Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
María Teresa Fernández de la Vega

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Delinqüents, narcotraficants, detinguts, processats (99)
Escàndols polítics (441)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
Fernando Ledesma (2)
Juan Alberto Belloch (43)
Luis Roldán (47)
María Teresa Fernández de la Vega (108)
Entitats Entitats
Associació de Jutges per la Democràcia (9)
Centre Nacional d´Intel·ligència (38)
Grupos Antiterroristas de Liberación (33)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Universitat de Barcelona (193)
15 lectures d'aquest article
María Teresa Fernández de la Vega
Govern espanyol
En la constitució del nou executiu espanyol, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va nomenar María Teresa Fernández de la Vega vicepresidenta primera i ministra de Presidència. És la primera vegada en la història d’Espanya que una dona ocupa el càrrec de número dos del govern, assumint la coordinació de tots els ministeris, excepte l’àrea econòmica.

Nascuda a València el 15 de juny de 1949, Fernández de la Vega es va llicenciar en dret a la Universitat Complutense de Madrid i es va doctorar a Barcelona, on va fer grans amistats.
La seva oposició al règim de Franco la va portar a afiliar-se al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va militar fins al 1979.

A principis dels anys setanta va començar a treballar com a secretària judicial i, posteriorment, es va convertir en una de les primeres dones de Justícia Democràtica –avui Jutges per la Democràcia–, la labor de la qual va tenir un gran pes durant la Transició.

El 1982, amb l’arribada del PSOE al govern espanyol, la política va canviar definitivament la seva vida. L’aleshores ministre de Justícia, Fernando Ledesma, la va nomenar cap del seu gabinet, i tres anys després es va convertir en directora general de Serveis d’aquest mateix ministeri, cosa que li va donar l’oportunitat de conèixer de ple l’entramat de l’administració de justícia.
El 1986 va ser membre del Comitè de Cooperació Jurídica del Consell d’Europa.

El 1990 va entrar a la carrera judicial, pel quart torn, de reconegut prestigi, i com a número u de la seva promoció. Gairebé paral·lelament va ocupar el càrrec de vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on va treballar amb Juan Alberto Belloch.

Aquesta estreta col·laboració es va tornar a materialitzar posteriorment, quan Belloch era responsable del ministeri de Justícia. Aleshores De la Vega va ocupar el càrrec de secretària de Justícia fins a l’arribada del Partit Popular (PP) al poder el 1996. En aquella etapa va treballar intensament en la reforma del Codi Penal i es va convertir en l’artífex de l’actual regulació de les lleis de l’avortament i del jurat.
Va viure els episodis més foscos del mandat de Felipe González: la detenció de Luis Roldán, el cas de les escoltes il·legals del CESID i les imputacions a responsables del govern pels GAL.

Va estrenar el seu escó de diputada el 1996 per Jaén i, el mateix any, va assumir el càrrec de secretària general del PSOE. Durant el temps a l’oposició ha estat la veu socialista en la comissió de justícia i interior.