Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Maurice Wilkins

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Energia nuclear, assajos nuclears i material radioactiu (162)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Medicina i investigació mèdica (210)
Premis Nobel (196)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Francis Crick (8)
James Watson (8)
Maurice Wilkins (5)
Entitats Entitats
Nature (43)
Premis Nobel (98)
Universitat de Berkeley (6)
Universitat de Birmingham (2)
36 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Maurice Wilkins (1916-2004)
Genoma
El físic Maurice Wilkins va morir el dimarts 5 de novembre als 88 anys en un hospital londinenc.

Els treballs realitzats per Maurice Wilkins en cristal·lografia van permetre la primera imatge en raigs X de l’ADN l’any 1953, cosa que va propiciar els descobriments de Watson i Francis Crick aquell mateix any.

Maurice Wilkins va néixer el 15 de desembre de 1916 a Pongaora, Nova Zelanda. Als 6 anys va emigrar amb la seva família a Anglaterra, on va estudiar al King Edward’s School de Birmingham. Posteriorment va estudiar físiques al Saint Johns College de Cambridge, on es va graduar l’any 1938.

Després dels seus estudis va esdevenir ajudant d’investigació al departament de físiques de la Universitat de Birmingham, i amb aquesta feina va aprovar el seu doctorat l’any 1940, basat principalment en l’estudi de la luminiscència dels sòlids.
Durant la Segona Guerra Mundial va aplicar part dels seus coneixements a la recerca militar i va treballar en la millora de radars i pantalles. Posteriorment va treballar sota les ordres del professor M.L.E. Oliphant en la separació d’isòtops de l’urani per espectrometria de masses per tal de ser utilitzats en bombes. Seguint amb aquest projecte es va traslladar de Birmingham a Berkeley, Califòrnia, per realitzar el projecte Manhattan.

L’any 1945, quan la segona Guerra Mundial havia acabat, Wilkins va abandonar després de set anys les investigacions en física, i va començar la seva dedicació al camp de la biofísica. L’any 1946 va entrar a formar part del projecte d’estudis de biofísica del King’s College de Londres i va treballar amb Rosalind Franklin. A més va entrar com a membre de la recentment formada unitat de recerca en biofísica del Consell d’Investigació Mèdica.

Primer va centrar els seus estudis en els efectes dels ultrasons sobre el genoma, però després d’un parell d’anys en aquest camp d’investigació, Wilkins va decidir reconduir la seva línia de treball i es va dedicar al desenvolupament de microscopis reflectants per a l’estudi microespectrofotomètric dels àcids nucleics en la cèl·lula. Això el va portar a començar a treballar amb la difracció dels raigs X sobre l’ADN, de la qual va obtenir un patró tan ben definit que va permetre els descobriments que van fer Watson i Crick de l’estructura molecular de l’ADN l’any 1953. Aquest va ser un dels descobriments cabdals en la biologia molecular i els resultats van ser publicats a la portada de la prestigiosa revista científica Nature.
Posteriors estudis de raigs X van permetre confirmar la teoria de l’estructura en forma de doble hèlix de l’ADN proposada per Watson i Crick.

Wilkins va esdevenir assistent de director del Consell d’Investigació Mèdica l’any 1950, del qual en va ser director a partir de l’any 1955. Simultàniament va ser professor honorari del subdepartament de biofísica del King’s College de Londres. Aquest subdepartament es va establir de manera definitiva com a departament l’any 1961.

Wilkins va ser guardonat amb el Nobel de fisiologia i medicina l’any 1962 junt amb Watson i Crick pels seus descobriments de l’estructura de l’ADN. Amb aquests dos investigadors també va compartir l’any 1959 el premi Albert Lasker de l’Associació Americana de Salut Pública.

La comunitat científica ha destacat la important tasca que Wilkins va dur a terme al llarg de la seva vida en el món de la investigació, i coincideix a considerar que el científic no va tenir en vida el reconeixement que es mereixia.
Wilkins estava casat i tenia un fill i una filla.