Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Una revolta popular pacífica va obligar a dimitar, el 23 de novembre, el president Eduard Xevardnadze

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Conflicte de Txetxènia (117)
Democràcia, processos de democratització (137)
Eleccions i processos electorals (1758)
Hidrocarburs i carburants: petroli, benzina, gasoil, gas (141)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Eduard Xevardnadze (11)
Gediar Alíev (2)
Ígor Ivanov (10)
Ilkham Alíev (4)
Mikhaïl Gorbatxov (25)
Mikhaíl Saakaixvili (9)
Ninó Burdjanadze (2)
Entitats Entitats
Bloc Democràtic (Geòrgia) (2)
Moviment Nacional (Geòrgia) (4)
Parlament de Geòrgia (2)
Partit Comunista de la Federació Russa- Partit Comunista Rus- Partit Comunista de Rússia (13)
Per a Una Nova Geòrgia (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Geòrgia (13)
Ossètia del Nord (República del Càucas) (5)
Tbilissi (Geòrgia) (3)
Txetxènia (33)
27 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Cau Xevardnadze
Geòrgia
L’any 2003, la revolta que va apartar el president Eduard Xevardnadze del poder a la república caucàssica de Geòrgia va representar la desaparició política d’un dels últims representants del règim soviètic i va fer palesa la inestabilitat regnant en bona part de les exrepúbliques de l’URSS. Així, Geòrgia es va sumar als interrogants oberts amb el conflicte txetxè, la pugna per la independència a Abkhàsia i Ossètia del Sud o les diferències territorials entre Armènia i l’Azerbaidjan, on el president, Gueidar Aliev, va morir els últims dies de l’any, no sense haver llegat el poder al seu fill, Ilkham Aliev, en una paròdia d’eleccions celebrada el mes d’octubre.

Xevardnadze, membre destacat del PCUS i ministre d’Exteriors de Mikhaïl Gorbatxov, va arribar a la presidència de la seva Geòrgia natal el 1992, en proclamar-se la independència del país, un cop desfeta l’URSS. Els seus discursos democràtics van xocar, però, amb una manca total de recursos i un fort aïllament internacional propiciat pel conflicte militar mantingut amb els independentistes de les Ossèties (Sud i Nord) i l’arribada de refugiats i guerrillers txetxens a partir del 1994. Els intents de mantenir el control desenvolupats per Xevardnadze, amb milícia inclosa, van acabar fent de la misèria, la corrupció i el mal govern la tònica dominant del seu règim, cosa que va afavorir la revolta que el 2003 va acabar amb el seu mandat.

Així, el dia de les eleccions presidencials, el 2 de novembre del 2003, la comunitat internacional va advertir de l’ambient enrarit i mancat de garanties democràtiques en què es trobava el país i que assenyalaven les enquestes, en atorgar les últimes posicions a la governamental Una Nova Geòrgia de Xevardnadze i les primeres als opositors del Bloc Democràtic de Ninó Burdjanadze i del Moviment Nacional de l’exministre Mikhaïl Saakaixvili. Així va ser: els darrers van aconseguir el 70% dels vots, però el bloc oficial es va negar a reconèixer els resultats i en va aportar uns altres de contraris.

Quinze dies després de la cita electoral, Xevardnadze defensava la seva victòria a les urnes, mentre que Saakaixvili encapçalava una insurrecció civil per obligar-lo a dimitir i convocar unes noves eleccions amb garanties de convocatòria i recompte. Finalment, i després de la pressió exercida pels governs occidentals i les empreses petrolieres interessades en la construcció d’un oleoducte que unís l’Azerbaidjan amb el Mediterrani, Xevardnadze va dimitir el 23 de novembre, mentre que l’oposició dirigida per Saakaixvili ja feia dos dies que ocupava el Parlament, i el ministre d’Exteriors rus, Igor Ivanov, hi donava el seu plàcet. Tbilisi era una festa de gent al carrer i de focs artificials, i Saakaixvili, un advocat de 35 anys i de formació occidental, es perfilava com el successor de Xevardnadze, en unes eleccions convocades per al 4 de gener del 2004. Mentre, la presidència del país era ocupada, provisionalment, per la presidenta del Parlament sortint, Ninó Burdjanadze.