Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Guerrillers de l'MRTA van segrestar més de 500 persones per demanar l'alliberament de 442 guerrillers

La URNG va deixar les armes el desembre de 1996

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Política internacional (1336)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Alberto Fujimori (38)
Álvaro Arzú (3)
Fidel Castro (78)
Francisco Tudela (3)
Guillermo Bobbio (1)
Jorge Soto (1)
Jorge Rosal (1)
José María Aznar (620)
Máximo Rivera (1)
Miguel Ángel Asturias (2)
Néstor Cerpa Cartolini (2)
Pedro Fujimori (1)
Ricardo Rosales (1)
Ricardo Ramírez (1)
Rigoberta Menchú (7)
Rodrigo Asturias (1)
Entitats Entitats
Exèrcit Guerriller dels Pobles (1)
Forces Armades Rebels (1)
Moviment Revolucionari Tupac Amaru (19)
Organització del Poble en Armes (1)
Partit Guatemalenc del Treball (1)
Sendero Luminoso (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Guatemala (17)
Perú (42)
124 lectures d'aquest article
71 impressions d'aquest article
Pau a Guatemala, tensió al Perú
Guatemala-Perú
L´any 1996 va acabar molt diferent en dos països llatinoamericans: mentre a Guatemala se celebrava l'acord entre la guerrilla i el govern, al Perú es vivia una gran tensió, generada pels guerrillers de l'MRTA, que des del 17 de desembre mantenien segrestats a la residència de l'ambaixador japonès desenes de diplomàtics i alts càrrecs del règim d'Alberto Fujimori.

El 29 de desembre es van reunir al palau presidencial de Guatemala el president Alvaro Arzú i els màxims dirigents de la guerrilla: Jorge Soto, Pablo Monsanto, de les Forces Armades Rebels: Ricardo Rosales, Carlos Gonzàlez, del Partit Guatemalenc del Treball; Ricardo Ramírez, Rolando Moràn, de l'Exèrcit Guerriller dels Pobres: i Jorge Rosal, de l'Organització del Poble en Armes. Van firmar un acord que posava fi a 36 anys de guerra, que havia causat 100.000 morts, 40.000 desapareguts i més d'un milió de desplaçats, en un país de 10 milions d'habitants. Després de la firma, Soto va expressar la voluntat dels guerrillers, agrupats en la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG), de transformar-se en un "front destinat a construir una democràcia multiètnica i multilingüe".

A l'acte del 29 de desembre hi van assistir els presidents de Mèxic, Hondures, Panamà, Nicaragua, el Salvador, Costa Rica, Colòmbia, Veneçuela, i el president del govern espanyol, José Maria Aznar. També va assistir-hi la premi Nobel de la pau guatemalenca Rigoberta Menchú. L'única absència destacada va ser la de Rodrigo Asturias, Gaspar Illom , fill de l'altre premi Nobel de Guatemala, Miguel Ángel Asturias, i líder de l'Organització del Poble en Armes, que s'havia separat del procés per evitar que aquest es veiés afectat per l'actuació incontrolada d'alguns dels seus col·laboradors. Tampoc no va assistir a la cerimònia el dirigent cubà Fidel Castro, que hi havia estat convidat.

L'AMBAIXADA JAPONESA AL PERÚ
Mentrestant, al Perú es vivia una gran tensió. Un escamot guerriller del Moviment Revolucionari Tupac Amaru (MRTA) tenia retinguts a la residència de l'ambaixador japonès 81 ostatges, entre els quals hi havia l'ambaixador Morihisa Aoki; el germà del president peruà, Pedro Fujimori; el ministre d'Afers Estrangers, Francisco Tudela; el director de la Seguretat de l'Estat, el general Guillermo Bobbio; i el cap de la lluita antiterrorista, el general Máximo Rivera, així com nombrosos alts càrrecs peruans i estrangers.

Tot havia començat la nit del 17 de desembre, quan l'escamot de l'MRTA dirigit per Néstor Cerpa Cartolini, Comandante Evaristo, havia pres la residència de l'ambaixador japonès mentre s'hi celebrava una festa amb més de 500 convidats. Els guerrillers van agafar el control de la situació i van emetre un comunicat en què demanaven la posada en llibertat els seus 442 camarades detinguts en presons peruanes. L'MRTA era un grup guerriller de tendència guevarista fundat el 1984, que no feia cap acció important des de 1990. Un dels èxits que s'atribuïa el president Fujimori era la desarticulació de l'MRTA i de l'altre grup guerriller peruà, considerat molt més important, Sendero Luminoso, de tendència maoista.

Des del 17 de desembre els guerrillers van anar alliberant ostatges fins als 81 que quedaven el 31 de desembre. Les negociacions amb els guerrillers havien estat portades per representants de l'Església o d'organitzacions humanitàries, però el govern de Fujimori s'havia negat a abordar cap negociació. En acabar l'any, no es veia una sortida immediata al problema un cop descartat l'ús de la força i la negociació política. Quedava clara, però, la profunda crisi que l'acció de l'MRTA havia provocat en el règim d'un Fujimori que, el 23 d'agost, havia aconseguit que el Parlament aprovés una llei que li permetria presentar-se a la reelecció i, si guanyava, mantenir-se a la presidència fins al 2005.