Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Brasil va ser el país vencedor del Mundial del 94 als Estat Units

Classificació del Mundials dels EUA 1994

Javier Clemente

Sel·lecció espanyola de futbol, entrenada per Javier Clemente

Articles dependents
Diego Armando Maradona
Romário da Souza
Andrés Escobar
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Andrés Escobar (5)
Diego Armando Maradona (19)
Hristo Stòitxkov (30)
Javier Clemente (24)
José Roberto Gama de Oliveira (2)
Josep Guardiola (102)
Luis Enrique Martínez García (27)
Mauro Tassotti (1)
Roberto Baggio (2)
Romário da Souza Faria (18)
Entitats Entitats
Federació Internacional de Futbol (39)
FIFA World Cup (59)
Selecció Alemanya de Futbol (13)
Selecció Argentina de Futbol (9)
Selecció Brasilera de Futbol (18)
Selecció de Corea del Sud de Futbol (4)
Selecció de Nigèria de Futbol (5)
Selecció d`Estats Units de Futbol (4)
Selecció Espanyola de futbol (38)
Selecció Italiana de Futbol (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
47 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
El mundial del ''soccer''
Futbol
Del 17 de juny al 17 de juliol es van disputar els partits del Mundial de futbol als Estats Units. L'equip campió, el Brasil, va aconseguir una ajustada victòria contra els italians, ja que la final no es va resoldre fins a l'últim moment. No es va fer cap gol fins a la tanda de penals, i va ser la primera final que el títol es decidia d'aquesta manera. El partit el va decidir una errada de Roberto Baggio, l'estrella de l'equip europeu.

Brasil va ser l'únic país americà entre els vuit primers classificats. Un dels equips favorits, l'Argentina, es va haver de conformar amb el desè lloc. Una altra sorpresa va ser la bona classificació com a 14è de l'equip nord-americà, malgrat la falta de tradició futbolística als Estats Units. Entre les seleccions africanes, Nigèria va aconseguir el lloc més alt, amb la novena posició.

La selecció espanyola va acabar en vuitè lloc. Després d'una actuació bona en els primers partits, va caure en quarts de final davant Itàlia, el 9 de juliol. Un gol de Roberto Baggio va apartar la selecció espanyola del campionat.

Tot i que es temia que la falta d'afició al futbol als Estats Units representés problemes a aquest país a l'hora d'organitzar el Mundial, durant els dies de competició no hi va haver cap incident destacable. La correcta disposició de tots els elements va donar l'èxit a l'organització del campionat. Va quedar demostrat que els nord-americans s'interessaven per tota mena d'esports i els estadis es van omplir. La presència massiva d'espectadors es va veure acompanyada per un alt índex d'audiència en les retransmissions dels partits arreu del món.

Un dels esdeveniments més destacats del Mundial va ser l'expulsió de l'argentí Diego Armando Maradona del campionat per dòping. La Federació Internacional de Futbol (FIFA) va anunciar aquesta decisió a Dallas el 30 de juny. Les contraanàlisis reglamentàries, que havia demanat l'Associació Argentina de Futbol (AFA) després de conèixer els resultats de la primera anàlisi, també havien donat positiu. Maradona va ser suspès de tota activitat en el món del futbol fins a la finalització del Mundial, moment en el qual la FIFA estudiaria altres possibles sancions disciplinàries.

Un altre fet lamentable va ser la mort per assassinat del jugador de la selecció colombiana Andrés Escobar el dissabte 3 de juliol. El jugador va morir a causa d'uns trets que li van disparar quan sortia d'un restaurant, després d'haver estat recriminat per l'autogol que es va fer al partit contra els Estats Units.

El Mundial de futbol EUA'94 va començar el 17 de juny amb el partit Alemanya-Bolívia, que van guanyar els alemanys. Aquella matinada Espanya s'enfrontaria a Corea i aconseguiria l'empat. La decepció de l'entrenador i els jugadors espanyols no va evitar que Javier Clemente assegurés que no hi havia res perdut.

