Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Costas Simitis celebra l'obtenció de la majoria absoluta amb uns militants socialistes

El nou parlament grec

El primer ministre Costas Simitis jura el seu càrrec

Articles dependents
Andreas Papandreu
Costas Simitis
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Andreas Papandreu (7)
Kostas Simitis (13)
Entitats Entitats
Moviment Socialista Panhel·lènic- Partit Socialista Panhel·lènic (8)
Parlament de Grècia (1)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Grècia (47)
63 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La desaparició de Papandreu
Grècia
Grècia va viure el 1996 la desaparició d'Andreas Papandreu, considerat el gran artífex de la Grècia moderna, democràtica i integrada a la Unió Europea. En morir, tothom va semblar oblidar les polèmiques dels anys anteriors sobre la seva vida personal. Papandreu s'havia separat de la seva dona de tota la vida per casar-se amb l'hostessa Dimitra Liani, 36 anys més jove que ell i que va voler promoure en els cercles polítics socialistes, donant-li poders de gestió i presentant-la, fins i tot, com un possible recanvi a la seva persona.

En el moment de la seva desaparició, el record de tot això ja quedava en un pla molt llunyà. El mateix Papandreu s'havia encarregat en els últims mesos de la seva vida de garantir la continuïtat i l'equilibri en el si del seu partit. Havia apartat la seva jove dona de les responsabilitats polítiques i havia promogut l'accés al poder de Costas Simitis, un candidat allunyat del personalisme que havia representat tota la seva gestió en el Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) i que va ser l'encarregat de succeïr-lo en el càrrec de primer ministre.

El 22 de setembre, tres mesos després de la mort del seu fundador, el Pasok va tornar a guanyar les eleccions generals. Amb un 41,6% dels vots, va obtenir la majoria absoluta, 163 diputats dels 300 del Parlament grec. La victòria obtinguda pel Pasok i el seu candidat, Costas Simitis, constituïa, de fet, un homenatge popular a la memòria del desaparegut Andreas Papandreu, mort el 23 de juny després d'una llarga malaltia.

La victòria, però, era també una victòria de les tesis pro europeistes que representava Simitis, que havia succeït Papandreu, primer al capdavant del govern, el 18 de gener, i després al capdavant del Pasok, el 30 de juny, en el congrés que el partit va celebrar a Atenes per trobar un successor a Papandreu, que ja havia dimitit dels seus càrrecs de direcció el 15 de gener en adonar-se del caràcter irreversible de la seva malaltia.

Costas Simitis va rebutjar la possibilitat de separar la seva condició de primer ministre de la de líder del Pasok, i va presentar una dura batalla pel control del partit.Simitis va obtenir 2.732 vots, davant dels 2.324 que van donar suport al seu principal contrincant, Akis Tsohatzopoulos, llavors ministre de l'Interior, considerat el continuador de la política tradicional del partit.

La victòria de Simitis al si del seu partit representava el triomf de les tesis que preconitzaven la descentralització del partit i la fi del clientelisme que havia caracteritzat el Pasok en els últims anys.

Simitis semblava decidit a afrontar la definitiva integració del país a Europa i adaptar l'economia als requeriments de convergència fixats a Maastricht. Però durant l'any els problemes més importants li van arribar de Turquia. Ja el 26 de gener va haver d'afrontar les reivindicacions turques sobre l'illot d'Imia, quan la invasió d'un escamot turc va fer pensar a tothom en la possibilitat d'una guerra entre els dos països veïns, que va ser evitada per la intervenció diplomàtica nord-americana de finals de mes. La tensió amb Turquia a les zones frontereres i a Xipre es va mantenir durant tot l'any, i va culminar el 8 d'octubre, quan Simitis va autoritzar personalment l'abatiment d'un avió turc que havia envaït l'espai aeri grec, a prop de l'illa de Chios.