Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Gao Xingjian

Gao Xingjian, el primer premi Nobel de les lletres xineses, a la seva residència de París

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Gao Xingjian (5)
Göran Malmqvist (1)
Horace Engdahl (1)
Mercè Rodoreda (14)
Miquel Martí i Pol (31)
Pere Gimferrer (22)
Entitats Entitats
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Editorial Atlantis (1)
Parlament de Catalunya (723)
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
45 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Un dissident dóna el Nobel de literatura a la Xina
Gao Xingjian
El 12 d’octubre del 2000, l’Acadèmia sueca va concedir el Nobel de Literatura a l’escriptor xinès nacionalitzat francès Gao Xingjian, que es va convertir en el que el primer Nobel de la història de les lletres xineses.

Dissident des dels anys de la Revolució Cultural xinesa (1966-76) i exiliat des fa anys a França, Gao Xingjian té una obra multidisciplinària com a novel•lista, traductor, dramaturg, director, crític i, a més, pintor i il•lustrador. L’Acadèmia sueca va destacar “la universalitat” de la seva obra, caracteritzada “per una amarga presa de consciència i per l’enginy lingüístic” que ha obert “nous camins a l’art de la novel•la i del teatre xinès”.

La concessió del Nobel de Literatura a Gao Xingjian es va interpretar com una manera de fer justícia a la tradició literària xinesa i alhora com una manifestació pública de suport de l’Acadèmia Sueca a les demandes de pluralisme i reformes democràtiques a la Xina. Un dels elements més decisius que van decantar el guardó cap a l'escriptor dissident xinès va ser l'activisme social del nou secretari permanent de l'Acadèmia Sueca, Horace Engdahl, un home que combina el gust literari amb actituds reivindicatives.

Pequín va acusar l'Acadèmia d'haver premiat Gao Xingjian per les seves idees polítiques i el ministre d'Afers Estrangers xinès, va recordar que el Nobel ja s'havia concedit abans per motius similars i va citar com a exemple el de la pau condedit al Dalai Lama. En una nota, el ministeri es va arribar a assegurar que "el premi Nobel no val res ja que anteposa criteris polítics i interessos ocults a un veritable judici sobre les característiques dels genis literaris" i va qualificar l'escriptor de ser un dels "autors maleïts" de Pequín.

Gao Xingjian no apareixia a cap de les llistes que s'havien elaborat de cara a la concessió del premi, de fet, el nom que havia figurat a les travesses d'aspirants era el del poeta xinès Bei Dao. Per això l'autor premiat es va declarar molt sorprès en rebre la noticia al seu pis de les afores de París. Els seus veïns encara van quedar més sorpresos, ja que desconeixien absolutament la feina de l’autor. Val a dir que Gao Xingjian vivia en un bloc de 30 pisos i 240 habitatges situat en un suburbi humil. Després de l'anunci, l'autor va desaparèixer del barri pressionat per la quantitat de periodistes que el perseguien constantment.

Però el premi encara es va veure envoltat de més polèmica: poc després de la concessió es va saber que deu dies abans que Gao fos elegit l’editorial sueca Atlantis havia comprat els drets de la seva obra. El fet es va atribuir a una filtració per part d'un dels acadèmics, Göran Malmqvist, amic de director de l'editorial Atlantis que col•laborava amb la firma i traductor del guardonat, i va arribar a posar en dubte la tradicional integritat i serietat de l'Acadèmia sueca. El setge periodístic sobre l'autor encara es va intensificar més en guardar silenci l'Acadèmia sobre el cas.

Però la realitat més clara del que significa l'èxit li va arribar a l'autor a la Fira del Llibre de Frankfurt, on es va presentar sense agent literari perquè no en tenia, sense que la seva editorial francesa hi tingués un estand perquè era massa modesta i gairebé sense ni tan sols saber què era un contracte de drets per falta de costum. Mentre els editors de mig món l'atabalaven amb ofertes milionàries i es disputaven les seves obres i cap periodista xinès no s'acreditava per la seva roda de premsa, a la que van assistir prop de 2.000 professionals dels mitjans de comunicació, Gao Xingjian va declarar "jo no faig política, em conformo sent un artista". El primer dia de la Fira, però, ja s'havia despatxat de gust tot qualificant de "bogeria" i "barbàrie" les dictadures d'aquest segle expressades en el nazisme, el totalitarisme soviètic i la revolució cultural xinesa.

Nascut el 4 de gener del 1940 a Ganzhou, una ciutat de la província de Jiangxi, a la Xina oriental, Gao Xingjian és fill d’un empleat de banca i d’una actriu de teatre, tots dos de caràcter lliberal i permissiu, i va estudiar a les escoles de la República Popular Xinesa, on va aconseguir la llicenciatura en llengua francesa a la Facultat de Llengües estrangeres el 1962.

La seva carrera literària va quedar estroncada durant la Revolució Cultural (1966-1976), al començament de la qual el seu pare s'havia intentat suïcidar, el van enviar a passar uns anys al medi rural per ser reeducat i es va veure obligat a cremar els seus manuscrits. Al seu pare el van salvar a l'hospital, però va morir tres mesos després del procés de reeducació al què va ser sotmès. La seva mare, que també va ser enviada al camp a reeducar-se, es va ofegar al riu.

