Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Golejadors

La caiguda d'una porteria al camp del Reial Madrid va generar una sanció

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Antoni Gausí (1)
Antonio Asensio (16)
Bartomeu Beltrán (1)
Carlos Ángel Roa (2)
Christian Vieri (2)
Josep Lluís Núñez (63)
Pedja Mijatovic (6)
Ruud Hesp (4)
Silvio Berlusconi (102)
Tatxo Benet (4)
Toni Jiménez (3)
Entitats Entitats
Athletic de Bilbao (35)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Borussia Dortmund (4)
C.E. Europa (5)
Chelsea (14)
Club de Futbol Extremadura S.A. (1)
Copa Catalunya de futbol (20)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
Copa Intercontinental (4)
Deportivo Alavés (8)
F.E. Palamós (2)
Football Club Internazionale Milano (20)
Futbol Club Barcelona (971)
G-12 (1)
Juventus de Torí (23)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Media Partners (1)
Mèrida Club de Futbol (1)
Real Club Celta de Vigo (16)
Real Club Deportivo Mallorca (59)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Real Oviedo (5)
Recopa d`Europa de Futbol (15)
Reial Societat (21)
S.D. Compostel·la (5)
Sporting de Gijón (12)
Supercopa d`Europa (21)
Supercopa d´Espanya de futbol (29)
UE Lleida (9)
UEFA (28)
UEFA Champions League (133)
Vasco da Gama (3)
Vila-Real (41)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Barcelona (3483)
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
62 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El doblet del Barça i la setena del Madrid
Futbol
L'any 1998 el futbol espanyol va estar marcat per la superioritat del Barça a les competicions estatals, en les què va guanyar els títols de Lliga i Copa, i per l'èxit del Madrid a les competicions internacionals, en les què va guanyar la Copa d'Europa i desprès la Copa Intercontinental.

A la Lliga el Barça, després d'una primera volta ajustada, va aconseguir distanciar el seu principal rival, el Real Madrid, que va estar més preocupat de la Lliga de Campions que del campionat local. El Barça va aconseguir assegurar-se el títol quan faltaven quatre jornades pel final del campionat. Malgrat la victòria final, el Barça va perdre 10 partits durant el campionat, un nou rècord històric de partits perduts pel campió i un perfecte indicador de la grisor del joc de l’equip que, malgrat l’històric doblet no va aconseguir fer vibrar els seus seguidors.

El Madrid per la seva banda va acabar el campionat en quart lloc, a onze punts del Barça. En segon lloc va quedar l'Athletic de Bilbao, que es classificava per primera vegada per jugar la Lliga de Campions. Era un èxit sorprenent a la primera Lliga després de la sentència Bosman per a un equip que mantenia la política de fitxar únicament jugadors bascos. El davanter italià de l’Atlètic de Madrid Christian Vieri va ser el màxim golejador del campionat amb 24 gols. Per la seva banda, el porter de l'Espanyol Antoni Jiménez, "Toni" va ser el menys golejat amb 31 gols encaixats en 37 partits.

L'altre equip basc, la Reial Societat, va quedar en tercer lloc i juntament amb el Celta de Vigo i l'Atlético de Madrid es va classificar per jugar la Copa de la UEFA. Un altre dels equips destacats de la temporada va ser el Mallorca, en la seva primera temporada després de retornar a la Primera Divisió. L'equip illenc va quedar en sisena posició a la Lliga i a més va ser finalista a la Copa del Rei, i es va classificar per jugar la Recopa d'Europa l'any següent. En l'aspecte negatiu va destacar l'Sporting de Gijón, que després d'una temporada fatal a 8 jornades d'acabar el campionat ja no tenia cap opció de mantenir-se a la divisió. En el descens directe el va acompanyar el Mèrida. També va baixar de categoria el Compostel•la, que va perdre la promoció contra el Vila-real, mentre que l'Oviedo aconseguia mantenir-se a Primera guanyant l'eliminatòria de promoció contra el Las Palmas. A més del Vila-real, que pujava a Primera per primera vegada a la seva història, van aconseguir l'ascens directe l'Alabès, campió de Segona, i l'Extremadura.

A la final de la Copa del Rei el Barcelona va guanyar el Mallorca en el llançament de penals, desprès que tant el temps reglamentari com la pròrroga acabessin 1 a 1. Els porters van ser protagonistes destacats ja que Carlos Ángel Roa, el porter del Mallorca, va aturar tres dels penals i Ruud Hesp, del Barça, en va aturar dos. La revenja del Mallorca va arribar a la Supercopa, jugada a finals d’agost, on no només va guanyar al Lluís Sitjar, en el partit d’anada, per 2-1 sinó que també es va imposar Camp Nou per 0-1 en una clara anticipació del que seria un dels pitjors inicis de temporada de la història del Barça.

Un altre resultat sorprenent durant l’any 98 va ser el de la Copa Catalunya, en la que l'Europa es va imposar al Barça a la final per penals, després que el partit acabés 1 a 1. Aquest era el segon anys consecutiu que l'equip gracienc s’imposava al Barça en la final d’aquesta competició.

