Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
George Robertson

Article de referència:
Neix l'Aliança Atlàntica del segle XXI
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
George Robertson (23)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Cambra dels Comuns (Regne Unit) (9)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
4 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
George Robertson
El 4 d’agost de 1999, el Consell Atlàntic va nomenar George Robertson secretari general de l’OTAN, el 10è de la història de l’organisme i el tercer britànic en ocupar aquest lloc, després de lord Lionel Ismay (1952-1957) i lord Peter Carrington (1984-1988).

Fill, nét i germà de policia, va néixer a la comissaria de Port Elen, a l’illa d’Islay, a la costa Oest d’Escòcia, el 12 d’abril de 1946. Graduat en economia per la Universitat de Dundee, va començar a treballar en la indústria escocesa del whisky, on va iniciar la seva militància política des del sindicalisme.

Va ser elegit diputat a Westminster per primer cop per la circumscripció de Hamilton South el 1978 i va decantar el seu àmbit d’actuació política cap als afers d’Escòcia, sobretot a partir de 1993. El 1996 va ser elegit portaveu de les víctimes de l’escola de Dunblane, on estudiaven els seus tres fills i on un boig armat havia estat assassinats 16 nens i la seva professora. Robertson va liderar la campanya per a la prohibició de la tinença lliure de pistoles al Regne Unit.

El 1997, a l’arribar al poder els laboristes, va ser nomenat ministre de Defensa del Govern de Tony Blair. Des d’aquest càrrec, Robertson va apadrinar el projecte de reconversió de les Forces Armades britàniques per facilitar que passessin de ser unitats estàtiques de defensa del territori nacional a unitats amb capacitat de desplegament. Aquest paràmetre era precisament el mateix que volia aplicar a les forces atlàntiques: “A Europa competim massa uns països amb els altres i dupliquem les nostres despeses de defensa. Tot això s’ha acabat. Kosovo ha demostrat que hem de cooperar més a l’hora de fer les coses”, va dir.