Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Gilles Deleuze

Article de referència:
La mort de la filosofia francesa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Personatges Personatges
Gilles Deleuze (4)
Entitats Entitats
Universitat de La Sorbona (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Lió (França) (12)
París (França) (222)
13 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Gilles Deleuze
El 4 de novembre de 1995 es va suïcidar a casa seva a París, tirant-se pel balcó, el filòsof i pensador francès Gilles Deleuze, de 70 anys. Deleuze patia des de feia anys una insuficiència respiratòria greu que l'havia obligat a fer-se una traqueotomia a principis d'any.

Deleuze pertanyia a la generació més moderna de pensadors francesos, i com altres companys seus, Michel Foucault, Louis Althusser o Guy Debord va acabar els seus dies tràgicament. Prolífic autor, amb més de 25 llibres publicats (7 amb la col·laboració de Fèlix Guattari) i nombrosos assajos editats, els seus escrits toquen la major part dels temes propis del pensament contemporani, des de la història i la filosofia fins a la psicoanàlisi i el cinema o la pintura.

Gilles Deleuze va néixer a Paris el 18 de gener de 1925 i va fer els seus primers estudis al Lycée Carnot. Llicenciat en filosofia per la Universitat de la Sorbona el 1944, al cap de quatre anys va començar a exercir de professor de filosofia a Amiens i Orleans. Des de 1969 fins a la seva jubilació el 1987 va dividir el seu temps entre París i Lió.

Deleuze es considerava influït per Jean Hyppolite, Georges Canguilhem i François Chatelet, i partia del coneixement profund de l'obra de Kant, Hume, Nietzsche i Bergson, sobre qui va publicar estudis monogràfics entre 1959 i 1966.

La seva filosofia naixia en el nihilisme nietzschià i postulava la subversió com a única actitud positiva davant el món. Nietzsche i la filosofia (1962), Diferència i repetició (1968) i La lògica del sentit (1969) recullen aquestes premisses, desenvolupades més tard segons les pautes antipsiquiàtriques aportades per Fèlix Guattari , amb qui va escriure L'anti-Èdip (1972).

Deleuze i Guattari feien una reivindicació del "desig" per damunt de qualsevol altra consideració moral o intel•lectual, postulaven l'esquizoanàlisi per alliberar-se, al mateix temps, de la bogeria i l'alienació, i renegaven del freudisme i el marxisme com a "burocràcies" amortidores, la primera del que és privat, la segona del que és públic.