Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Ramón Serrano Suñer

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Francisco Franco (47)
José María Gil Robles (3)
Ramón Serrano Suñer (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Múrcia (7)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
98 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Ramón Serrano Suñer (1901-2003)
Govern espanyol
Ramón Serrano Súñer, exministre de l’Interior i d’Exteriors durant la dictadura de Francisco Franco, va morir l’1 de setembre del 2003 al seu domicili de Madrid, a causa d’una afecció respiratòria.

Nascut a Cartagena (Múrcia) el 12 de setembre del 1901, era fill de pares catalans i es va espanyolitzar el cognom de Sunyer. Va estudiar Dret a Madrid i va ampliar estudis a Roma i a Bolonya. Posteriorment va guanyar plaça, per oposicions, d’advocat de l’Estat, i va ser destinat a Saragossa, on va conèixer el general Francisco Franco, que aleshores dirigia l’Acadèmia General Militar, i va acabar casant-se amb una germana de l’esposa del general, Ramona (Zita) Polo. D’aquí va derivar el seu posterior sobrenom d’el cuñadísimo.

A Saragossa va entrar en política i va ser diputat per la CEDA de Gil Robles el 1933 i el 1936. El juliol d’aquell any, després de la sublevació militar encapçalada per Franco, va ser empresonat a Madrid, però la gestió d’un socialista afí al corrent d’Indalecio Prieto va provocar el seu trasllat a una clínica, d’on es va fugar el gener del 1937.

El 1938, al formar-se l’anomenat primer govern nacional, va ser designat ministre de l’Interior i va continuar en aquesta cartera fins al 9 d’agost del 1939, quan va passar a denominar-se de la Governació.

El 23 d’abril del 1938, Serrano Súñer va dictar el Decreto de Prensa y Propaganda, o el que és el mateix, va instaurar la censura, que va estar en vigor fins al 1966, en aprovar-se la coneguda com a llei Fraga.

També l’agost del 1939 va ser anomenat president de la junta política de FET (Falange Espanyola Tradicionalista) i de les JONS (Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalistes, fundades per Onésimo Redondo), que va ser el conglomerat que el règim va idear per fusionar falangistes, carlins i jonsistes, com a antecedent immediat del que es va denominar, fins a la mort de Franco, Movimiento Nacional.

Serrano Súñer, que no va militar a la Falange Espanyola, va ser amic personal del seu fundador, José Antonio Primo de Rivera, el qual fins i tot li va fer de padrí de boda.

Des del 20 de maig del 1941 fins al 3 d’octubre del 1942 va ser ministre d’Exteriors. En aquesta època va propiciar les relacions més intenses del franquisme amb el nazisme d’Adolf Hitler, el feixisme de Benito Mussolini i el règim col·laboracionista de la França ocupada. Serrano Súñer va acompanyar Franco a la famosa entrevista amb Hitler a Hendaia.

El gran poder que acumulava Serrano com a responsable d’Exteriors i el canvi de tendència a favor dels aliats en la Segona Guerra Mundial va contribuir a la seva destitució –el setembre del 1942– després d’uns incidents entre carlins i falangistes afins al règim. Des d’aquest moment el seu distanciament personal amb Franco va ser profund, tot i que es va mantenir com a procurador de les Corts fins al 1957.

Mai més no va tornar a la política i es va dedicar a l’activitat privada com a advocat, amb despatx a Madrid.

El 1945 va dirigir una carta a Franco en què li proposava, sense èxit, algunes reformes. Posteriorment es va inclinar per la monarquia de Joan de Borbó, com a solució al règim franquista.

El 1947 va publicar De Hendaya a Gibraltar, sobre el seu pas per Exteriors, i el 1977 un volum de memòries. A més de fundar Radio Intercontinental, de la qual era president d’honor, va participar en la creació de l’agència Efe, com a servei oficial de notícies i propaganda del bàndol franquista.

El 1997 una comissió d’investigació va revelar que tenia comptes a Suïssa des dels anys quaranta, tot i no trobar-ne cap prova concloent. Però Serrano Súñer va passar a la història com un dels principals artífexs de la repressió franquista i, sobretot, com el responsable últim de la mort en camps de concentració nazis de milers de ciutadans espanyols als quals va considerar “apàtrides”.

També ha estat assenyalat per diversos historiadors com l’artífex de la detenció, el 13 d’agost del 1940 –per part de la policia militar alemanya–, del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, executat a Montjuïc el 15 d’octubre del 1940. La Comissió de la Dignitat, en informar que diversos col·lectius preparaven una demanda contra Súñer al Tribunal Penal Internacional (TPI), recorda que és “un criminal de guerra nazi i genocida anticatalà que va crear la Delegació de l’Estat per la Recuperació dels Documents”, que sota diversos canvis de denominació ha donat lloc a l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca.