Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Mariano Rajoy

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
José María Aznar (620)
Mariano Rajoy (296)
Entitats Entitats
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Santiago de Compostel·la (Galícia) (28)
27 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Mariano Rajoy
Govern espanyol
El 30 d’agost del 2003, el president del govern espanyol, José María Aznar, va anunciar que Mariano Rajoy era la persona escollida per succeir-lo com a president del PP espanyol i el candidat que el partit presentaria a la presidència del govern espanyol en les eleccions del 2004.

Mariano Rajoy Brey va néixer a Santiago de Compostel·la el 27 de març del 1955. Fill de jutge, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la i va aprovar les oposicions a registrador de la propietat. Dedicat des de jove a la política en les files d’Alianza Popular, on va ocupar diversos càrrecs, el 1981, amb només 26 anys, va ser elegit diputat al Parlament gallec, i president del partit a Pontevedra. El 1986 va ser escollit per al Congrés dels Diputats, però va haver de dimitir de l’escó per fer-se càrrec de la vicepresidència de la Xunta de Galícia, lloc que va ocupar fins al setembre del 1987.

El gener del 1989 va ser nomenat membre del Comitè Executiu Nacional del PP durant la celebració del IX Congrés del Partit Popular. Reelegit diputat a Corts, el 1990 es va traslladar a Madrid i va convertir-se en un dels col·laboradors més estrets de José María Aznar, que li va assignar sistemàticament feines delicades, com la resolució del cas Naseiro (presumpte finançament irregular del PP), la renovació interna del PP, la negociació del pacte autonòmic del 1992 amb el govern del PSOE o la campanya electoral del 1996.

Després que José María Aznar guanyés les eleccions generals el 3 de març del 1996, Rajoy va entrar al govern, primer com a ministre d’Administracions Públiques i després com a ministre d’Educació i Cultura, en substitució d’Esperanza Aguirre.

Després de la victòria del PP, per majoria absoluta, a les eleccions generals del 12 de març del 2001, Rajoy, que va ser el principal artífex de la campanya, va ser nomenat vicepresident primer i ministre de la Presidència, càrrec que va ocupar fins al 28 de febrer del 2001, quan va ser nomenat ministre de l’Interior en substitució de Jaime Mayor Oreja. Va compaginar aquesta funció amb la vicepresidència primera del govern.

Com a responsable d’Interior, Rajoy va col·laborar en la distensió de dos fronts oberts pel seu predecessor: les relacions amb el govern basc en la lluita antiterrorista i l’aplicació de la nova llei d’estrangeria.

El 10 de juliol del 2002 va tornar al ministeri de la Presidència, va seguir sent vicepresident primer del govern i, a més, va assumir les tasques de portaveu del govern en un període especialment delicat, a causa de la catàstrofe del Prestige i de l’alineament de l’executiu espanyol a favor de la guerra a l’Iraq.

Paral·lelament, com a vicesecretari general del partit va ser el màxim responsable de la campanya del PP a les eleccions municipals i autonòmiques del 2003, on va obtenir uns inesperats bons resultats.
Després que la junta directiva nacional del PP ratifiqués Rajoy com a nou president del partit i aspirant a la presidència del govern espanyol, el 3 de setembre del 2003 va abandonar el govern per dedicar-se en exclusiva a la campanya de les eleccions a Corts del març del 2004.

Persona tranquil·la i enigmàtica, està casat des del 27 de desembre del 1996 amb Elvira Fernánez Balboa i té un fill. Rajoy es defineix com un home sense por del desànim i molt perseverant, de tarannà dialogant i profundament enamorat, a més de la seva família, de Galícia i dels cigars havans que consumeix infatigablement.