Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La publicació del genoma del ratolí és un gran avenç per la comunitat científica internacional

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Genís Parra (1)
Josep F. Abril (5)
Jun Yu (1)
Roderic Guigó (6)
Entitats Entitats
Celera Genomics Corporation (8)
Centre de Regulació Genòmica (5)
Institut de Genòmica de Pequín (1)
Institut Municipal d'Investigació Mèdica (6)
Nature (43)
Universitat Pompeu Fabra (84)
103 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Avenços en malalties hereditàries i contra la malària
Genètica
Una de les notícies científiques de l´any va ser la publicació el 5 de desembre del 2002 del genoma del ratolí a la prestigiosa revista Nature, basada en les dades obtingudes pel Consorci per a la Seqüenciació del Genoma del Ratolí.

El projecte havia estat dut a terme per 150 investigadors del sector públic de 12 països i el treball havia comptat amb la col·laboració dels catalans Roderic Guigó, Josep F. Abril i Genís Parra, del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica de l´Institut Municipal d´Investigació Mèdica de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i el Centre de Regulació Genòmica, que van desenvolupar el programa informàtic que va facilitar la visualització i el descobriment dels gens continguts en el nou genoma seqüenciat.

El 2001 l´empresa nord-americana Celera Genomics ja havia elaborat un esborrany del genoma del ratolí, però l´accés a aquest esborrany era privat, mentre que el projecte del 2002 estava a l´abast de tota la comunitat científica internacional de forma gratuïta. Amb motiu de la troballa, els científics van aclarir que el ratolí havia estat el model de laboratori per excel·lència de l´últim segle, donada la seva semblança biològica amb els humans i la facilitat amb què es manipula genèticament. El genoma del ratolí – format per 2.500 milions de parells de bases, amb una grandària d´un 14% inferior al genoma humà i seqüenciat el desembre del 2001– presentava una equivalència d´un 99% amb els gens humans. Era en aquest elevat grau de similitud, segons els investigadors, on radicava la importància del descobriment i el que obria considerables esperances en el tractament de malalties com ara la diabetis, l´esquizofrènia, el càncer, l´Alzheimer i moltes altres d´origen genètic.

També va destacar durant el 2002 la seqüenciació del genoma de l´arròs i dels agents causants de la malària. La seqüenciació del genoma de l´arròs la va fer l´equip de l´Institut de Genòmica de Pequín liderat pel professor Jun Yu sobre la subespècie d´arròs índica (majoritària a Àsia) i va obrir força esperances en la lluita contra la fam al món. La segona seqüenciació, a càrrec de més de 200 investigadors pertanyents a dos equips internacionals, era la del genoma del mosquit anòfel (la femella del qual transmet la malària o paludisme) i la del plasmodi falcípar (microorganisme que causa la mateixa malaltia). A partir d´aquí quedava obert el camí cap a la creació d´insecticides i fàrmacs capaços de combatre una malaltia que cada any matava milions de persones, principalment als països pobres de la zona del tròpic.