Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
A la Lliga 1996-97 Atlètic de Madrid i Espanyol volien revalidar els èxits aconseguits l'any anterior

Classificació Lliga 1995-1996

Decepció del València al perdre la Lliga

Els jugadors de l'Atlètic de Madrid van celebrar la seva victòria a la Lliga i a la Copa de manera singular

La temporada 1996-97, la Lliga de les estrelles

Articles dependents
Jesús Gil y Gil
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Arsenio Iglesias (1)
Davor Suker (3)
Diego Pablo Simeone (2)
Francisco Narváez (4)
George Finidi (1)
Giovanni da Silva (5)
Jesús Gil y Gil (31)
Johan Cruyff (68)
Jorge Valdano (7)
José Francisco Molina (3)
Jose Luis Pérez Caminero (2)
Juan Antonio Pizzi (6)
Milinko Pantic (1)
Paco Roig (4)
Pedja Mijatovic (6)
Radomir Antic (8)
Roberto Solozábal (1)
Roberto Fresnedoso (1)
Romário da Souza Faria (18)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Santiago Dénia Sánchez (1)
Valeri Karpin (1)
Vitor Borba Ferreira (36)
Entitats Entitats
Albacete Balompié S.A.D. (6)
Antena 3 Televisión (76)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Canal Plus (25)
Club Deportivo Tenerife (6)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
Deportivo de la Coruña (38)
Estadio Vicente Calderón (5)
Eurocopa de Futbol (23)
Futbol Club Barcelona (971)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Rayo Vallecano S.A.D. (11)
Real Betis Balompié (24)
Real Club Celta de Vigo (16)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
TVE (95)
València Club de Futbol (79)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
75 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
La Lliga i la Copa de Gil y Gil
Futbol
La temporada de futbol 1995/96 va ser la primera en deu anys que no va tenir com a campió l'equip més golejador, sinó el que més fermesa defensiva i estabilitat havia demostrat. La 1995/96 va ser l'esbojarrada Lliga dels 22, en què es van jugar 462 partits, la Lliga del triomf de l'Atlètic de Madrid després de dinou anys d'espera, però també la del fracàs del Barça i del Reial Madrid, que van destituir els seus carismàtics entrenadors Johan Cruyff i Jorge Valdano.

El millor jugador del campionat va ser Pedja Mijatovic, del València, que va ser fitxat pel Reial Madrid a finals de temporada. El més golejador va ser Juan Antonio Pizzi, del Tenerife, amb de 31 gols, set de penal. Els pals van impedir-li fer-ne sis més. Al final de la temporada, l'hispanoargentí Pizzi, de 28 anys, va ser adquirit pel Barça.

La Lliga més llarga de la història, la 1995/96, va acabar pràcticament igual com havia començat, amb l'Atlètic de Madrid, que també havia obtingut la Copa, com a campió, seguit del València, el Barça, l'Espanyol i el Tenerife. Jugaven la promoció el Rayo Vallecano i l'Albacete i el descens directe era per al Mérida i el Salamanca.

El Reial Madrid va quedar fora de les competicions europees. La crisi de l'equip blanc va ser llarga i profunda. Jorge Valdano va haver de deixar la banqueta el 21 de gener, per cedir el lloc a un veterà Arsenio Iglesias que no va poder aconseguir l'objectiu mínim: classificar-se per a la Copa de la UEFA. Els 8.654 milions de pessetes de pressupost del Reial Madrid van servir per a ben poca cosa.

El València va fer una magnífica temporada que li va valer un lloc a Europa. Fins al final l'equip va tenir possibilitats matemàtiques de guanyar el títol. El president del club, Francesc Roig, va declarar: "Tenir l'Atlètic a disset punts i quedar-se a quatre demostra que tenim un equip campió." La peça clau en la bona temporada del València va ser Pedja Mijatovic. Diverses estadístiques demostraven que havia estat el jugador més valuós de la Lliga. Les jugades de gol que havia protagonitzat van proporcionar al seu equip 43 punts. A més, va ser el jugador que va fer més assistències de gol: 17. Però el València no va poder retenir el jugador per a la temporada 1996/97. El Reial Madrid va pagar 1.500 milions de pessetes pel serbi, de 26 anys, que es va convertir en l'esperança dels blancs per a la temporada següent.

El gran triomfador de la temporada va ser el president de l'Atlètic de Madrid, Jesús Gil, que després de nou temporades com a president del club matalasser només havia aconseguit acumular fracassos, deutes, entrenadors destituïts i querelles. El 1996 es va treure l'espina i va veure com el seu equip es proclamava doble campió, de Lliga i Copa. Però l'autèntic artífex del miracle que suposava aquesta ràpida transformació de l'Atlètic de Madrid en campió de la Copa i de la Lliga era, sense cap dubte, Radomir Antic. El tècnic serbi va aconseguir que el seu equip dominés la classificació durant 39 de les 42 jornades, dotant de caràcter els seus jugadors i eliminant el del seu president, Jesús Gil y Gil.

Antic va ressuscitar homes com ara Francisco Narvàez Machón Kiko, José Luis Pérez Caminero i Roberto Solozàbal, i va integrar a l'engranatge gent nova com Francisco Molina, Santiago Dénia Sànchez Santi i Roberto Fresnedoso. Sobretot, va saber convèncer Gil d'incorporar un jugador de la Lliga grega, Milinko Pantic. La clau va ser el treball i la bona comunicació de tots amb l'entrenador. L'emoció es va mantenir fins a l'últim partit de Lliga, el 25 de maig, quan un tímid i indecís Albacete va visitar el Vicente Calderón. L'Atlètic va aconseguir la victòria amb molta energia i poc refinament, com havia actuat durant tota la temporada. Va arraconar l'Albacete a la seva àrea des del primer moment, gràcies a les cinc faltes que va llançar Pantic en el primer quart d'hora, fins que a la sisena Diego Pablo Simeone va obrir el camí de la victòria. Era una jugada que responia al sistema de joc que aquest equip havia desenvolupat durant la temporada 1995/96, en què la meitat dels seus gols havien arribat en accions estàtiques d'estratègia.

