Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La clonació d'animals va continuar sent un tema de debat

Projectes de Seqüenciació

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Entitats Entitats
Advanced Cell Technology (3)
Celera Genomics Corporation (8)
PPL Therapeutics (4)
108 lectures d'aquest article
195 impressions d'aquest article
La polèmica de les cèl·lules mare
Genètica
El 2001 va ser un any prolífic en els avenços per a la salut. La culminació del mapa del genoma humà, els nous inhibidors dels enzims implicats en el virus VIH de la sida i la guerra genètica iniciada en la lluita contra els virus en van ser les seves principals manifestacions.

El mes de febrer, l’empresa privada Celera Genomics va presentar a la revista Science mentre que un consorci públic internacional format per 12 països ho feia a la revista britànica Nature el mapa del genoma humà, un descobriment que podia revolucionar completament la medicina i la biologia i que evidenciava que l’ésser humà estava constituït per un total de 30.000 gens.

Però l’avenç més sòlid i prometedor de tots els assolits per la investigació va ser aconseguir crear cèl•lules mares embrionàries (cèl•lules capaces de donar lloc a qualsevol dels tipus cel•lulars que constitueixen l’organisme adult). Aquestes cèl•lules podien tenir aplicacions molt directes en malalties degeneratives, fins al moment incurables, com ara el Parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, la diabetis o fins i tot el càncer. El mes de novembre, l’empresa nord-americana Advanced Cell Technology (ACT) va anunciar a la revista Journal of Regenerative Medicine haver clonat embrions humans seguint una tècnica semblant a la utilitzada en el cas de l’ovella Dolly, amb la finalitat d’obtenir cèl•lules mare que ajudin a curar malalties. El mètode consistia a introduir el nucli d’una cèl•lula adulta i diferenciada en un òvul anucleat, sense informació genètica, de manera que la cèl•lula adulta fos reprogramada i es comportés com un embrió en les seves primeres fases de desenvolupament. Si fructificava la iniciativa, els investigadors esperaven aconseguir la producció de cèl•lules mare compatibles amb el donant del nucli, cosa que facilitaria la creació de teràpies efectives per tractar diverses malalties o l’obtenció de teixits per a trasplantaments.

Aquesta possibilitat va reobrir la polèmica mundial sobre la clonació, és a dir, la possibilitat de realitzar còpies genètiques d’un organisme viu, que havia començat anys enrere amb l’ovella Dolly i que havia continuat amb altres clonacions animals, com les realitzades per la biotecnològica escocesa PPL Terapèutics en porcs transgènics el mes d’abril per tal d’obtenir òrgans per a trasplantaments, o les d’un laboratori d’Oregon als Estats Units, que a principis d’any havia fet pública l’existència del primer primat transgènic del món, un macac Rehsus que portava un gen de medusa en el seu codi genètic. Així, en la reunió que van celebrar el mes d’agost a l’Acadèmia Nacional de la Ciència dels Estats Units els principals experts mundials en genètica, es va posar de manifest el general rebuig a les possibilitats obertes a la clonació d’éssers humans per totes les implicacions socials, polítiques i fins i tot religioses que podrien tenir. Aquesta voluntat de contenció que manifestava la comunitat científica mundial posava en evidència el gran poder de transformació que tenien les noves tècniques experimentades, que obrien un panorama absolutament nou en la comprensió no només de la malaltia sinó també de la salut en l’ésser humà i que, lògicament, plantejaven un seguit de problemes ètics que afectaven les arrels de la convivència i les relacions humanes tal com fins ara havien estat conegudes.