Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Josep Piqué saluda el ministre britànic d'afers estrangers, Jack Straw

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Política espanyola (900)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Jack Straw (42)
José María Aznar (620)
Josep Piqué (189)
Peter Caruana (15)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Govern de les Illes Britàniques (22)
Govern d`Espanya (336)
Parlament de Gibraltar (2)
68 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Converses entre Espanya i la Gran Bretanya
Gibraltar
Les relacions entre el govern conservador espanyol i el govern laborista britànic van estar marcades el 2001 per la situació del penyal de Gibraltar. Si bé en els primers mesos de l’any es van viure situacions de tensió arran de la presència al penyal del submarí nuclear britànic Tireless, l’inici de converses formals entre tots dos governs sobre el futur de Gibraltar va permetre cloure l’any en un clima ben diferent.

Durant la primera meitat de l’any no van parar les protestes a l’àrea del Camp de Gibraltar contra la presència del submarí nuclear britànic Tireless al penyal, on havia arribat el 19 de maig de l’any anterior per reparar una avaria en el sistema de refrigeració del seu reactor. La comprensió manifestada pel govern espanyol va crispar bona part de la població andalusa i de l’oposició política del país, que van denunciar reiteradament els riscos de contaminació que representava l’estada del submarí i el procés de reparació del reactor.

La magnitud de les protestes va obligar el Consell de Seguretat Nuclear espanyol a intervenir per certificar la viabilitat i la manca de riscos de les reparacions. Finalment, les protestes van acabar amb el trasllat del submarí a la base britànica de Devonport, al Regne Unit, el 7 de maig del 2001, gairebé un any després d’haver arribat.

A principis de novembre, el president del govern espanyol, José María Aznar, i el seu homòleg britànic, Tony Blair, van mantenir a Londres una reunió per parlar de la guerra a l’Afganistan i la lluita contra el terrorisme internacional, però el tema central i secret de la trobada va ser el futur de Gibraltar. Per primer cop en la història, el govern britànic es va avenir a tractar amb el govern espanyol sobre la sobirania del penyal, en poder dels britànics des del 1713, quan els va ser lliurat pels espanyols en virtut del Tractat d’Utrech. Aquest va posar fi a la participació anglesa en la guerra de successió espanyola, que des de principis del segle XVIII havia enfrontat catalans, valencians i anglesos, defensors de la candidatura de Carles d’Habsburg, amb espanyols i francesos, partidaris de Felip de Borbó, nét de Lluís XIV de França i futur Felip V d’Espanya.

Les negociacions formals sobre el futur de Gibraltar es van iniciar el 20 de novembre del 2001, quan es van reunir a la seu de la Delegació del govern central a Barcelona els ministres d’afers estrangers espanyol, Josep Piqué, i britànic, Jack Straw. Gran Bretanya i Espanya es van comprometre a arribar a un pacte global sobre el futur de Gibraltar abans de l’estiu següent. El principal obstacle per a qualsevol acord era el compromís assolit prèviament per Londres amb Gibraltar i reconegut en la seva Constitució (1969) d’haver de sotmetre a referèndum dels gibraltarenys qualsevol canvi en la sobirania del penyal. Espanya, per la seva banda, no estava disposada a acceptar res que s’assemblés a una consulta d’autodeterminació de Gibraltar i insistia que el tema s’havia de resoldre a través de la negociació entre els dos Estats sobirans: Espanya i Gran Bretanya. Aquesta posició espanyola va impedir que el primer mandatari de Gibraltar, Peter Caruana, fos present a les negociacions. Caruanava manifestar la seva total disconformitat amb les negociacions i va apel.lar al dret dels gibralterenys a mantenir la sobirania britànica del penyal si així ho desitjaven.