Des d'aquell moment el Vicente Calderón va esclatar d'alegria. S'acabava la fama d'equip perdedor: l'Atlètic ja era campió. Més de 40.000 seguidors van envaïr els carrers de Madrid, concentrats a la Cibeles, i van cridar sobretot els noms de Simeone i Pantic. Tampoc no van faltar referències al Reial Madrid i a la seva abència a Europa.

Però la celebració oficial de la victòria es va fer dos dies després, el 27 de maig, amb una macrofesta que va costar 50 milions de pessetes a l'Atlètic. Jesús Gil va organitzar una cavalcada que va començar al Vicente Calderón i va continuar per Neptuno, la Puerta del Sol, la plaça de la Villa i la catedral de l'Almudena. Aquests punts van ser travessats en calesses de cinc i dos cavalls per jugadors, tècnics i directius, en una comitiva oberta per Imperioso, el cavall de Gil. Tot i les promeses que havia fet anteriorment, el president de l'Atlètic va atendre els consells dels veterinaris i no va muntar el seu cavall, que va desfilar sense cavaller.

La música i els focs artificials van posar el punt final a una festa que va inundar els carrers de Madrid, amb la banda municipal de Marbella, la policia municipal amb uniforme de gala, tres elefants i tres dromedaris que portaven les copes, les calesses i la banda municipal d'Estepona. Així es va celebrar el doble triomf de l'Atlètic de Madrid la temporada 1995/96.



TEMPORADA 1996/97

Si l'inici de la temporada 1995/96 havia estat marcat per la insòlita decisió d'ampliar fins a 22 els equips de Primera Divisió, la temporada 1996/97 va ser "la Lliga de les estrelles". L'aplicació al futbol espanyol de la sentència Bosman va permetre que els jugadors de qualsevol país de la Unió Europea deixessin d'ocupar plaça d'estranger. D'altra banda, la duríssima competència entre les diferents cadenes de televisió per obtenir els drets de retransmissió dels partits dels diferents clubs va fer que aquests obtinguessin, o esperessin obtenir, importants recursos financers. Amb més recursos, un mercat més ampli i la possibilitat d'inscriure 25 jugadors per equip en lloc dels 22 autoritzats fins llavors, es va desencadenar una autèntica guerra de fitxatges.

Ja abans de finalitzar la temporada 1995/96 es van començar a negociar grans contractes. A l'estiu, l'Eurocopa d'Anglaterra i els Jocs Olímpics d'Atlanta es van convertir en grans mercats de jugadors, on els representants dels clubs espanyols eren gairebé sempre els que feien les ofertes més elevades.

Els clubs van invertir en fitxatges uns 26.000 milions de pessetes, una xifra que triplicava la despesa de la temporada anterior. El 52 per cent dels pressupostos dels equips ja estava cobert pels 31.900 milions que havien pagat les televisions. Seria l'última Lliga que es disputés amb 22 equips, però la més retransmesa, amb tres partits per jornada.

A més del tradicional partit dels dissabtes al vespre ofert per les televisions autonòmiques (i per TVE a les comunitats sense televisió pròpia) i del partit retransmès en senyal codificat per Canal + els diumenges a la tarda, en la temporada 1996/97 s'hi va afegir un nou partit: el retransmès per Antena 3 els dilluns a la nit. Com que la presència de 22 equips a Primera Divisió obligava a disputar algunes jornades de Lliga en dimecres, hi havia unes quantes setmanes en què es retransmetien partits de Primera Divisió o de competicions europees cada dia excepte els divendres.

Alguns clubs i esportistes van protestar pel que consideraven una excessiva supeditació del futbol als designis de les televisions, que en alguns casos obligaven els equips a jugar dos partits en 48 hores. Però la capacitat financera de les televisions va acabar imposant la seva llei.

La televisió va pagar un 413,6 per cent més que la temporada anterior pels drets de retransmissió i es va convertir en la principal font d'ingressos dels clubs espanyols, que havien incrementat un 30 per cent els seus pressupostos fins a un total de 61.490 milions de pessetes. Alguns casos eren espectaculars, com el del Celta, que va passar de 961 milions de pessetes de pressupost la temporada 95/96 a 2.000 milions aquesta temporada. I tot gràcies a la competència entre les cadenes de televisió, que van convertir el futbol espanyol en el més car del món, per davant d'Itàlia.

Les inversions més altes es van fer per adquirir els jugadors Ronaldo Luiz Nazàrio de Lima, que va costar 2.550 milions de pessetes al Barcelona; Pedja Mijatovic, per qui el Reial Madrid en va pagar 1.284, i Rivaldo Vitor Borba Ferreira, del Deportivo, que en va pagar 1.186. El València va pagar 1.100 milions per Valeri Karpin. Al voltant de 1.000 milions van costar George Finidi (Reial Betis), Davor Suker (Reial Madrid), Giovanni Silva de Oliveira (Barcelona) i Romario da Souza (València). El nombre d'estrangers en el futbol espanyol va créixer un 50 per cent, i van representar el 25 per cent dels 550 jugadors de la Lliga.

El negoci del futbol gaudia de bona salut i només quedava esperar per comprovar els resultats que prometia el gran espectacle.