Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Pedro Solbes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política espanyola (900)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
José Antonio García Díez (2)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Leopoldo Calvo Sotelo (3)
Manuel Marín (21)
Miguel Boyer (3)
Pedro Solbes (213)
Romano Prodi (88)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea (3)
Consell de ministres (Unió Europea) (7)
Fons de Cohesió de la Unió Europea (4)
Ministeri d'Hisenda (17)
Unió Europea (1018)
21 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Pedro Solbes
Govern espanyol
En la constitució del nou executiu, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va nomenar el 17 d’abril del 2004 Pedro Solbes vicepresident segon i ministre d’Economia i Hisenda.

Nascut al Pinós (Vinalopó Mitjà) el 31 d’agost del 1942, Pedro Solbes i Mira va estudiar economia europea a la Universitat Lliure de Brussel·les i va llicenciar en dret a la Universitat Complutense de Madrid, on també es va doctorar en ciències polítiques.

Va ingressar a la carrera funcionarial el 1968 com a tècnic comercial de l’Estat i va ocupar el lloc de subdelegat i delegat regional de Comerç a València fins al 1973.

Entre el 1973 i el 1978, va ser conseller comercial de la missió d’Espanya davant de les Comunitats Europees (CE), a Brussel·les, on va participar en la renegociació de l’Acord Preferencial amb la CE.
Va ser assessor de Relacions amb les Comunitats durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo des del maig del 1978 fins al juliol del 1979, i posteriorment i fins al desembre del 1982, va ser director general de Política Comercial al ministeri d’Economia i Comerç, amb Juan Antonio García Díez.

El desembre del 1982 va ser nomenat secretari general tècnic del ministeri d’Economia i Hisenda, amb Miguel Boyer, i el 23 d’octubre del 1985 va ser nomenat secretari d’Estat per a les Comunitats Europees, en substitució de Manuel Marín, i va exercir un paper important en les negociacions que van concloure amb l’ingrés d’Espanya a la CE.

Casat i pare de tres fills, Solbes ja va formar part de l’anterior govern socialista de Felipe González, tot i no tenir carnet del partit inicialment. El 1991 va ser nomenat ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en un moment difícil per al sector, que s’havia d’adaptar a la realitat europea.

Entre el 1993 i el 1996 va ser ministre d’Economia i Hisenda, i com a tal va ser president del consell Ecofin durant la presidència espanyola de la Unió Europea (UE) en el segon semestre del 1995.

En les eleccions generals del març del 1996, va ser elegit diputat per la província d’Alacant, i durant el seu període al Congrés dels Diputats va presidir la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea (UE).

El 9 de juliol del 1999 va ser nomenat responsable de la cartera d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, presidida per Romano Prodi. Durant aquest període, Solbes va defensar enèrgicament l’aplicació del Pacte d’Estabilitat i va ser un dels artífexs de la introducció de l’euro.

Solbes –parla anglès, francès, alemany i català– està considerat, fins i tot pels seus rivals polítics, un autèntic “lluitador” per l’equilibri pressupostari. Alguns li atribueixen fins i tot el ressorgiment de l’economia espanyola.

La seva carrera és gairebé impecable, amb un sol punt fosc: quan era comissari europeu el seu nom va sortir a la llum com a conseqüència de l’escàndol de frau en la comptabilitat a l’Eurostat.