Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Classificacions Eurocopa 96

L'alemany Bierhoff és l'únic jugador que ha marcat un gol d'or en la història del futbol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abelardo Fernández (9)
Alan Shearer (2)
Alberto Belsué (1)
Alfonso Pérez (6)
Andoni Zubizarreta (7)
Andreas Köpke (1)
Bernard Lama (1)
Donato Gama da Silva (2)
Edwin van der Saar (2)
Fernando Hierro (7)
Francisco Narváez (4)
Gareth Southgate (1)
Guillermo Amor (5)
Javier Manjarín (1)
Javier Clemente (24)
Jean-Marie Le Pen (30)
Jorge Otero (1)
José Emilio Amavisca (1)
José Francisco Molina (3)
Jose Luis Pérez Caminero (2)
Juan Antonio Pizzi (6)
Juan Manuel López (1)
Julen Guerrero (3)
Julio Salinas (2)
Luis Enrique Martínez García (27)
Mehmet Scholl (1)
Miquel Àngel Nadal (11)
Oliver Bierhoff (2)
Patrik Berger (1)
Peter Schmeichel (1)
Petr Kouba (1)
Rafael Alkorta (1)
Santiago Cañizares (3)
Sergi Barjuan (13)
Stefan Kuntz (1)
Entitats Entitats
Estadi de Wembley (5)
Eurocopa de Futbol (23)
Federació Internacional de Futbol (39)
Selecció Alemanya de Futbol (13)
Selecció Anglesa de Futbol (5)
Selecció Búlgara de Futbol (6)
Selecció Croata de Futbol (3)
Selecció de Romania de Futbol (1)
Selecció Espanyola de futbol (38)
Selecció Francesa de Futbol (6)
Selecció Holandesa de Futbol (7)
Selecció Italiana de Futbol (5)
Selecció Portuguesa de Futbol (5)
Selecció Txeca de Futbol (3)
The Daily Mirror (3)
The Sun (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
63 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
L'Eurocopa del gol d'or
Futbol
El gol d'or va ser el protagonista de l'Eurocopa'96. Era una norma que establia que, en cas de pròrroga, el partit se l'adjudicaria l'equip que marqués primer, i la FIFA l'havia introduït amb l'objectiu d'afavorir el joc d'atac i fer més espectacular el futbol. Però l'experiment va ser un fracàs.

Els equips van fer gala d'un joc molt conservador, que no pretenia fer cap gol màgic sinó evitar que els en marquessin un. Mai un campionat de futbol havia vist tants partits resolts per penals: dos dels quatre partits de quarts i les dues semifinals. L'Eurocopa que havia de ser la de l'espectacle va ser la dels llançaments de penals i dels porters: Edwin van der Sar (Holanda), Petr Kouba (República Txeca), Bernard Lama (França), Peter Schmeichel (Dinamarca), Vítor Baia (Portugal) i Andreas Köpke (Alemanya) van ser les estrelles del campionat.

Només en la final va aparèixer el gol d'or, el primer de la història i l'últim, ja que a finals del 1996 la FIFA va decidir eliminar la polèmica innovació. L'únic gol d'or de la història el va marcar l'alemany Oliver Bierhoff a la final contra la República Txeca, al minut quatre del temps afegit.

Els aficionats van veure frustrades les seves expectatives i van acusar els directius del futbol internacional de crear normes que no permetien aprofitar el talent dels jugadors i que donaven tot el protagonisme als seleccionadors i a les tàctiques defensives.

La selecció espanyola no va ser una excepció. Van jugar quatre partits, en van empatar tres i en van guanyar un, van fer quatre gols i en van rebre tres. Van començar el campionat amb empats contra Bulgària i França. La victòria contra Romania els va classificar per als quarts de final, que van jugar contra Anglaterra a Wembley. En un partit on, segons les cròniques, els va faltar sort i van patir un arbitratge casolà, van quedar fora de la competició després de 120 minuts sense gols i del desencert en el llançament de penals, que van perdre per 2 a 4.

