Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Guillem d'Efak

Article de referència:
Dos adéus
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Guillem d`Efak (7)
Entitats Entitats
Els 16 jutges (5)
La Cova del Drac (1)
La Cucafera (1)
Nova Cançó (17)
Premi Artur Martorell (1)
Premi Sant Jordi (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Manacor (Illes Balears) (12)
34 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Guillem d'Efak
El 15 de febrer de 1995 va morir a Palma de Mallorca el cantant i poeta Guillem d'Efak, a 65 anys, víctima d'un càncer. El cantant de Manacor va ser un dels fundadors de la Nova Cançó i un dels principals impulsors del moviment a les Balears. El 20 de juny de 1994 havia rebut un homenatge a Palma al qual van assistir tots els representants de la Cançó, justament en complir-se trenta anys del començament de la seva carrera.

Guillem Fullana Hada d'Efak va néixer a Rio Muni (Guinea Equatorial) el 23 de març de 1929, però als 2 anys es va traslladar juntament amb el seu pare, un militar mallorquí, a Manacor.

El 1964, d'Efak va anar a Barcelona, on es va implicar directament en el moviment de la Nova Cançó. Es va integrar en el grup d'Els Setze Jutges i va fer actuacions per tot Catalunya, les Balears i Andorra. El 1965 va fundar La Cova del Drac i el 1968 La Cucafera, dos cafès teatre indissolublement lligats a la història de la Cançó.

Coincidint amb la fi del moviment artístic, el 1980 va tornar a Palma per treballar com a guia turístic, però sense deixar mai d'escriure ni de compondre.
Entre les seves cançons destaquen Blues, Estic tan sol, Balada d'en Jordi Roca, Adéu Andreu, Bou de Mallorca, Cançó de Son Coletes i Cançó per a les dones.

Com a escriptor, va obtenir el premi Artur Martorell de 1965, el Carles Riba de 1969, el premi Sant Jordi d'Or i el premi Cavall Fort. Entre els seus llibres de poesia cal esmentar El poeta i el mar, Madona i l'arbre, El poeta i la mina i Erosfera. El 1993 va editar la seva obra poètica completa: Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993).

Com a autor teatral va rebre el premi Ciutat de Palma de Teatre 1973. Va escriure: J.O.M. (1967), La mort de l'àvia (1968) i El dimoni cucarell(1974).

L'última de les seves obres era una òpera, Rondalla de rondalles, que realitzava amb el compositor mallorquí Antoni Parera Fons i que va deixar inacabada.