Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Intergeneracional i viu
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Charles Aznavour (4)
Domenico Modugno (4)
Édith Piaf (1)
François Gilbert Silly (4)
Frank Sinatra (8)
Paul Anka (1)
Pierre Delanoë (1)
Entitats Entitats
Sala Olympia (París) (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
7 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Gilbert Bécaud
El 18 de desembre del 2001 va morir a París als 74 anys el cantant francès Gilbert Bécaud a conseqüència d’un càncer. Bécaud havia estat el màxim representant de la cançó melòdica i d’autor francesa i havia obtingut un reconeixement internacional indiscutible, que va consolidar els anys seixanta i que va perdurar molts anys més en formar tàndem amb altres cantants consagrats de la música de postguerra com l’italià Domenico Modugno, el també francès Charles Aznavour o els nord-americans Paul Anka o Frank Sinatra.

François Gilbert Silly, Gilbert Bécaud, va néixer a Toló el 24 d’octubre del 1927 i va estudiar al Conservatori de Niça. De molt jove ja va començar a despuntar com a intèrpret de piano i, acabada la Segona Guerra Mundial, va marxar a París, on va treballar com a pianista en bars i cabarets.

El 1953 va enregistrar el seu primer disc i l’any següent va rebre l’encàrrec de reobrir la mítica sala Olympia de París amb un concert en què els joves del públic, encomanats d’una estranya vitalitat, van arribar a trencar les butaques de la sala. Bécaud va ser rebatejat amb el nom de monsieur 100.000 volts, apel·latiu que feia referència a les seves electritzants actuacions, que el van consagrar com un nou tipus de cantant. La seva vida artística va estar molt lligada a l’Olympia, on va actuar en trenta ocasions.

Els anys cinquanta va treballar amb Édith Piaf, Charles Aznavour i el lletrista Pierre Delanoë. Els seixanta van arribar les seves cançons més conegudes internacionalment: Et maintenant (1961) i Nathalie (1964). Va viatjar constantment i va arribar a fer 250 gales per any, pels Estats Units, Europa, el Magrib i fins i tot el Japó. Els seus concerts en directe van ser molt lloats per la crítica mundial, que sempre destacava la força i l’energia que transmetien. Conscient d’aquesta força, Bécaud es negava a actuar a la televisió i a fer servir el playback.

Al llarg de la seva carrera va compondre més de 400 cançons i, fins i tot, una òpera, Aran(1962), en un afany frustrat d’obtenir un reconeixement cultural més enllà de la cançó popular. Melòdic, romàntic, apassionat, temperamental i pintoresc, va ser una de les veus més càlides i enamoradisses de la història de la cançó francesa.

Fumador i bevedor empedreït, el 1999 ja li havien diagnosticat un càncer de mandíbula. L’últim concert el va fer a Friburg (Suïssa) el juliol del 2000. Pocs mesos abans de morir, havia acabat la gravació d’un nou disc titulat Mon cap. Casat dues vegades i pare de sis fills i d’una nena laosiana que va adoptar el 1992, el cantant era el patriarca d’un veritable clan integrat per familiars, amics i coneguts.