Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Eduard Xevardnadze

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Eduard Xevardnadze (11)
Mikhaíl Saakaixvili (9)
Entitats Entitats
Partit Comunista de l’URSS (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Geòrgia (13)
Tbilisi (Geòrgia) (1)
19 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Eduard Xevardnadze
Geòrgia
L’11 de novembre del 2003 el president de Geòrgia, Eduard Xevardnadze, va haver de dimitir per aturar la revolta pacífica liderada per l’oposició, dirigida pel nacionalista Mikhaïl Saakaixvili. Va posar fi així a onze anys ininterromputs de permanència en el poder, des de la fi de l’URSS, de la qual també havia estat líder de primera línia. L’oposició l’acusava d’haver alterat els resultats de les eleccions legislatives del 2 de novembre. La notícia de la renúncia del president va ser rebuda amb focs artificials i crits d’alegria pels carrers de la capital, Tbilisi. L’oposició va informar que es convocarien eleccions presidencials el 4 de gener del 2004 per escollir un nou president, un cop el Tribunal Suprem del país decidís anul·lar els resultats del comicis legislatius del novembre per frau.

Eduard Ambrósievitx Xevardnadze va néixer el 25 de gener del 1928 a Matami, regió de Lanchkhuti. Fill d’un professor d’història, va estudiar a la Universitat de Tbilisi, on es va llicenciar en Història. El 1948 es va afiliar al Komsomol, o Lliga de Joventuts Comunistes. Després de graduar-se com a oficial de l’SKP el 1951 i a l’Institut Pedagògic de Kutaisi el 1959, durant trenta anys Xevardnadze va desenvolupar tota la carrera professional a la seva Geòrgia natal, on va ocupar diversos càrrecs: primer secretari del Komsomol entre 1957 i 1961, i membre del Comitè Central del SKP entre 1958 i 1964. El 1965 va ser nomenat ministre de l’Interior de Geòrgia, càrrec que va ocupar fins al 1972, i va ser primer secretari del Partit Comunista a Geòrgia fins al 1985. El 1976 va entrar a formar part del Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS (PCUS).

Mikhaïl Gorbatxov es va convertir en secretari general del PCUS el març del 1985, i el 2 de juliol Xevardnadze va ser nomenat ministre d’Exteriors soviètic en substitució d’Andrei Gromyko.

Durant els anys en què va desenvolupar aquesta tasca, Xevardnadze va aplanar el camí per a la firma d’històrics tractats sobre el control d’armament i la superació dels escenaris de la Guerra Freda, com el de l’eliminació d’armes nuclears de grau mitjà (8 de desembre del 1987), el tractat de reducció d’armes estratègiques (31 de juliol del 1991), el de reducció de forces convencionals a Europa (19 de novembre del 1990 a París) i, molt especialment, el denominat 2+4, subscrit el 12 de setembre del 1990 a Moscou.

El 20 de desembre del 1990 va anunciar per sorpresa la seva dimissió del ministeri d’Exteriors, però no va ser fins al 15 de gener del 1991 que va ser substituït per Aleksandr Bessmertnij. El 4 de juliol del 1991, després de quaranta-tres anys de militància al PCUS, Xevardnadze es va donar de baixa del Partit Comunista soviètic. Poques setmanes després, el 19 d’agost, es va produir a Moscou el cop d’Estat que va portar Borís Ieltsin al poder. Aquell mateix desembre l’URSS va deixar d’existir.

Després del periple moscovita, Eduard Xevardnadze va tornar a l’escena política georgiana. El març del 1992 es va fer càrrec de la presidència del país, un país destrossat per la guerra civil, la crisi econòmica, la corrupció i la delinqüència. Un país que, onze anys després, no havia aconseguit encarar el camí de l’estabilitat i la recuperació econòmica.

Eduard Xevardnadze és autor de llibres com Mi elección (1991) o El futuro pertenece a la libertad (1991), i se li han atorgat les condecoracions més importants de l’anterior Estat soviètic, amb cinc ordres de Lenin, una medalla d’heroi del treball socialista i una ordre de la Bandera Roja del Treball. En l’etapa de president de la Geòrgia independent va rebre els premis de l’Institut d’Estudis Est-Oest d’Amèrica (Estats Units, 1993), Emmanuel Kant (Alemanya, 1993), Aristòteles Onassis (Grècia, 1997), Richard Nixon (Estats Units, 1997) i el de l’Institut de la Democràcia d’Israel (1997).

També ha estat investit doctor honoris causa per les universitats de Harvard, Boston, Atlanta, Emory, Los Angeles, Providence, Indianapolis, Trieste, Bakú i Almaty.

Està casat amb Nanuli, una coneguda periodista i activista en el camp dels drets de les dones.