Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
La grip aviària procedent de països com Cambodja, Xina, Indonèsia, Thailàndia i Vietnam, va arribar finalment a Europa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas ´Grip aviària´ (18)
Farmacèutiques, fàrmacs (74)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política catalana (2179)
Política internacional (1336)
Entitats Entitats
Glaxo (1)
Organització Mundial de la Salut (74)
Roche Diagnostics (5)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àsia (17)
Europa (194)
49 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Primers casos a Europa
Grip aviària
L’any 2005, la grip aviaria, temuda ambaixadora de la pronosticada pandèmia de grip humana, va trucar a la porta d’Europa. En acabar l’any, la infecció no havia causat estralls en les aus ni s’havia estès als humans, però les autoritats sanitàries estaven alerta. Així, el 15 de desembre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava el Decret 264/2005, de 13 de desembre, de creació de l’estructura organitzativa per a la prevenció, control i seguiment de l´evolució d’una possible pandèmia de grip. Aquest organisme seria el responsable d’implementar, si s’esqueia, el Pla d’actuació enfront d’una possible pandèmia de grip que, com a tots els països europeus, s’havia elaborat, d’acord amb les directrius i les recomanacions emanades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i del Ministeri de Sanitat i Consum. Ja feia mesos que la OMS advertia d’una possible nova pandèmia de grip, és a dir, una epidèmia que afecta pràcticament tota la població del món, com ja havia succeït anteriorment els anys 1918, 1957 i 1968. Igual que en aquelles ocasions, l’extensió generalitzada i massiva de la infecció pel virus de la grip es produiria si apareixia una variant del virus de la grip totalment nova, no prèviament detectada en l’espècie humana. La grip és una de les malalties infectivocontagioses més freqüents. És produïda per un grup heterogeni de virus de la família Orthomyxoviridae, que tenen una gran capacitat de mutar, és a dir de modificar les seves característiques. Segons els diferents components del virus que es comporten com antígens, és a dir que provoquen la formació d’anticossos per part del sistema immunològic de l’individu afectat, es diferencien diversos tipus, principalment els anomenats A, B i C. El més comú és el tipus A, habitual responsable dels brots epidèmics, que afecten gran part de la població d’una zona. La seva elevada contagiositat es deu a que té una gran tendència a presentar variacions antigèniques, és a dir modificacions de part dels seus components que interaccionen amb el sistema immunològic. En el cas del tipus A, es presenten continues modificacions del seu contingut genètic, que originen modificacions en elements de la superfície externa del virus, responsables de la fixació a les cèl·lules infectades i del procés d’alliberament amb que s’escampen pels teixits.

Les epidèmies anuals de grip es produeixen com a conseqüència de les petites variacions antigèniques. Cada deu o vint anys apareixen modificacions tan marcades, que es classifiquen com nous subtipus, i fins l’any 2005 s’havien identificat vint-i-dos subtipus del virus gripal A. Per fer front a les habituals epidèmies, en cada nova temporada hivernal s’actualitza la composició de les vacunes antigripals. Aquesta actualització és possible gràcies que la OMS disposa d’un sistema d’observatoris mundials, que permeten detectar l’aparició de noves variants antigèniques, a partir de les quals s’elaboren les noves vacunes. Quan les modificacions antigèniques són molt importants, l’extensió del virus es pot produir de forma generalitzada, ja que no hi ha ningú que disposi de defenses immunitàries específiques contra la nova variant. Això pot fer que la velocitat de l’expansió sigui i molt més ràpida que el procés de fabricació i administració de les vacunes.

L’estat d’alerta que hi havia l’any 2005 enfront la possibilitat d’un nova pandèmia gripal es devia a l’elevada extensió de la grip aviar, o grip del pollastre. El virus causant d’aquesta malaltia pertany al mateix grup que el de la grip humana, en algunes de les seves múltiples variants. Igual que passa amb la grip humana, també el virus de la grip que afecta les aus presenta variants amb diferent grau de contagiositat i virulència. Generalment, les variants del virus gripal que s’encomanen entre els individus d’una classe d’animals no s’estenen als d’una altra classe. Tot i així, el virus gripal propi d’una determinada classe pot transmetre’s a un determinat individu d’una altre classe animal, que hagi estat en contacte molt íntim o freqüent. Però per a què un virus gripal aviar, que hagués infectat ocasionalment a una persona concreta, s’encomanés després entre els humans, s’hauria de produir una mutació del virus.

Els primers casos d’infecció humana per virus provinents d’aus es van identificar el 1997, a Hong Kong, on va infectar 18 persones i en van morir sis. Altres brots recents de grip aviària en humans havien estat d’una extensió limitada. A Holanda, un brot pel virus gripal A (H7N7) va causar la mort d’un veterinari l’abril de 2003 i malaltia lleu a 83 persones. A Hong Kong, al 1999, es van notificar dos casos lleus de malaltia aviària en nens, causats pel virus gripal A (H9N2) i al desembre de 2003 se´n va notificar un altre cas.