En només tres jornades, el Mundial '94 havia produït sorpreses. Equips com Espanya, Itàlia, Colòmbia i Suïssa no havien pogut guanyar equips teòricament inferiors. Els pronòstics ja es van capgirar quan els sud-coreans van empatar amb els espanyols. Després, van ser els irlandesos els que van qüestionar la selecció italiana. Irlanda va vèncer Itàlia per 1 -O sorprenent els espectadors de Nova York. Suïssa va dominar el partit contra EUA, que va acabar 1-1.

El 20 de juny, Romàrio es va convertir en l'home clau de la còmoda victòria del Brasil sobre Rússia per 2-0. El llavors jugador blau-grana va marcar un gol i va provocar el penal que transformaria el seu company Rai. Aquell dia, la selecció espanyola es va entrenar a porta tancada. L'entrenador, Javier Clemente, no va avançar cap tàctica als mitjans de comunicació per tal que aquests no anticipessin l'estratègia de l'equip als seus rivals alemanys.

La selecció espanyola va aconseguir un empat (1-1) davant Alemanya que li va permetre conservar les possibilitats de classificar-se per a la segona fase del Mundial. Els jugadors espanyols havien sortit al camp amb la intenció de rentar la mala imatge que havien donat contra Corea. Clemente va donar entrada a l'equip a Pep Guardiola, que va dirigir el partit. El gol espanyol el va marcar Goikoetxea. Un cop acabat el partit, als jugadors els interessava l'empat de Corea del Sud i Bolívia per començar a encarrilar la classificació de la selecció espanyola per a la segona fase. Coreans i bolivians van empatar el divendres 24 a la matinada.

El mateix dia, el Brasil es va classificar per a la següent fase del Mundial en golejar 3-0 el Camerun a l'estadi Stanford de Palo Alto. El primer gol brasiler va ser del blau-grana Romàrio; Santos i Bebeto van arrodonir el partit.

Amb la victòria sobre Bolívia (3-1: un gol de Pep Guardiola de penal i dos de Caminem), la selecció espanyola va arribar als vuitens de final, que hauria de jugar contra Suïssa a Washington el 2 de juliol. El partit contra Suïssa va acabar amb el resultat de 3-0 a favor dels espanyols. Per la seva banda, Mèxic quedava líder del seu grup després d'empatar amb la favorita Itàlia.

En els primers dies de juliol, Brasil va eliminar la selecció dels Estats Units, i Bulgària va superar Mèxic a la tanda de penals. Itàlia es va classificar davant Nigèria i després, el 9 de juliol, va eliminar Espanya de la competició.

Un gol de Roberto Baggio, a tres minuts del final del partit, va trencar les il•lusions de la selecció espanyola, que es va quedar a les portes de les semifinals. Un error de Julio Salinas, que havia tingut una clara ocasió de fer gol quan anaven empatats, va ser la clau del partit, que finalment es va decantar a favor d'Itàlia.

Bulgària va derrotar Alemanya, els campions del Mundial de 1990, per 2-1. El davanter blau-grana Hristo Stòitxkov va conduir la selecció búlgara a les semifinals del Mundial dels Estats Units. Amb aquest resultat es va trencar una ratxa d'onze partits imbatuts dels alemanys, que no havien perdut en un Mundial des de la final del 1986 a Mèxic.

Els quatre equips que es disputaven un lloc en la final eren Brasil, Bulgària, Itàlia i Suècia. Abans que es juguessin les semifinals, el 12 de juliol, la FIFA va imposar una sanció de 8 partits al defensa italià Mauro Tassotti per haver fracturat el nas al jugador Luis Enrique en el partit Espanya-ltàlia. Per primer cop, la FIFA havia utilitzat la gravació en vídeo d'un partit per sancionar un jugador.

El diumenge 17 de juliol es va disputar la final entre Itàlia i Brasil, que va acabar amb el triomf dels brasilers. Va ser un partit molt cotitzat: els preus de les entrades a la revenda assolien xifres que arribaven a les 325.000 pessetes a poques hores de la final. La designació de l'àrbitre hongarès Sandor Puhl, el col•legiat que no havia vist l'agressió de Tassotti sobre Luis Enrique, per dirigir la final del Mundial va crear una polèmica que tothom va oblidar quan, finalment, Brasil es va convertir en tetracampió mundial.

Romàrio da Souza va ser escollit el millor jugador del campionat, amb un total de 2.400 vots dels comissaris tècnics de la FIFA i de la premsa internacional.