Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Josep Bargalló

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Escàndols polítics (441)
Nacionalisme català (247)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Josep Bargalló (100)
Josep-Joan Bigas Luna (10)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Conselleria d'Ensenyament (12)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Parlament de Catalunya (723)
98 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Josep Bargalló
Govern català
El 19 de febrer, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va investir el fins llavors conseller d’Educació, Josep Bargalló, com a autèntic home fort de l’executiu català i el va nomenar conseller en cap i responsable de Presidència. Bargalló va assumir les atribucions del desenvolupament del programa legislatiu i la coordinació interdepartamental. De les competències que tenia assignades Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap, només va perdre Immigració i Cooperació i Desenvolupament.
Nascut a Torredembarra el 1958, Josep Bargalló i Valls és llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona a Tarragona. Va ser professor de secundària des del 1981 i catedràtic de batxillerat des del 1982, amb plaça a l’institut d’educació secundària Pons d’Icart de Tarragona, del qual va ser director durant dos anys.

Bargalló, fundador de l’Assemblea de Catalunya a Torredembarra, estava afiliat a la Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STES) des del 1981.
És exmilitant del PSUC, del PSAN i de Nacionalistes d’Esquerra i membre del comitè executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com a secretari nacional d’educació, cultura i societat de la informació.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 1992 al 2003 (IV,V i VI legislatures) –primer com a independent en les llistes republicanes i, a partir del 1995, ja com a militant d’ERC–, portaveu adjunt del grup parlamentari d’ERC i responsable d’ensenyament, cultura i mitjans de comunicació.

Des del 1995 fins al seu nomenament com a conseller, ha estat regidor de l’Ajuntament de Torredembarra i, des del juliol del 2003, vicepresident coordinador dels Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Tarragonès.

Ha estat conseller d’Ensenyament del govern de la Generalitat des del desembre de 2003 fins al febrer de 2004, quan va ser designat conseller en cap.

És autor de nombrosos llibres i articles sobre història i retòrica literària, així com sobre aspectes diversos de la cultura popular catalana, com per exemple La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat (1990) o Un segle de castells: 1990-2000. Bargalló segueix sent membre de la colla castellera Nois de la Torre, del Ball de Diables i del grup de portadors del Drac Virgília de Torredembarra. És expert en balls parlats, el teatre popular més antic, i la seva faceta de cronista i historiador casteller és reconeguda. També és autor de guions de teatre, vídeo i cinema i va fer diàlegs de pel·lícules de Bigas Luna.