Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Anxo Quintana i Emilio Pérez Touriño van signar un acord entre els seus partits (PSdG i BNG) per a governar a Galícia.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nacionalismes (143)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Alberto Núñez Feijóo (5)
Anxo Quintana (15)
Dolores Villarino (2)
Emilio Pérez Touriño (18)
Jaime Pita (2)
Manuel Baltar Blanco (2)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Pablo López Vidal (2)
Tereixa Paz (2)
Entitats Entitats
Bloc Nacionalista Gallec (119)
Esquerra Unida-Esquerra Gallega (8)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de Galícia (17)
Partit Socialista de Galícia (22)
Xunta de Galícia (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Galícia (59)
23 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El PP perd el govern
Galícia
El 19 de juny de 2005, es van celebrar a Galícia les eleccions més disputades de la història de la Xunta, que van registrar un rècord de participació del 68,1%. El PP de Manuel Fraga va aconseguir 37 escons, el PSdG-PSOE d’Emilio Pérez Touriño 25, el BNG d’Anxo Quintana, 13 i EU-IU va quedar sense representació al Parlament. D’aquesta manera, el PP va quedar a un escó de la majoria absoluta, fixada als 38 diputats, i confiava, inicialment, en obtenir-lo dels vots dels emigrants que s’havia de conèixer vuit dies després, tot i que no va ser així, i el PP va perdre l’escó que necessitava perquè Manuel Fraga governés per cinquena legislatura consecutiva, ja que només li atorgaven un 49,7% dels vots i en necessitava un 65%. Finalment, doncs, la victòria va ser per a la coalició formava per socialistes i nacionalistes, quedant el nou Parlament amb una distribució de 37 escons pel PP, 25 pel PSdG i 13 pel BNG.

Les eleccions havien estat convocades el 21 d’abril de 2005 pel llavors president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, que als seus 82 anys, era la darrera vegada que s’hi presentava, quan la primera havia estat el 1989. L’anomenat factor Fraga va resultar decisiu durant tota la campanya, en la mesura que després d’haver perdut les eleccions generals del 14 de març de l’any anterior, el PP veia la comesa electoral gallega com una manera de començar a demostrar la seva capacitat de refeta electoral. Així, en el darrer dia de campanya, Fraga va intentar de mobilitzar l’electorat del PP, subratllant que les eleccions gallegues no eren únicament autonòmiques sinó que tenien una clara repercussió estatal, alhora que va remarcar el seu missatge que si perdia la majoria absoluta, Galícia quedaria a mans d’un PSOE dependent dels sobiranistes gallecs.

Per la seva banda, i conscient del canvi d’ escenari polític que implicaria la pèrdua de la majoria absoluta per part del PP a Galícia, el socialista Touriño havia evitat durant la campanya fer menció del possible pacte amb el BNG, i en canvi posar l’accent en la confrontació cara a cara amb Fraga. Els arguments que va emprar destacaven la necessitat que Galícia tingués un president “d’aquest segle i no del passat”. El líder del BNB, Anxo Quintana, va centrar la campanya en intentar liderar el rebuig a Fraga, com ja havia fet, sense èxit, la formació en altres ocasions.

A la fi, ja coneguts els resultats, el 26 de juliol de 2005, els líders del PSdG i del BNG, el dia abans de la celebració de la diada nacional gallega que coincidia amb la festivitat de Sant Jaume, patró de Galícia, van signar l’acord per formar govern, tot aprofitant la data per a reivindicar un nou Estatut. El PSdG va dir que volia impulsar un estatut que aglutinés totes les sensibilitats gallegues, mentre que el BNG apostava per un text fort que permetés a les institucions gallegues poder parlar de tu a tu amb l’Estat. Amb tot, el 2 d’agost de 2005, el socialista Emilio Pérez Touriño va prendre possessió com a nou president de la Xunta de Galícia en un acte celebrat al Parlament gallec que ja l’havia elegit pel càrrec amb 38 vots a favor (PSdG i BNG) i 37 en contra (PP). Quinze dies abans, el 18 de juliol, la diputada socialista Dolores Villarino havia estat elegida presidenta del Parlament gallec gràcies als vots del Partit Socialista de Galícia (PSdG) i del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), essent la primera dona i la primera socialista que presidia la institució en els seus 24 anys d’història. També es va escollir Tereixa Paz, del BNG, com a vicepresidenta primera, el diputat del PP Jaime Pita com a vicepresident segon, el socialista Pablo López Vidal com a secretari i el popular José Manuel Baltar Blanco com a vicesecretari.

Després dels canvis registrats, a finals d’any, el nou president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, en referència al procés de reformes estatutàries que s’estaven accelerant a l’Estat espanyol, es va declarar partidari de posar fil a l’agulla a la reforma gallega, fugint de la proposta catalana que, va dir, considerava excessivament ferragosa i sobrada d’essències, i dubtava molt que pogués ser aprovada. Les paraules de Pérez Touriño eren plenament conscient de la necessitat que el govern gallec tenia de comptar amb els vots del Partit Popular de Galícia (PPdG) per a aprovar un text estatutari nou al Parlament gallec, ja que la reforma requeria l’aval de dues terceres parts de la cambra; és a dir, 50 diputats, i el Partit Socialista de Galícia i el Bloc junts només en sumaven 38.

Per la seva banda, el Partit Popular de Galícia esperava a pronunciar-se al respecte a la celebració del seu congrés de gener de 2006 per a elegir un nou dirigent que substituís Manuel Fraga Iribarne. El candidat, a tots els efectes més ben situat, Alberto Núñez Feijóo, va aprofitar per a declarar respecte a l’Estatut que el PPdG havia de presentar una proposta que permetés aprofundir en l’autogovern de Galícia i executar la transferència de competències, però que, en cap cas, seria “un Estatut de nació”.