Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Els governs espanyol i britànic han mantingut contactes per trobar una sortida a Gibraltar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Personatges Personatges
Jack Straw (42)
José María Aznar (620)
Josep Piqué (189)
Peter Caruana (15)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Gibraltar (Regne Unit) (35)
35 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
El referèndum `llanito´ atura les negociacions
Gibraltar
El 2002, Espanya i el Regne Unit van intensificar els contactes per arribar a un acord sobre la sobirania de Gibraltar. Aquests contactes van iniciar-se al febrer amb la reunió que van mantenir a Londres el ministre britànic d’Exteriors, Jack Straw, i el seu homòleg espanyol, Josep Piqué, per dissenyar-ne el marc, i van continuar fins al juny: ni la Gran Bretanya ni Espanya acceptaven l’autodeterminació dels gibraltarenys (el tractat d’Utrecht impossibilitava la transferència de sobirania a una tercera part) i buscaven una fórmula de sobirania compartida, que la part espanyola entenia en forma de reglamentació autonòmica (article 144.B de la Constitució en via similar a Ceuta i Melilla).

Els punts àlgids de les negociacions van ser la reunió del 20 de maig a Londres entre Tony Blair i José María Aznar i la celebrada entre Straw i Piqué el 25 de juny, en què van decidir d’ajornar les negociacions, que s’havien complicat per l’esclat de la crisi del Perejil entre Espanya i el Marroc, pel paper estrategicomilitar de Gibraltar en relació amb la possible guerra dels EUA amb l’Iraq i per la decidida oposició dels llanitos a qualsevol acord amb els espanyols. En tot aquest temps, el ministre principal de Gibraltar, Peter Caruana, es va desmarcar totalment de les negociacions i va recordar que el Regne Unit “no pot decidir res sobre Gibraltar sense consultar els gibraltarenys”. Finalment, va recórrer a l’ONU per demanar l’autodeterminació de Gibraltar. Per afermar posicions, el 18 de març del 2002 gairebé tota la població de Gibraltar va sortir al carrer per rebutjar públicament qualsevol acord de cosobirania entre el Regne Unit i Espanya i, el mes de juliol, Caruana va anunciar la celebració d’un referèndum sobre la qüestió per al 7 de novembre del 2002.

Aquell dia, els gibraltarenys es van manifestar massivament (98,97% dels vots) en contra que Espanya i la Gran Bretanya compartissin la sobirania sobre la colònia anglesa, tot i l’al·legalitat de la consulta, ja que no va ser reconeguda com a vinculant pels governs de la Gran Bretanya i Espanya. En tot cas, Caruana va demostrar la voluntat majoritària del poble de Gibraltar i va insistir en la necessitat de negociar amb Londres una Constitució que convertís el Penyal en un territori autònom exclusivament dependent de la corona anglesa.

En acabar l’any, el referèndum havia contribuït a una nova interrupció, per a un temps indeterminat, de les negociacions entre el govern britànic i l’espanyol. Quedava, però, pendent la resolució d’alguns temes col·laterals com ara l’ús de la base militar, les telecomunicacions, l’aeroport, les fronteres i el règim fiscal de Gibraltar en relació amb la Unió Europea.