Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Daniel McFadden, premi Nobel d'Economia

James Heckman, Nobel d'Economia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Daniel McFadden (3)
James Heckman (3)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Berkeley (6)
Universitat de Chicago (15)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Carolina del Nord (EUA) (3)
Chicago (EUA) (9)
San Francisco (Califòrnia, EUA) (6)
55 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Guardonades dues tesis sobre el comportament humà
Premis Nobel
L’Acadèmia Sueca va concedir l’11 d’octubre el Premi Nobel d’Economia 2000 als professors nord-americans James Heckman i Daniel McFadden pel desenvolupament de noves teories i mètodes d’anàlisi estadística sobre el comportament d’individus i famílies. Seguia així la tendència a premiar d’una manera especial els economistes nord-americans, vint-i-vuit dels quals havien rebut el premi, seguits pels anglesos que l’havien obtingut en set ocasions. De fet, el premi Nobel d’Economia era un premi jove. Era l’únic que no va ser instituït per Alfred Nobel, sinó que va ser creat en la seva memòria pel Banc de Suècia el 1968, en commemoració del tres cents anys del banc suec, el més antic del món.

Però, tot i ser nord-americans, els premiats l’any 2.000 no responien al patró clàssic dels guardonats. En els seus poc més de trenta anys d’història el Nobel d’economia s’havia inclinat majoritàriament per persones que havien fet aportacions teòriques a la comprensió global dels fenòmens econòmics, en canvi en aquest cas es va decidir per dos economistes que, sense haver treballat mai junts, havien desenvolupat mètodes d’anàlisi i predicció amb conseqüències eminentment pràctiques. En saber que havia estat guardonat, el professor McFadden va explicar “La majoria de la gent que ha guanyat el premi tenia grans idees, diferents teories sobre el comportament econòmic o sobre la manera com funciona el sistema econòmic. En canvi jo sóc, en certa manera, un mecànic, un inventor”.

El que McFadden havia “inventat”, juntament amb Heckman, era la manera d’avaluar i predir el comportament dels individus davant de situacions concretes. Com l’elecció d’una feina, del lloc on viure, del sistema de transport utilitzat o, fins i tot, de l’edat de casar-se o el nombre de fills. Un tipus de decisions que els individus prenen entre unes alternatives molt reduïdes, no sobre un camp d’oportunitats teòricament il·limitat que és el que tradicionalment havia estudiat l’economia.

Per estudiar aquest comportament, Heckman i McFadden van poder explorar l’enorme quantitat d’informació estadística de la que es disposava sobre les condicions de vida dels individus i les famílies, i ho van fer amb mètodes economètrics. És a dir, van analitzar quantitativament els fenòmens econòmics partint de la conjunció de la teoria econòmica i l’estadística. L’econometria havia avançat espectacularment gràcies al desenvolupament de nous mètodes, a la disponibilitat de grans bases de dades i a la revolució tecnològica en el camp de la informàtica que havia permès desenvolupar complexos processos de càlcul.

James Heckman, va néixer a Chicago, Ililnois, al 1944, es va doctorar a Princenton i des de 1995 era professor distingit d’economia a la Universitat de Chicago. Una de les principals línies de treball de Heckman va ser l’anàlisi dels efectes de les polítiques actives d’ocupació. Les conclusions de les seves investigacions ofereixen molt pocs dubtes: les polítiques actives de treball són molt poc efectives. Per arribar a aquesta conclusió Heckman va estudiar dos grup d’aturats, un que es beneficiava dels programes de capacitació professional posats en marxa per l’administració nord-americana, i un altre grup que no tenia accés a aquest programa. En el moment d’accedir a una feina, els dos grups es van trobar amb les mateixes dificultats, les diferencies en les seves taxes d’atur van ser mínimes i els seus salaris també van ser molt similars. Heckman va explicar que aquesta falta d’efectivitat obeïa a que les polítiques educatives es basaven en concepcions errònies de les capacitacions professionals útils per a la societat i que la forma en que s’adquirien no era la més adequada. Els seus treballs van permetre dissenyar polítiques d’ocupació més eficients i van ser utilitzats no només als Estats Units, sinó també a la Gran Bretanya i a d’altres països europeus.

Daniel L. McFadden, nascut a Raleigh (Carolina del Nord) el 1937, era físic de formació i es va doctorar en Ciències de la Conducta a Minnesota. Professor d’Economia en el MIT des del 1979, el 1990 va passar a ocupar la càtedra d’Economia en la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Els treballs de McFadden analitzen camps tan diferents com la demanda d’energia en les llars, les decisions d’utilitzar el transport públic o el privat o, també, els costos econòmics globals de les catàstrofes ecològiques. Novament els mètodes dissenyats per McFadden anaven molt més enllà de la simple anàlisi teòrica i havien permès establir polítiques de salut pública més eficients, facilitant l’accés de la població més pobre als serveis sanitaris, o dissenyar el sistema de transports públics de l’àrea de San Francisco per maximitzar el nombre d’usuaris i el nivell de satisfacció.