Javier Clemente Lazaro va utilitzar tots els seus jugadors durant l'Eurocopa menys els dos porters reserva, Santiago Canizares i José Francisco Molina. Andoni Zubizarreta va jugar tots els partits de principi a final. Els defenses van ser Sergi Barjuan, Abelardo Fernandez, Miquel Àngel Nadal, Rafael Alkorta, Alberto Belsué, Jorge Otero, Juan Manuel López, Fernando Hierro i Donato Gama da Silva. Els centrecampistes van ser Guillem Amor, José Luis Pérez Caminero, Julen Guerrero, José Emilio Amavisca i Luis Enrique Martínez. Alfonso Pérez, Javier Manjarín, Juan Antonio Pizzi, Francisco Narvàez (Kiko) i Julio Salinas van jugar com a davanters.

Les dues seleccions que van aportar un joc més creatiu van quedar eliminades als quarts de final. Portugal, que havia demostrat un poderós joc de conjunt, ple de creativitat i fantasia, va ser eliminada per la República Txeca (1-0). Croàcia, que havia deixat constància de la qualitat dels seus components, va ser eliminada per Alemanya (2-1). En l'altre partit de quarts, França va derrotar una Holanda que era molt lluny del joc creatiu dels seus millors temps. Els 120 minuts van acabar amb empat a zero i els penals van donar la victòria a França per 5 a 4.

A semifinals hi van arribar Anglaterra, Alemanya, Txèquia i França. Anglaterra era un conjunt discret que depenia dels gols d'Alan Shearer. Shearer va acabar sent el màxim golejador de l'Eurocopa, amb cinc gols, un de penal. El Manchester United va anunciar abans d'acabar l'Eurocopa que estava disposat a pagar gairebé 2.500 milions per aquest jugador de 25 anys, el primer que havia marcat més de 100 gols a la Lliga anglesa.

L'adversari d'Anglaterra a la semifinal va ser Alemanya, de qui es va dir que guanyava els partits per avorriment. Shearer va marcar al minut 3 i Stefan Kuntz va empatar al 15. A partir d'aquí, tot van ser precaucions defensives, i durant els següents 105 minuts no es va moure el marcador. Alemanya es va classificar per a la final perquè el porter Köpke va aturar el sisè penal anglès, llançat per Southgate.

L'eliminació d'Anglaterra davant Alemanya a la semifinal va provocar un esclat de violència dels seguidors més violents i radicals del futbol anglès, els hooligans. Després del partit, el centre de Londres va ser l'escenari d'actes vandàlics que van acabar amb 200 detinguts, desenes de ferits i més de quaranta cotxes destrossats. Un estudiant rus de disset anys va ser ferit amb ganivet per un jove que va pensar que era alemany.

Des de feia tres setmanes, la premsa popular anglesa, els tabloides, havia llançat proclames nacionalistes. El partit contra Espanya es va escalfar amb referències a l'Armada Invencible i a les aportacions espanyoles a la història mundial, que, segons el Daily Mirror, eren: la sífilis, la grip, la Inquisició, els toros i el general Franco.

La semifinal contra Alemanya havia donat peu a reobrir les hostilitats de la Segona Guerra Mundial. El Daily Mirror va demanar la "rendició incondicional" i la retirada de l'equip alemany de l'Eurocopa a canvi de la pau. The Sun va vaticinar: "Us bombardejarem i us farem a miques."

A França, el líder de la ultradreta, Jean-Marie Le Pen, va criticar la selecció de França poc abans que jugués la semifinal. Le Pen va jutjar "artificial que es faci venir futbolistes de l'estranger" per formar l'equip, al·ludint als jugadors d'origen magribí o negre.

A França li va faltar capacitat golejadora. A la semifinal, el seu joc va ser mediocre i no va aconseguir marcar en 120 minuts a una República Txeca sense quatre titulars a causa de les targetes. En els penals, els txecs es van imposar per 6 a 5.

Els txecs, que participaven per primer cop en la fase final d'una competició internacional, van ser l'equip revelació. Amb un joc basat en la defensa, van quedar segons del grup C, davant d'Itàlia, i es van plantar a la final després d'eliminar Portugal i França.

El 30 de juny era el dia de la final. Durant el primer temps els alemanys van tenir dues ocasions de gol davant Kouba totes dues d’Stefan Kuntz Al minut 58, els txecs es van avançar amb un gol de penal transformat per Patrik Berger. Al minut 67, el davanter Oliver Bierhoff, va substituir Mehmet Scholl. Només portava cinc minuts quan va firmar l'empat a 1, resultat amb què va acabar el partit. Al minut quatre de la pròrroga, el mateix Bierhoff va marcar el gol d'or i va donar el tercer Campionat d'Europa a Alemanya.