Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Manuel Fraga Iribarne

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Partits polítics i entitats (1853)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Turisme (208)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Antonio Hernandez Mancha (2)
Anxo Quintana (15)
Ava Gardner (5)
Emilio Pérez Touriño (18)
Francisco Franco (47)
José María Aznar (620)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Entitats Entitats
Bloc Nacionalista Gallec (119)
Parlament de Galícia (7)
Partit Popular de Galícia (17)
Partit Socialista de Galícia (22)
Xunta de Galícia (37)
26 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Manuel Fraga
Galícia
Després de 4 legislatures consecutives, Manuel Fraga va perdre la presidència de La Xunta de Galícia a les eleccions que es van celebrar el 19 de juny de 2005.
Manuel Fraga Iribarne va néixer a Villalba, Lugo, el 23 de novembre de 1922 en el si d’una família de modestos comerciants que el 1924 va emigrar cap a Cuba. Acabada la guerra, la seva família es va instal·lar a Madrid, on Fraga va estudiar dret, va entrar en relació amb el SEU i va iniciar la seva militància falangista. Guanyador de la càtedra de dret polític el 1948, l’any 1951 va ser nomenat secretari general d’Educació Nacional -càrrec on va romandre fins al 1961-, i secretari general de l’Institut de Cultura Hispànica, on va exercir fins al 1955. El 1961 li va ser concedida la direcció de l’Institut d’Estudis Polítics i el 1962 va ser nomenat ministre d’Informació i Turisme del govern de Franco.

Des d’aquesta posició, Fraga va impulsar un estil nou en el panorama de polítics franquistes, es va apropar als mitjans de comunicació i es va deixar retratar amb famosos com Ava Gardner o banyant-se a la platja de Palomares per intentar desmentir les sospites de contaminació radioactiva a les seves aigües. El 1966 va promulgar una nova llei de premsa i impremta que eliminava la censura prèvia, però que introduïa noves mesures repressives com ara multes i la possibilitat de tancament de publicacions. El 1964 va ser el responsable de l’organització de la campanya 25 años de paz, promoguda per la dictadura i, com a ministre de Turisme, va iniciar la construcció de nombrosos paradors en indrets històrics i patrimonials privilegiats i va estimular el primer boom turístic dels anys seixanta.

El 1969, Fraga va ser cessat arran de l’escàndol Matesa i de les pugnes entre faccions del règim i va passar a exercir la docència com a catedràtic de teoria de l’Estat fins que va ser nomenat ambaixador a Londres el 1973. El desembre de 1975, Fraga va tornar a Espanya per ocupar la vicepresidència del govern i el ministeri de Governació del primer govern després de la dictadura, presidit per Carlos Arias Navarro. En aquesta etapa va haver de fer front a greus problemes d’ordre públic i va fer-se famós per la seva frase: “La calle es mía”.

Apartat del poder durant la transició política iniciada per Adolfo Suárez, el 1977 va fundar Alianza Popular (AP) per presentar-se a les eleccions constituents del 1977. Després de la descomposició del partit de Suárez, la Unión del Centro Democrático (UCD), Fraga es va convertir en el cap del principal partit de l´oposició en obtenir 106 escons a les eleccions de 1982, que van ser guanyades pel PSOE. Els mals resultats assolits a les eleccions generals del 1986 el van determinar a propiciar la reestructuració del partit, que el 1989 es va convertir en Partit Popular (PP), integrat per AP i altres partits menors.
Un cop consolidat el nou partit, Fraga va abandonar la primera línia de la política espanyola cedint el lideratge primer a Antonio Hernández Mancha, un fracàs, i després a José María Aznar. Des d’aquell moment, Fraga va centrar la seva carrera política a Galícia i va guanyar, consecutivament, les eleccions del 1990, 1993 i 1997. A punt de fer 79 anys Fraga va tornar a presentar-se com a candidat a president de la Xunta i va guanyar les eleccions del 23 d’octubre de 2001 per majoria absoluta amb 41 diputats i el 50% del vots. El 5 de desembre de 2001 va ser investit president.

En aquest últim període va haver d’afrontar l’any 2002 la crisi del Prestige i va continuar amb les seves polítiques conservadores i, malgrat que havia anunciat que aquesta seria la seva última legislatura, a l’abril de 2005 va convocar eleccions anticipades a la Xunta pel 19 de juny, on el PP de Fraga esperava sortir vencedor per cinquena vegada consecutiva. Amb 82 anys volia dur a terme els seus últims quatre anys com a president de la Xunta. Però el resultat de les eleccions, que van tenir un rècord de participació del 68,1% dels gallecs, va deixar el PP de Manuel Fraga amb 37 escons, a 1 escó de la majoria absoluta, mentre el PSdG-PSOE d’Emilio Pérez Touriño en va obtenir 25, el BNG d’Anxo Quintana, 13 i EU-IU va quedar sense representació al Parlament.

Aquests resultats van permetre la creació d’una coalició de socialistes i nacionalistes, de la qual es va investir president de la Xunta de Galícia el socialista Emilio Pérez Touriño i presidenta del Parlament gallec a la diputada socialista Dolores Villarino. Aquest va ser el primer canvi de govern a Galícia en 15 anys, on des de 1990 el PP amb Manuel Fraga al capdavant havia manat amb majoria absoluta.

Vidu de María del Carmen Estévez i pare de cinc fills, la seva activitat incessant l’havia dut a publicar un centenar de llibres.