Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Intergeneracional i viu
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Bob Dylan (10)
Brian Epstein (1)
Eric Clapton (6)
George Harrison (6)
Jeff Lynne (1)
Joan Mascaró (1)
John Lennon (3)
Madonna Louise Veronica Ciccone (7)
Patti Boyd (1)
Paul McCartney (10)
Ringo Starr (3)
Roy Orbison (1)
Sean Penn (9)
Tom Petty (1)
Entitats Entitats
Hand Made Films (1)
Madison Square Garden (4)
Monty Python (1)
Premis Grammy (22)
The Beatles (8)
The Quarrymen (1)
Universitat d´Oxford (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
Liverpool (Regne Unit) (2)
Los Ángeles (Califòrnia, EUA) (64)
Nova York (New York, EUA) (145)
7 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
George Harrison
El 30 de novembre del 2001 va morir a la localitat californiana de Los Angeles l’exbeatle George Harrison als 58 anys víctima d’un càncer de laringe que se li havia detectat el 1998.

Amb ell desapareixia un dels grans ídols del pop dels seixanta i dels setanta, no només per haver estat membre del grup de Liverpool, sinó per haver aportat un bon nombre de les cançons identificadores de l’època (Something, My Sweet Lord, Here Comes the Sun, While my Guitar Gently Weeps) i d’una manera d’entendre el món que va començar a periclitar el dia de l’assassinat de John Lennon el 1980 a Nova York.

Ambdós havien estat portadors d’un missatge alternatiu en la música, compromès i iconoclasta en el cas de Lennon, místic i humanista en el cas de Harrison.

Amb els anys, aquests components espirituals de la música de Harrison –que van sorgir en ell a través del mestratge del mallorquí i professor de filosofia oriental de la Universitat d’Oxford, Joan Mascaró– el van convertir en un dels pocs representants de la visió oriental de la vida a Occident, un tret de la seva personalitat que va situar-lo, com a artista i com a persona, més enllà de les polèmiques sobre el seu pretès eclipsament per Lennon i Paul McCartney als Beatles, o les que pretenien que competís amb el també guitarrista i amic seu Eric Clapton.

George Harrison va néixer el 25 de febrer del 1943 a Wavertree, Liverpool, en el si d’una família catòlica de classe treballadora. Va fer els estudis primaris a Dovedale Primary School, la mateixa escola on va anar John Lennon, i els secundaris al Liverpool Institute, el mateix de Paul McCartney, amb qui primer va compartir el gust per la música, els texans i els cabells llargs.

La primera guitarra l’hi va regalar la seva mare, i abans que McCartney no li proposés de tocar als Quarrymen, l’embrió dels futurs The Beatles, va formar grups amb el seu germà Peter. Quan van néixer The Beatles el 1960 de la mà del productor Brian Epstein, Harrison ja era membre de ple dret de la formació, integrada, a més, per John Lennon, Paul McCartney i Ringo Starr, amb els quals el 1965 va rodar la seva primera pel.lícula, A Hard Day's Night,i amb els quals va editar els àlbums de més èxit de tota la música pop: Revolver, Sargent Peppers, Yellow Submarine, Magical Mystery Tour, Revolution o Abbey Road, entre molts d’altres.

El 1965 es va casar per primer cop amb la model Patti Boyd, que el va introduir en el món de l’orientalisme i de la qual es separaria el 1974 per casar-se en segones núpcies amb Olivia, amb qui va tenir el seu fill Dhani el 1978.

Després de la dissolució de The Beatles el 1970, la carrera en solitari de George Harrison va començar el 1971 amb el concert al New York’s Madison Square Garden en benefici de Bangla Desh, la recopilació discogràfica del qual li va reportar el seu primer Grammy. El primer disc en solitari, pròpiament dit, va ser Dark House (1974), i el grup propi, The Travelling Wilburys (1980), va comptar amb l’excepcional participació de Bob Dylan, Tom Petty, Jeff Lynne i Roy Orbison, amb els quals va guanyar el segon Grammy. El 1987, el seu disc Got my Mind Set on You va ser número u als EUA i número dos a la Gran Bretanya.

Després d’una carrera no gaire prolífica però sostinguda, va gravar el seu últim disc, Horse to Water, un mes abans de morir, quan ja estava molt malalt. Cinematogràficament, va col.laborar a La vida de Brian, dels Monty Python, i va fundar la productora Hand Made Films, amb la qual va rodar The Long Good Friday, Mona Lisa i Shangai Surprise, aquesta última amb el matrimoni llavors format per Sean Peann i Madonna. Autor d’una autobiografia, I Me Mine (1982), el 1996 va ocupar l’actualitat internacional en guanyar el procés per estafa que havia interposat contra un exconseller seu, i el 1998 per haver patit l’assalt d’un psicòtic a la seva mansió d’Oxfordshire, a Anglaterra.