Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Manuel Fraga va ser investit novament president de la Junta de Galícia el 9 de desembre a Santiago

Resultats electorals

Articles dependents
Manuel Fraga
Xosé Manuel Beiras
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Abel Caballero (2)
Anxo Guerreiro (2)
Francisco Álvarez-Cascos (68)
Juan Carlos Rodríguez Ibarra (36)
Juan José Lucas (20)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Xosé Manuel Beiras (27)
Entitats Entitats
Bloc Nacionalista Gallec (119)
Esquerra Unida-Esquerra Gallega (8)
Izquierda Unida (222)
Partit Popular de Galícia (17)
Partit Socialista de Galícia (22)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Xunta de Galícia (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Castella i Lleó (9)
Extremadura (4)
Galícia (59)
Santiago de Compostel·la (Galícia) (28)
36 lectures d'aquest article
Manuel Fraga fins al segle XXI
Galícia
El 19 d’octubre de 1997, el Partit Popular va assolir la tercera majoria absoluta consecutiva a les eleccions autonòmiques celebrades a Galícia. Els 42 escons obtinguts pel Partit Popular, un menys que en l’anterior legislatura, van demostrar l’alt poder de convocatòria que encara tenia al país el seu principal dirigent, Manuel Fraga, president de la Xunta de Galícia des del 1990.

La victòria del Partit Popular va confirmar tots els pronòstics electorals, però la gran sorpresa de la jornada va ser la puja de vots registrada pel Bloque Nacionalista Galego (BNG), una coalició creada el 1982 a partir de la fusió de formacions diverses com la Union do Povo Galego, la Unidade Galega, Esquerda Socialista, Partido Nacionalista Galego i diferents agrupacions menors de caire nacionalista.

En els darrers anys, l’evolució del vot del BNG havia estat creixent, passant de l’únic escó assolit el 1985, als 5 obtinguts el 1989 i als 13 de 1993. El 1997, el BNG va confirmar la tendència, obtenint 18 escons, el que el convertia en el primer partit de l’oposició. L’ascens del BNG era, en gran part degut, a la llarga tasca a favor del nacionalisme galeg desenvolupada pel seu principal dirigent, Xosé Manuel Beiras, que el 1997, amb la crisi dels socialistes i comunistes i fent servir l’exemple de catalans i bascs, va saber emetre un missatge d’acció i renovació que va calar poderosament entre la joventut urbana gallega.

La gran perdedora de la convocatòria va ser la coalició integrada pel Partit Socialista de Galicia (PSG-PSOE) i Esquerda Unida-Esquerda Galega-Os Verdes, que va fracasar en aconseguir només 15 diputats, 4 menys dels que havia obtingut en solitari el PSG-PSOE a l’anterior legislatura.

El mal resultat de l’anomenada coalició d’esquerra va ser una combinació de disfortunis que van començar amb la presentació de la candidatura d’Abel Caballero, un gallec molt vinculat al PSOE de Madrid, a la presidència de la Xunta i van continuar amb la crisi iniciada des d’abans de les eleccions al sí d’Izquierda Unida, formació a la que els seus socis catalans i gallecs acusaven de dirigisme i d’espanyolisme.

La crisi a Izquierda Unida, va determinar la presentació de dues candidatures, la dels crítics, que es presentava en coalició amb els socialistes, i la oficial que no va aconseguir cap escó a les votacions. A la fi, la derrota de la coalició, va afectar poderosament els dos partits estatals que la formaven, el PSOE i IU, i va beneficiar la formació dissident, EU-EG, d’ Anxo Guerreiro, que, per primer cop, va aconseguir dos escons al Parlament.

El recompte final de vots de la jornada, que va registrar una participació del 66%, va haver de ser fet després d’incloure el vot dels emigrants, que el 1997, superant la participació del 1993, es va situar en 70.000 paperetes i van servir, fonamentalment, per fer apujar el nombre final de diputats del PP de 41 a 42.

Paral.lelament, l’ascens del BNG va motivar que dirigents el PP i del PSOE, com el president de Castella-Lleó, Juan José Lucas i el seu homòleg extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reobrissin el debat sobre un canvi en la llei electoral per frenar l’ascens dels nacionalismes. La idea, però, va ser rebutjada pel vicepresident del govern espanyol, Francisco Alvarez Cascos.

En tot cas, el 9 de desembre de 1997, Manuel Fraga va prende possessió, per tercer cop consecutiu, del seu càrrec de president de la Xunta de Galícia i, com ja era tradicional en les seves preses de possessió a la Plaça de l’Obradorio de Santiago de Compostel.la, va ser un acte multitudinari que va comptar amb la participació de 3.000 gaiters, doblant el nombre de l’anterior ocasió, i al que van assistir diferents responsables del Partit Popular.