè. Per la part baixa de la classificació, Llevant, Numància i Albacete van baixar a segona divisió. El Betis va arrodonir la seva classificació per la Champions guanyant La Copa del Rei davant l’Ossassuna. Els andalusos es van imposar als navarresos per 1-2 en la final, jugada a l’estadi Vicente Calderón, davant 54.000 espectadors, i es van adjudicar la seva segona Copa de la seva història.

En les competicions europees, el Barcelona i el Madrid van ser els dos únics equips de la lliga espanyola que van superar la primera fase de la Lliga de Campions. No obstant, tant el Barça com el Madrid quedarien fora de la competició després de perdre contra Chelsea i Juventus respectivament als vuitens de final. Finalment, a finals d’abril, el Liverpool es va adjudicar la Lliga de Campions en vèncer l’AC Milan per 2-4 a la tanda de penals. En un partit celebrat al camp d’Atatürk, a Istanbul, els anglesos van aconseguir igualar a la segona part el 3-0 que els italians havien col·locat al marcador a la primera, forçant la pròrroga, sense gols, i la tanda de penals, on van guanyar. Cal destacar en aquest equip la presència de l’exblaugrana Luís García, que va permetre el pas dels anglesos a la final en marcar un gol al Chelsea a les semifinals. Amb aquest títol, l’equip anglès entrenat per Rafa Benítez aconseguia la seva cinquena Copa d’Europa, 21 anys després d’haver aconseguit la quarta.

A la Copa de la UEFA, el vencedor va ser el CSKA de Moscou que es va imposar a l’Sporting de Lisboa per 1-3 en un partit celebrat a l’estadi Da Luz de Lisboa a mitjan maig. D’aquesta manera, el CSKA es convertia en el primer equip rus en inscriure el seu nom en el palmarès de la competició.

La Uefa era precisament la competició que hauria d’afrontar la temporada 2005-2006 l’Espanyol, cosa que l’obligava a reforçar la plantilla. El seu primer objectiu va ser el pibito Javier Saviola que havia passat la temporada cedit al Mònaco al no entrar en els plans de futur del Barça. Tot iaixò, el club blaugrana va decidir no deixar marxar el jugador argentí a l’Espanyol si l’equip blanc-i-blau no es comprometia a pagar la fitxa íntegra del jugador. El club perico no va ser capaç d’afrontar econòmicament l’operació i finalment Saviola va marxar cedit per una temporada al Sevilla, que tampoc no pagava tota la fitxa. A la vista del desenllaç, el president de l’Espanyol, Daniel Sánchez-Llibre, va anunciar el trencament de les relacions amb el seu homònim del Barça, Joan Laporta, i va assegurar que no tornaria a la llotja del Camp Nou mentre no canviés la directiva, ja que considerava que la decisió no s’havia pres per motius estrictament econòmics sinó amb el clar interès de perjudicar l’Espanyol.

El Futbol Club Barcelona, va fitxar el migcampista holandès Mark Van Bommel i el davanter Santi Ezquerro, provinent de l’Athletic de Bilbao. A més, a principi de temporada, va aconseguir nacionalitzar el jugador argentí del filial Lionel Messi, de només divuit anys, que va servir per acabar de consolidar un bloc que la temporada 2004-2005 havia donat els seus primers fruits esportius.

Per la seva banda, a mitjan estiu, el Reial Madrid va presentar el davanter Julio Baptista i el central Sergio Ramos com a nous jugadors. Baptista tindria la missió de substituir Luis Figo que havia marxat a l’Inter de Milà i que, en la seva presentació com a jugador de l’equip italià, va carregar durament contra el president del seu exequip, Florentino Pérez, i l’entrenador Vanderlei Luxemburgo, assegurant que la seva preocupació real no era que l’equip guanyés sinó fer màrqueting en nom del club.