Tot i que durant el procés de depuració va seguir escrivint d’amagat, tampoc no va poder conservar la major part dels manuscrits. Amb l’inici de l’obertura i la reforma impulsades per Deng Xiaoping a finals dels anys 70, Gao Xingjian va ser obligat a anar a Pequín per fer d’intèrpret. Paral•lelament es va reprendre la traducció d’obres estrangeres i Gao Xingjian va traduir, entre altres, Samuel Beckett i Eugene Ionesco i va viatjar a França i a Itàlia. El 1980 va publicar Primer assaig sobre les tècniques de la novel•la moderna, un assaig molt polèmic sobre les noves tècniques narratives de la modernitat que era, sobre tot, un atac frontal a les tesis del realisme socialista defensades per Mao Zedong.

El 1982 la peça Senyal d'alarma va obtenir un gran èxit en ser representada al Teatre Popular de Pequín, però un any després els censors del règim van considerar la seva obra de teatre La parada d’autobusos, l’obra més perniciosa publicada a la Xina i va ser condemnada durant la campanya contra la "pol•lució espiritual" de manera que se li va prohibir publicar o representar el seu teatre. Aquesta prohibició afegida al càncer de ronyons que li van diagnosticar, un diagnòstic que va acabar resultant erroni, van influir en la decisió de Gao Xingjian d’allunyar-se de la capital i va fer un viatge que va durar deu mesos per la Xina profunda, que va donar com a fruit una novel•la, La muntanya de l’ànima, de més de 600 pàgines.

El 1985 una altra obra seva, L'home salvatge, també va suscitar una violent polèmica a la Xina i un gran interès per part de l'opinió pública internacional. L'any 1986 va ser prohibida L'altra riba i, des d'aleshores, no es va poder representar cap obra seva a la Xina. Per tal d'evitar les represàlies del règim, l'autor es va haver d'amagar.

El 1987 va abandonar la Xina i un any després es va traslladar a París com a refugiat polític i després de la matança d’estudiants de la Plaça Tiananmen de 1989 es va nacionalitzar francès el 1998. Per trencar del tot amb el règim xinès va escriure la peça teatral Els fugitius, basada en els fets de Tiananmen. Com era d'esperar, el Govern xinès el va declarar persona non grata i, un cop més, es van prohibir tots els seus escrits al seu país d'origen. Tot i això Gao Xingjian no era considerat un dissident ni el portaveu d'un poble silenciat. Si s'expressa sense embuts és només com a individu, per a gaudir d'una vida real.

L'èxit de la traducció francesa de la seva gran novel•la La muntanya de l'ànima i, posteriorment, d'El llibre d'un home sol li van proporcionar el reconeixement internacional i la traducció de la seva obra a altres llengües europees. Moltes de les seves obres, inscrites en el marc d'espectacles experimentals i innovadors i inspirades en el teatre de Bertolt Brecht, Antonin Artaud i Samuel Beckett, també van ser representades arreu del món.

A banda de la seva qualitat com a escriptor, Gao Xingjian domina les arts de la pintura i la cal•ligrafia. De fet, l'autor sempre havia aconseguit guanyar-se la vida amb fent allguna d’aquestes activitats fins que la seva fama va esclatar en el món mercès a la concessió del Nobel. Respecte de la seva faceta com a pintor, el nou Nobel de Literatura va declarar que li agradaria que el preu dels seus quadres no augmentés de cop per aquest fet, reivindicant la seva oposició a l’especulació que se’n pogués fer de la seva obra pictòrica.



En relació al Premi Nobel, a Catalunya, al mes de maig, el Parlament va demanar, unànimement, la presentació de la candidatura del poeta Miquel Martí i Pol. S’afegia així a la iniciativa defensada per gairebé 400 ajuntaments de localitats catalanes, valencianes, andorranes i de les Illes Balears que ja havien subscrit la petició, que volia aconseguir que el català deixés de ser una de les poques llengües minoritàries d’Europa que encara no havia estat guardonada amb el premi Nobel.

Històricament, la candidatura al Nobel de literats catalans havia fracassat amb Àngel Guimerà, Josep Carner i Salvador Espriu, i més recentment, en els intents fets amb Mercè Rodoreda i Pere Gimferrer. A part dels antagonismes sorgits en molts d’aquest casos amb altres opcions de l’Estat, el cert era que la comissió dels Nobel mantenia una actitud poc favorable a la participació d’organismes polítics en els processos de presentació de candidats i l’entitat manifestava la necessitat que el candidat en qüestió gaudís d‘almenys una part de la seva obra traduïda als idiomes de més difusió internacional i Martí i Pol no reuneix aquest requisit. En aquest sentit, el secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Andreu Sotorra, va declarar a mitjan de juny que, abans de parlar de candidatures, “potser seria millor que els esforços es dediquessin a recolzar seriosament la traducció i difusió internacional de l’obra de Martí i Pol”.