Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Francis Crick

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Medicina i investigació mèdica (210)
Premis Nobel (196)
Recerca, i+d, innovació (148)
Universitats i ensenyament universitari (275)
Personatges Personatges
Francis Crick (8)
Linus Pauling (4)
Maurice Wilkins (5)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Cambridge (7)
51 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Francis Crick (1916-2004)
Genoma
El científic anglès Francis H.C. Crick, codescobridor de l’estructura molecular de l’ADN, va morir el 28 de juliol a l’Hospital Thornton de San Diego (Estats Units), als 88 anys, víctima d’un càncer de còlon.Nascut a Anglaterra el 8 de juny de 1916, Crick era fill d’un propietari d’una fàbrica de sabates. Va començar la seva carrera científica com a físic i, durant la Segona Guerra Mundial, va treballar construint bombes submarines per a l’exèrcit britànic.

Després de la guerra, es va interessar per “la divisió entre el que és viu i el que no ho és”, va aprendre química i biologia de manera autodidacta i va començar a preguntar-se com els mecanismes de l’herència poden estar codificats a l’ADN.

L’octubre de 1951, Crick va conèixer James Watson, un jove biòleg nord-americà de 23 anys. Ben aviat els dos científics, que treballaven a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), es van adonar que l’estructura de l’ADN, fos quina fos, havia de contenir la clau per entendre tots els fenòmens vitals.

Seguint la mateixa aproximació experimental que el prestigiós químic Linus Pauling –l’investigador biomèdic més important en aquella època–, van construir models a escala de l’ADN compatibles amb les poques dades existents sobre la seva estructura, bàsicament de cristal·lografia de raigs X, una tècnica que permet deduir l’estructura de les molècules. Però llavors van patir un petit entrebanc polític. Amb l’etiqueta de ciència britànica, la qüestió de l’estructura de l’ADN va ser assignada a un altre científic, Maurice Wilkins, amb la prohibició expressa que ningú més hi treballés. Per sort, Crick i Wilkins havien estat amics durant la guerra, i Wilkins va deixar que Crick i Watson continuessin assajant models a escala de l’ADN.

Després d’aconseguir alguns models erronis, el 28 de febrer de 1953 Crick i Watson van construir el model encertat d’estructura del DNA, la doble hèlix, que va establir les bases de l’actual revolució genètica de la medicina i la biologia.
Crick va anunciar que havien descobert “el secret de la vida”, però la seva investigació gairebé no va rebre atenció fins als anys 60. El 1962 Crick, Watson i Wilkins van rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia.

Posteriorment, Crick va orientar les seves investigacions cap a la biologia del desenvolupament per entendre com un ésser viu podia formar-se a partir d’un codi genètic.
El 1977 va abandonar la Universitat de Cambridge i es va instal·lar a l’Institut Salk de Califòrnia, on va centrar les seves investigacions a comprendre el funcionament del cervell fins al final dels seus dies.