Un cop acabades les vacances, es van celebrar els clàssics trofeus de pretemporada. L’Espanyol va perdre la trenta-dosena edició del trofeu Ciutat de Barcelona per 1-2 davant l’Olympique de Marsella en un partit celebrat a l’estadi Lluís Companys. De la mateixa manera, el Barça tampoc no va aconseguir superar la Juventus de Torí en el Trofeu Joan Gamper i va caure als penals després d’empatar el partit a dos gols. També abans de començar la temporada, els blaugrana van disputar la Supercopa d’Espanya contra el Betis a doble partit. El Barça va deixar la feina enllestida a l’anada derrotant es andalusos per 0-3. El partit de tornada va ser un tràmit pel jugadors de Frank Rijkaard que, tot i perdre 1-2, es van adjudicar el títol sense massa complicacions. Aquesta era la sisena vegada que els blaugrana aconseguien aquest títol, la primera des de1996.

En els inicis de la Lliga 2005-2006, el Barça va oferir una imatge una mica pobra, sense jugar amb la frescor de l’anterior. No obstant, al cap de poques jornades els blaugrana van començar a reaccionar i van tornar a imposar la seva llei, assolint el liderat i no deixant-lo escapar fins a finals d’any. Per la seva banda, el Madrid va començar la temporada amb un joc molt bonic i va obtenir bons resultats. En aquest context, a principis d’octubre, el president del club blanc Florentino Pérez va inaugurar la nova Ciutat Esportiva del Real Madrid, situada al barri de Valdebebas, catorze mesos després de posar la primera pedra. El complex esportiu comptava amb una superfície de 120 hectàrees i era deu vegades més gran que l’antiga ciutat esportiva de la Castellana. No obstant aquest bon inici, el Madrid es va anar desinflant i a poc a poc va començar a practicar un futbol travat i sense encert. Tant va ser així que en el derbi contra el Barça, celebrat el 19 de novembre a l’estadi Santiago Bernabéu, els blaugrana van golejar els blancs per zero a tres. Mai a la història s’havia vist un derbi tan desigual, amb un Barça molt superior que va acabar aplaudit per l’afició madrilenya. Aquest fet, juntament amb els següents mals resultats van propiciar la destitució del tècnic blanc, Vanderlei Luxemburgo que va ser substituït fins a finals de temporada pel fins aleshores entrenador del Castilla, filial del Madrid, Juan Ramón López Caro.

A banda de la lliga, la selecció espanyola va aconseguir classificar-se pel Mundial d’Alemanya 2006 després de golejar Eslovàquia al partit d’anada de la repesca i empatar en el de tornada. D’aquesta manera, la selecció s’assegurava la seva vuitena participació consecutiva en la fase final d’un Mundial, tot i haver patit fins a l’últim moment per aconseguir-ho. En aquest àmbit, cal destacar la convocatòria d’ Andrés Iniesta i Oleguer Presas per a l’stage de preparació del Mundial, celebrat al desembre. Tot i la seva coneguda orientació política i la seva aparició en un anunci a favor de les seleccions catalanes, Oleguer va assistir a la convocatòria, a Madrid, i no va fer cap mena de comentari.

Fora del terreny purament esportiu, a finals de novembre es va haver de lamentar la mort del futbolista irlandès George Best, primera icona del futbol modern. L’exfutbolista del Manchester, que havia enlluernat tota una generació de joves de la qual sortirien jugadors com Johan Cruyff, va morir a l’edat de 59 anys a conseqüència d’una afecció hepàtica causada per l’alcoholisme crònic. D’altra banda, al desembre, l’Espanyol, que no havia començat la temporada amb bon peu, celebrava a l’hotel Fira Palace de Barcelona, la junta d’accionistes que havia de decidir entre la continuïtat de Daniel Sánchez Llibre a la presidència de l’Espanyol o el canvi per Claudi Biern. La junta es va haver de suspendre per problemes informàtics i es va posposar fins al 2006.