Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Entitats Entitats
Fecsa-Endesa (32)
Generalitat de Catalunya (1919)
Red Eléctrica de España (28)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Girona (61)
48 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Girona a les fosques més d'una setmana
Onze dies sense llum i amb un fred rigorós. La nevada que va caure a Catalunya el 8 de març del 2010 va deixar Girona a les fosques i 458.396 abonats sense poder escalfar menjar ni engegar calefaccions.

La neu va fer caure 2.904 suports, va deixar fora de servei 17 línies d'alta tensió i 251 línies de mitja tensió, i va provocar prop de 6.000 avaries a la xarxa de baixa tensió, que es van concentrar en el triangle que formen Girona, Torroella de Montgrí i Blanes. També va deixar de funcionar la línia de 220 kV entre Vic i Juià, de la qual depèn bona part del subministrament gironí. Fecsa-Endesa va haver de mobilitzar 1.660 operaris, 19 punts de servei i 500 persones per a l'atenció telefònica. A més, va desplaçar a la zona tres helicòpters. Però la reparació de la xarxa elèctrica, que va comportar renovar prop de 200 km de cable, va ser llarga.

El nombre de famílies afectades es va anar reduint a mesura que s'instal·laven grups electrògens i es reparaven les línies menys malmeses. El 10 de març, Fecsa-Endesa aclaria que encara no estava solucionada l'avaria de Red Eléctrica de España (REE) que va ser l'origen de l'apagada i que la connexió de les xarxes s'havia de fer “de forma progressiva”.

Quatre dies després de la nevada, encara hi havia 20.000 abonats sense subministrament. Deu dies després, la xifra baixava fins al centenar, però els ànims de ciutadans i comerciants continuaven encesos. A més, alguns dels grups electrògens instal·lats començaven a quedar-se sense combustible. Els alcaldes de Palamós, Palafrugell, Lloret de Mar, la Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Colomers van signar conjuntament un manifest crític tant amb les elèctriques com amb l'Administració en considerar que la situació era “evitable en bona part” i van exigir un servei de qualitat en una zona que, en gran part, depèn del turisme. “Volem aixecar un clam perquè l'experiència que ens ha tocat patir no es repeteixi mai més”, va dir el batlle de Lloret, Xavier Crespo. S'hi van adherir més d'un centenar de municipis. Alhora, 46.000 abonats van presentar reclamacions. Tenien el precedent de l'apagada de Barcelona del juliol del 2007, en què 350.000 abonats es van quedar sense llum durant quatre dies.

Al Govern, la gestió de tot plegat va fer saltar guspires. L'oposició va demanar la dimissió del conseller d'Interior, Joan Saura. En una entrevista a TV3, el president de la Generalitat, José Montilla, va respondre que les dimissions “no solucionen res” i va remarcar que tots els serveis que depenien del seu Govern van tornar a la normalitat vint-i-quatre hores després de la nevada. Montilla va atribuir la lenta recuperació i el mal estat de les instal·lacions elèctriques exclusivament a Endesa i va carregar contra els alcaldes de Convergència i Unió (CIU), que els darrers anys s'havien oposat a la construcció de la MAT (Molt Alta Tensió – de 300 a 800 kV), una infraestructura que, segons el cap de l'Executiu, hagués permès recuperar la tensió elèctrica.

Endesa, que va negar fer servir material en desús a Catalunya, es va comprometre uns dies més tard a indemnitzar els abonats. El conseller d'Economia, Antoni Castells, va puntualitzar aleshores que aquestes compensacions, “del nivell de les que hi va haver per l'apagada de Barcelona”, no eximien la companyia d'una sanció si es demostrava la seva responsabilitat en l'apagada. La xarxa penjava d'un fil, però va aguantar la demanda de Setmana Santa. Malgrat tot, les queixes no van cessar, i es van presentar pèrdues milionàries.

El Govern va emplaçar Endesa a tenir les instal·lacions en condicions abans del 30 de juny. La companyia va complir amb el calendari per evitar riscos d'apagades durant la temporada d'estiu. Però, per si de cas, es van reservar 450 grups electrògens.

A l'agost, la Generalitat va obrir un expedient sancionador a la companyia pel presumpte incompliment de les obligacions de comunicació d’incidències als ajuntaments i a la direcció general d’Energia i Mines durant la gestió de l'emergència. El document no mencionava l'estat de la xarxa. La sanció podia ascendir als sis milions d'euros i la companyia va anunciar que la recorreria. A finals d'any, l'expedient encara no s'havia resolt. Per la seva banda, Endesa afirmava haver pagat el 85% de les reclamacions.