La que preocupava al món l’any 2005 era la variant de virus gripal tipus A tipificada com H5N1, que afectava primordialment aus de corral i aus salvatges, i des de 2003 havia causat ja la mort de 120 milions d’aus a onze països asiàtics. També havia afectat altres espècies animals, i ocasionalment havia passat a éssers humans, ocasionant algunes morts. Els primers casos d’infecció humana pel virus de la grip aviar A (H5N1) s’havien presentat al 2003, i fins l’any 2005 n’hi havia hagut a Cambodja, Xina, Indonèsia, Thailàndia i Vietnam, paísos on es concentraven més de la meïtat dels 139 afectats, amb 71 defuncions, acumulades fins a finals de desembre. El total de casos coneguts al 2005 (36) no va ser pas gaire superior al de 2004 (32), però l’alarma venia per l’expansió que s’estava produint en les aus, i el temor que en qualsevol moment es produís una mutació que permetés el contagi entre éssers humans, fins aquell moment encara no conegut.

Pel que fa al continent europeu, no es coneixien casos d’infecció per virus gripal A (H5N1), però a finals de juliol de 2005, Rússia va notificar el primer brot en pollastres, que va anar seguit de notificacions de la malaltia en aus en diferents zones de Kazakhstan a principis d’agost. En ambdós països s’havia notificat la presència d’aus salvatges mortes pel virus H5N1. Gairebé al mateix temps, Mongòlia va notificar la detecció del virus en aus migratòries que havien aparegut mortes. Durant el mes d’octubre de 2005, la presència del virus H5N1 s’havia confirmat en aus de Turquia i Romania. A la illa grega de Kios es va detectar un gall dindi afectat pel virus H5 -s’havia de confirmar que pertanyés al grup altament patogènic H5N1- i també 8 aus mortes a prop del riu Evros.

Les autoritats sanitàries insistien que la investigació del casos produïts en humans indicava que es necessitava un contacte directe amb les aus infectades, o amb les superfícies o objectes contaminats amb els fems. La majoria de casos havien aparegut en zones rurals o periurbanes en famílies que tenien corral i convivien estretament amb aquestes aus. Es considerava de molt de risc l’exposició durant la matança d’aquestes aus, la preparació per a la venda i la preparació per a la cocció. No hi havia evidència que els pollastres ben cuinats i els ous poguessin ser font d’infecció.

Per això es recomanava que no es realitzessin pràctiques de venda de pollastres vius directament als consumidors en les zones que experimentessin brots de grip aviària en pollastres. Els ous d’aus infectades podien estar també contaminats pel virus, per la qual cosa es recomanava d’anar amb cura a l’hora de manipular-los, així com els seus productes crus. I malgrat que no s’havia descrit la transmissió per aliments, per precaució, l’OMS recomanava que els aliments fossin cuinats fins a arribar a una temperatura interna de 70º C, ja que una cocció correcta permet eliminar el virus (no la refrigeració ni la congelació).

L’any 2005 es va acabar de prohibir l’entrada a la Unió Europea de carn, ous i altres productes derivats de l’aviram així com d’aus vives procedents de tots els països afectats per la grip aviar. Tanmateix, el virus s’encomanava entre diferents espècies d’aus, i no hi havia manera d’impedir l’arribada d’aus migratòries. Tot i que alguns experts van manifestar que era una remota possibilitat que una au malalta arribés a Europa occidental, per minimitzar el risc d’expansió del virus, les autoritats sanitàries van establir mesures de control estrictes en àrees que es van identificar com d’alt risc. Set de les divuit àrees declarades d’alt rics pel Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca eren en els Països Catalans: el delta de l’Ebre, el del Llobregat, els Aiguamolls de l’Empordà, l’Albufera de València, els Aiguamolls del Fondó, les Salines de Santa Pola i s’Albufera de Mallorca. En aquestes àrees es va prohibir la cria d’aus a l’aire lliure en 10 quilòmetres a la rodona. I com a norma general arreu del territori, es va prohibir la celebració de mercats, concentracions i actes culturals on s’exhibissin aus vives que fossin a l’aire lliure. A més, es van incrementar les mesures de control en totes les activitats relacionades amb les aus en indrets que no fossin coberts.

Com a mesura preventiva a aplicar en les pròpies persones, les autoritats sanitàries no podien fer altre cosa que recomanar, com cada any, la vacunació contra la grip comuna, a les persones que tenien alguna situació de risc. D’aquesta manera, s’esperava almenys reduir els efectes d’una possible infecció simultània per ambdós tipus de virus. I per estar preparats si la grip aviar arribava a fer el salt cap a l’espècie humana, els governs es van llançar a fer provisions dels únics medicaments que se sabia podien tenir alguna efectivitat, tot i que limitada, contra el virus de la grip aviar, pràcticament només l’antiviral oseltamivir (Tamiflu®) –fabricat per Roche-, i en menor grau el zanamivir (Relenza ®) –fabricat per Glaxo-. Moltes veus van demanar la liberalització de les patents, per poder assegurar la fabricació de les ingents quantitats de medicaments que podien ser necessàries, però les lleis del poderós mercat farmacèutic van protegir les multinacionals, que asseguraren el monopoli de la seva marca, a canvi de pactar ells directament la producció amb altres laboratoris. La venda estava assegurada, tot i que no hi havia cap garantia del grau d’efectivitat en la variant del virus que pogués resultar de la mutació del H5N1 potencialment causant de la temuda pandèmia. Però cap govern volia córrer riscos, i així el Ministeri de Sanitat i Consum, que d’entrada havia encarregar dos milions de dosis de tractaments antivirals, 300.000 de les quals serien destinades a Catalunya, va incrementar la previsió a una xifra entre 6 i 10 milions de dosis, per cobrir del 15 al 25% de la població. Mai abans cap medicament, ni probablement cap altre producte industrial, havia aconseguit tal grau de penetració en el mercat.