Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El Mallorca de Miquel Àngel Nadal guanyador de la Copa del Rei de Futbol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Futbol (1129)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Poder legislatiu i lleis (992)
Televisió (467)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Carlo Ancelotti (2)
David Beckham (11)
Esteban Gasulla (3)
Florentino Pérez (19)
Javier Clemente (24)
Jean-Marc Bosman (4)
Joan Gaspart (62)
Joan Laporta (171)
Jose Mourinho (16)
Luis Fernández (5)
Mark Fenwick (3)
Markus Kolpak (1)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Silvio Berlusconi (102)
Entitats Entitats
Associazione Calcio Milan (24)
Athletic de Bilbao (35)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Audiovisual Sport S.L. (14)
Celtic de Glasgow (7)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
F.C. Porto (14)
Futbol Club Barcelona (971)
Juventus de Torí (23)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Real Club Deportivo Mallorca (59)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Recreativo de Huelva (5)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Reial Societat (21)
Sogecable (31)
Supercopa d´Espanya de futbol (29)
Tribunal de Justícia de la Unió Europea (21)
TV3 (363)
UEFA Champions League (133)
Vía Digital (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
62 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Un altre any blanc
Futbol
La crisi directiva i esportiva del Barça, que després de la dimissió del president Joan Gaspart va acabar amb l’elecció de Joan Laporta el 15 de juny del 2003, no va permetre a l’equip situar-se en cap posició rellevant en el conjunt de competicions de la temporada 2002-2003, fins al punt de no classificar-se per a la Lliga de Campions. En canvi, el Madrid de Florentino Pérez va aconseguir el vint-i-novè títol de Lliga i, tot i no guanyar la Champions, va seguir dominant amb claredat el panorama del futbol espanyol i, fins i tot, europeu. Acabada la temporada, el Madrid va semblar refermar aquest lideratge quan va contractar el britànic David Beckham, fixatge que anteriorment havia estat anunciat com a possible per la candidatura de Joan Laporta al Barça. Per la seva banda, l’Espanyol va fer molt mala temporada, a tocar sempre de la zona de descens a segona, fet que va motivar el retorn de Xabier Clemente a la banqueta per salvar l’equip del descens, però que després d’un molt mal inici de temporada 2003-2004 va ser substituït per Luis Fernández. El 2003, també la directiva de l’Espanyol va elegir Esteban Gasulla i Mark Fenwick com a dissenyadors del nou estadi, que s’ubicaria entre Cornellà i el Prat de Llobregat, amb una capacitat per a 35.000 espectadors ampliables a 42.000 i amb un 40% dels seients coberts. El nou terreny de joc formaria part d’un complex que acolliria la seu social del club, un museu, un gimnàs i altres equipaments, amb un cost 36 milions d’euros, i que es preveia que fos acabat el 2005.

Tornant al terreny esportiu, la victòria del Reial Madrid a la Lliga es va produir en l’última jornada quan, el 22 de juny, l’equip blanc va derrotar a l’estadi Santiago Bernabéu l’Athletic de Bilbao per 3-1, amb dos gols del brasiler Ronaldo, que va marcar dos dels tres gols i va acabar la competició amb un total de 23 gols. Amb aquesta victòria a la darrera jornada es van acabar les esperances de la Reial Societat que, després d’una temporada excepcional, va mantenir vives les possibilitats fins al darrer moment. La victòria del Madrid davant el Bilbao va fer que no li servís de res el 3-0 aconseguit contra l’Atlètic de Madrid a la darrera jornada.

Una setmana després, el Mallorca es va proclamar campió de la Copa del Rei, en la final davant el Recreativo de Huelva, i va assolir el títol més important dels seus vuitanta-set anys d’història, el segon després de la Supercopa d’Espanya guanyada al Barça en la temporada 1998-1999. Aquell mateix dia, el 29 de juny, l’Espanyol es va proclamar guanyador de la Copa del Rei juvenil, en superar el Mallorca per 3-1, a la segona pròrroga. Pel que fa a la Supercopa, el Real Madrid va assolir el títol en imposar-se per 3-0 al Mallorca en el partit de tornada celebrat a l’estadi Santiago Bernabéu el 27 d’agost.

A les competicions europees, el 28 de maig del 2003 el Milan va obtenir la sisena Copa d’Europa en superar el Juventus a la tanda de penals. Nou anys després de la final d’Atenes 94, en què el conjunt rossonero de Berlusconi va superar el Barça, el Milan aconseguia la sisena Copa d’Europa i convertia Carlo Ancelotti en el quart tècnic que guanyava la Copa d’Europa com a entrenador després d’haver-ho fet com a jugador. Una setmana abans, el 21 de maig del 2003, el Porto de Jose Mourinho es va proclamar campió de la UEFA, després de vèncer 2-3 el Celtic de Glasgow.

Però a Europa el futbol va ser notícia no tan sols pels resultats esportius, sinó també per raons legals i econòmiques. En el terreny legal, el 8 de maig el Tribunal de Justícia de la UE va atorgar plaça de comunitari a Markus Kolpak, jugador eslovac d’handbol d’un equip alemany, basant-se en la jurisprudència creada per la sentència del futbolista belga Jean-Marc Bosman el 1995, on s’establia que cap esportista professional d’un país de la UE no podia ser considerat estranger en una competició amb seu a la UE. La decisió sobre el cas Kolpak anava més enllà i permetia incloure en el concepte de jugador comunitari els professionals de països que tenien signats acords preferents amb la UE. Això podia acabar incloent fins a noranta-cinc països.

En el terreny econòmic, el futbol europeu va viure pendent de les negociacions dels drets televisius que, des de feia anys, s’havien convertit en la principal font d’ingressos dels clubs i que la Unió Europea estava obligant a revisar per evitar situacions de domini de mercat i fer que garantís la lliure competència entre els diversos operadors de televisió.

En el cas espanyol, la negociació va ser especialment difícil, ja que només tenien contracte en vigor Barça i Madrid, i la negociació amb els altres clubs coincidia en el temps amb el procés de fusió entre Sogecable i Vía Digital, les dues plataformes digitals que històricament eren els compradors dels drets dels clubs de la Lliga de futbol, juntament amb Televisió de Catalunya.

La divisió entre els clubs mitjans, que van arribar a acords individuals per explotar els seus drets, i els clubs modestos, que pretenien una negociació col·lectiva a través de la Lliga, es va prolongar fin a l’últim moment i va estar a punt d’impedir l’inici de la competició. Però en el darrer minut, el 25 d’agost, l’anomenat G-30 (que agrupava els clubs petits de Primera i total la Segona Divisió) va arribar a un acord per tres anys amb Audiovisual Sport, empresa controlada per Sogecable i Televisió de Catalunya. En total, els clubs de la LFP cobrarien una xifra superior als dos-cents milions d’euros anuals, cosa que representava mantenir-se en la cinquena posició en matèria d’ingressos audiovisuals, per darrere de les lligues anglesa (938 milions), alemanya (415), italiana (400) i francesa (373).

La diferència de xifres, tot i la indiscutible qualitat de la LFP, s’explicava pel marc legal introduït pel govern espanyol uns anys abans i que en nom de l’interès general obligava a retransmetre un mínim d’un partit en obert cada setmana. Aquest fet reduïa substancialment la xifra que estaven disposades a pagar les televisions de pagament, que a la resta d’Europa sostenien el negoci del futbol.