Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Ginger Rogers

Article de referència:
El centenari del cinema
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Fred Astaire (1)
Ginger Rogers (2)
Jack Pepper (1)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (12)
RKO Pictures (1)
Twentieth Century Fox Film Corporation (4)
122 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Ginger Rogers
El 25 d'abril va morir a casa seva a Califòrnia, a 83 anys, l'actriu i ballarina Ginger Rogers, la inoblidable parella de Fred Astaire en moltíssimes pel·lícules, veritables joies del gènere musical de Hollywood. Virgínia Katherine McMath , el veritable nom de Ginger Rogers, va néixer el 16 de juliol de 1911 a Independence, Missouri.

Animada per la seva mare, que treballava a la RKO, Ginger va debutar als escenaris a 14 anys guanyant un concurs de xarleston, i tot seguit va ingressar en una companyia de musichall. Precisament el seu primer matrimoni va ser amb la seva parella de ball de llavors, Jack Pepper, amb qui es va casar el 1928. Aquell mateix any va fer la primera actuació a Broadway amb l'espectacle Top speed.

El 1930 va fitxar per la Fox en un musical titulat Crazygirl, i va fer el primer paper com a actriu a Jóvenes de Nueva York. El 1931 va fer Galanies peligrosos, d'Albert Rogell, el 1932 La novia del gàngster, d'Alfred Santell, i el 1933 La calle 42, de Lloyd Bacon.

El 1933 va ballar per primer cop al cine amb Fred Astaire a Volando a Río, de Thorton Freeland. Després, fins a un total de deu films, vindrien La alegre divorciada (1934), Sombrero de copa (1935), Sigamos la flota (1936), Ritmo loco (1937) i Amanda (1938), totes dirigides per Mark Sandrich.

El 1940 va aconseguir un Oscar de l'Acadèmia de Hollywood per Espejismo de amor, de Sam Wood. Retirada del cinema per primer cop el 1957, va tornar-hi el 1964 amb La confesión i Harlow, la rubia plantino, d'Alex Segal, fins que es va acomiadar definitivament de la pantalla el 1969 i del teatre el 1981. Havia fet un total de 86 pel·lícules.

Ginger Rogers, que des de 1985 s'havia de desplaçar amb cadira de rodes, va contraure matrimoni un total de sis vegades i mai va tenir fills. Separada de Pepper el 1931, el 1934 es va casar amb Low Ayres, de qui es va divorciar el 1941. De 1943 a 1949 va estar casada amb Jack Briggs; de 1953 a 1957 amb Jacques Bergerac; de 1961 a 1978 amb William Marshall, i el 1978 va començar el seu últim matrimoni, amb Richard Granger.