Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
José Luís Rodríguez Zapatero

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
Joaquín Almunia (68)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Rosa Díez (21)
Entitats Entitats
Congrés dels Diputats (476)
Futbol Club Barcelona (971)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
23 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
José Luis Rodríguez Zapatero
Govern espanyol
José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar amb gairebé onze milions de vots les eleccions al govern espanyol com a cap de llista del PSOE el 14 de març del 2004. Les eleccions generals espanyoles s’havien vist marcades pels atemptats islamistes del dia 11 del mateix mes a Madrid, i la seva va ser una victòria contra pronòstic. El PSOE aconseguia el 42,6% dels vots i 164 escons al Congrés. Zapatero va prendre possessió del càrrec el 17 d’abril, i es va convertir així en el cinquè president espanyol des de la reinstauració de la democràcia.

José Luis Rodríguez Zapatero va néixer el 4 d’agost de 1960 a Valladolid, procedent d’una família lleonesa amb una llarga tradició política d’esquerres: el seu avi, capità republicà durant la Guerra Civil, va ser executat per les tropes franquistes. Poc després del seu naixement, ell i la seva mare van tornar a Lleó, on Zapatero va viure la seva infantesa i joventut. Va estudiar preescolar i EGB a l’escola religiosa Discípulas de Jesús, i va fer els estudis secundaris al Colegio de Lleó. Va estudiar dret a la Universitat de la mateixa ciutat. En aquesta mateixa Facultat va impartir classes de dret constitucional del 1982 al 1986, i durant la mateixa època va encapçalar les joventuts socialistes de Lleó.
Va assistir al seu primer míting polític a Gijón el 1977, on parlava Felipe González, pel qual Zapatero va quedar profundament impressionat, i des d’aquell moment mai va renunciar al llegat polític de González. Poc després del míting, quan tenia 19 anys, es va afiliar al PSOE, i des d’aleshores ha estat sempre relacionat amb el món de la política, i en concret amb el Partit Socialista. Això passava l’any 1979, i set anys més tard Rodríguez Zapatero va ser escollit diputat per la província de Lleó a les eleccions generals en les quals Felipe González va aconseguir la seva segona majoria absoluta. Amb només 25 anys, Rodríguez Zapatero era el diputat més jove del Congrés i a la mateixa època va ser vocal de la comissió constitucional i de la comissió del Defensor del Poble.

Va ser escollit secretari general provincial del PSOE a Lleó el setembre del 1988, càrrec que va renovar tres anys més tard amb el recolzament del 98% dels delegats del partit. L’any 1989 va encapçalar la candidatura socialista per Lleó als comicis generals del 29 d’octubre. Va renovar l’escó i a la cambra baixa va renovar la seva plaça de vocal en la comissió constitucional, la del Defensor del Poble i la de justícia i interior. Un any després va passar a formar part del comitè federal del PSOE.

El 1993 va ser nomenat pel mateix partit per formar part de la Diputació Permanent de la cambra baixa. Aquell mateix any va encapçalar un altre cop la llista dels socialistes lleonesos al Congrés dels Diputats, i va tornar a aconseguir el càrrec de diputat. Aquest càrrec li va servir per convertir-se en portaveu del seu grup parlamentari en la comissió de justícia i interior. El 1994 va ser reelegit com a membre del comitè federal.

El març del 1996 Zapatero ocupava el número u a les llistes del PSOE per Lleó al Congrés dels Diputats, i tot i la derrota del govern socialista, Rodríguez Zapatero va aconseguir mantenir el seu escó. Dos mesos després va ser escollit portaveu del seu grup en la comissió d’administracions públiques, i va formar part de la mesa PSOE-IU per a l’estudi del finançament autonòmic.

La seva feina durant la primera legislatura popular li va merèixer el reconeixement periodístic com un dels socialistes més actius. Entre altres actuacions, Zapatero va destacar per la seva labor en la subcomissió que el 1999 va analitzar la política de subvencions del desaparegut ministeri d’Indústria.

El juny de l’any següent va encapçalar la comitiva lleonesa al 34è Congrés del Partit Socialista, d’on va sortir escollit vocal de l’executiva federal.

El març del 2000, Zapatero va tornar a renovar el seu escó al Congrés dels Diputats mentre el PSOE es trobava immers en una profunda crisi: Joaquín Almunia havia estat el candidat socialista a les eleccions generals, i la seva dimissió va deixar un buit en el lideratge del Partit Socialista. Per intentar resoldre la crisi, el partit va organitzar el 35è congrés federal. Va ser aleshores quan José Luis Rodríguez Zapatero, recolzat per diverses persones del partit, va presentar la seva candidatura sota el lema de Nova Via, un corrent que intentava proposar alternatives en el procés intern de canvi que necessitava el partit.

El juliol del mateix any la seva candidatura va obtenir la secretaria general del PSOE en vèncer amb un 41,6% del sufragi José Bono, Matilde Fernández i Rosa Díez. Des d’aquell moment Zapatero va defensar una oposició tranquil·la, i es va anar consolidant en el seu càrrec de cap de l’oposició. Un dels moments clau en aquesta consolidació va ser l’actuació en el debat sobre l’estat de la nació del 2002. El to de la seva oposició va anar en augment davant de diversos escàndols durant el govern del PP, com la pujada dels preus del fuel, la crisi de les vaques boges, la reforma del sistema educatiu i el recolzament del govern espanyol a l’ocupació de l’Iraq.
Posteriorment a la seva tasca en l’oposició va ser escollit candidat a la presidència del govern amb el suport de l’executiva federal, el comitè federal i la majoria dels militants del PSOE per a les eleccions del març del 2004.

La crisi del PSOE a Madrid el 2003, quan un escàndol de corrupció els va fer perdre la majoria a l’assemblea general de Madrid, va ser un dels moments més crítics de Zapatero al capdavant del PSOE.

El clima de les eleccions del 14 de març va estar profundament marcat pels atemptats islamistes a Madrid, que s’havien produït tres dies abans, i es mantindrà com un misteri saber fins a quin punt la victòria del PSOE contra pronòstic es va veure beneficiada pels atemptats.

Després del debat d’investidura, José Luis Rodríguez Zapatero va aconseguir el recolzament d’ERC, IU-IC, Coalició Canària, BNG i la Chunta Aragonesista per formar un govern amb 183 escons. Tal com havia promès, el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser el de la paritat: dels 16 ministeris, vuit estaven ocupats per homes i els altres vuit per dones.

Entre les promeses governamentals del cap del PSOE hi havia la retirada de les tropes espanyoles desplegades a l’Iraq, la lluita contra el terrorisme, reformes a la Constitució, una millora en l’atenció a les exigències de les regions i dels seus Estatuts, un augment de les inversions en educació, la creació de nous llocs de treball, vivendes més econòmiques i la legalització del matrimoni homosexual.
José Luis Rodríguez Zapatero està casat des del 1990 amb Sonsoles Espinosa i té dues filles, Laura (1993) i Alba (1995). Zapatero ha estat sempre reticent a mostrar la seva família en públic, i sempre s’ha declarat molt recelós de fer pública la seva vida personal. Com a curiositat, és el primer president espanyol que es declara seguidor del Futbol Club Barcelona.