En competicions europees va destacar el triomf del Madrid a la Lliga de Campions, on es va imposar a la final al Juventus de Torí per 1 a 0 gràcies a un gol de Pedja Mijatovic. Era la setena Copa d'Europa de l'equip madrileny, que feia 32 anys que havia guanyat la competició per última vegada. La Juve per la seva banda era el tercer any consecutiu que jugava la final i el segon que la perdia. Malgrat la victòria la directiva del Madrid va cessar l'entrenador, Juup Heynckes, molt criticat durant tota la temporada pels seus mals resultats a la Lliga. El Madrid va guanyar també, ja amb Guus Hiddink a la banqueta, la Copa Intercontinental davant el Vasco da Gama per 2 a 1. L’única victòria continental del Barça va ser la Supercopa d’Europa que es va adjudicar davant el Borussia Dormund després de guanya al Nou Camp per 2 a 0 i empatar a 1 en el Westfalen Stadion.

A la Recopa d'Europa el títol va ser pel Chelsea de Londres, que es va imposar a la final a l'Stuttgart. Per la seva banda l'Inter de Milà va guanyar la Copa de la UEFA contra el Lazio de Roma per 3 a 0. Aquesta va ser la primera vegada que la final d'aquesta competició es va jugar a partit únic.

Era una petita innovació al costat de les que es preparaven per a la temporada 1999-2000. A finals de 1998, la UEFA va decidir remodelar la Lliga de Campions i ampliar-la substancialment davant l'amenaça de creació d'una Superlliga europea privada promoguda per l'empresa Media Partners, que havia proposat als clubs més importants la creació d'una nova competició continental on hi serien representats els 36 millors equips europeus. El principal al·licient era un augment important d'ingressos per als clubs, que tenien 8.000 milions de pessetes garantits per la seva participació. Media Partners era un grup italià proper a la Fininvest, el holding de Silvio Berlusconi, dedicat a la gestió comercial de drets televisius amb clients com la Federació Internacional d'Esquí o la Lliga Italiana de Futbol.

Basant-se en la proposta del grup italià, dotze dels principals clubs europeus -Barcelona, Madrid, Ajax, Bayern de Munic, Borussia Dortmund, Inter, Juventus, Liverpool, Manchester United, Milan, Olympique de Marsella i Porto- es van constituir en una associació coneguda com a Grup dels Dotze (G-12) que el mes d’octubre va exigir a la UEFA una reforma de la màxima competició continental que els proporcionés uns beneficis equivalents als de l'oferta de Media Partners. Davant el risc d’escissió, la UEFA va acceptar finalment, el mes de desembre, de reformar les competicions europees d’acord amb les demandes del G-12 que en aquell moment ja s’havia convertit en G-14. A partir de 1999 la Lliga de Campions comptaria amb la participació de 32 equips, amb un augment significatiu dels representants de les Lligues més potents: Alemanya, Espanya i Itàlia. L'oferta també incloïa un augment molt important de beneficis per als clubs, que passaven de repartir-se el 50 per cent dels ingressos, a quedar-se’n el 80 per cent: uns 65.000 milions de pessetes. També, segons una proposta del president del Futbol Club Barcelona, Josep Lluís Núñez, els ingressos es repartirien segons les audiències respectives dels clubs, en un sistema semblant al que regia a la Lliga espanyola. La conseqüència més immediata d’aquesta reforma seria que els quatre primers classificats de la Lliga espanyola de la temporada 1998-1999 jugarien la Lliga de Campions, mentre que els classificats en cinquè i sisè lloc jugarien la nova versió de la UEFA juntament amb el campió de copa. La Recopa desapareixeria.

Aquest nou esperit empresarial que impregnava el món del futbol es va traduir també en el canvi de propietat d’alguns clubs importants com el Mallorca on després d’una excel•lent temporada, va deixar el club un dels principals responsables dels seus èxits esportius: el doctor Bartomeu Beltran que el 30 de maig de 1998 va anunciar que deixava la presidència del club per motius familiars. El doctor Beltran havia arribat a la presidència del club a l'agost de 1995, després de comprar-ne la majoria de les accions. L'èxit de la seva gestió era indubtable. Quan es va fer càrrec del club tenia un dèficit de prop de 1.500 milions i l'havia rebaixat fins a 400. En aquest temps l'equip havia aconseguit pujar a Primera, i el 1998 havia fet la millor temporada de la seva història en quedar cinquè a la Lliga, finalista de la Copa, aconseguir classificar-se per a la Recopa i ingressar a la llista dels cent millors clubs del món. El 15 de juny Antonio Asensio, president del Grup Zeta, es va fer amb el control del club, després de liquidar un crèdit que havia concedit a Beltran, i Guillermo Reynés va ser nomenat nou president.

Un altre dels clubs que van canviar de propietari durant 1989 va ser la Unió Esportiva Lleida, desprès que el 30 de juny Tatxo Benet va formalitzar la compra del 62% de les accions de que tenien Màrius Duran i els seus consellers. Antoni Gausí va ser elegit nou president, rellevant Duran que havia estat al capdavant del club durant 12 anys.

Al costat de tantes innovacions, l’any 1998 va ser també un any per a mira enrere. Si el Barça va començar els actes del seu centenari, que arribaria en sentit estricte l’any 99, d’altres clubs van celebrar-lo ja amb totes les de la llei. Com el Palamós, que havia estat fundat el 1898 per Gaspar Matas, i que amb orgull podia reivindicar la seva condició de club degà del futbol català encara que en el seu historial els fets més destacats fossin la copa Catalunya que havia guanyat el 1931 i l'ascens a Segona A que havia aconseguit l'any 1989. També va Aquest va ser el cas de l'Athletic de Bilbao, fundat oficialment l'11 de juny de 1898 i que al llarg de la seva història havia guanyat 8 vegades la Lliga i 23 la Copa.