Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
La forta crisi política viscuda a Haití va propiciar la fugida del president Jean-Bertrand Aristide

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Democràcia, processos de democratització (137)
Escàndols polítics (441)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Militars, policia, guerrillers (104)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Boniface Alexandre (3)
Guy Philippe (3)
Jean-Bertrand Aristide (22)
Percival Patterson (2)
Ricardo Ortega (2)
Yvon Neptune (2)
Entitats Entitats
Antena 3 Televisión (76)
Govern d`Haití (4)
Organització de les Nacions Unides (606)
Organització d’Estats Americans (17)
Plataforma Democràtica (Haití) (2)
29 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
La fugida d’Aristide
Haití
A principis d’any, Haití va viure una forta crisi política, en iniciar a mitjans de gener les guerrilles del Front de Resistència Revolucionària de l’Artibonite (FRRA) una ofensiva contra el règim del president Jean-Bertrand Aristide. Aquesta ofensiva, comandada pels paramilitars de l’exdictador Raoul Cédras (1991-94) i liderada per Guy Philippe, va aconseguir prendre la ciutat d’Hinche, de 90.000 habitants i situada al centre de l’illa. La situació creada va determinar el 17 de febrer el govern de l’antiga metròpoli francesa a fer una crida a la comunitat internacional perquè enviés un contingent militar de pacificació al país del Carib, cosa que també va ser reclamada per Aristide a l’Organització d’Estats Americans (OEA). El primer ministre, Yvon Neptune, va insistir especialment en la implicació estrangera davant l’escassetat de recursos del govern, que només disposava de 5.000 policies i no tenia exèrcit des que va ser dissolt el 1995. Per la seva banda, els rebels van demanar directament la dimissió d’Aristide, com a única solució possible a la crisi, petició a la qual es van afegir altres sectors no armats d’oposició, reunits en l’anomenada Plataforma Democràtica, que proposava el nomenament imminent d´un primer ministre independent, a més de la celebració d’eleccions de manera immediata.

La situació es va agreujar en pocs dies, en donar els rebels un ultimàtum a Aristide perquè abandonés el país abans que els insurrectes no prenguessin la capital haitiana, Port-au-Prince, després d’haver aconseguit dominar la meitat del país. Finalment, el 29 de febrer, Jean-Bertrand Aristide va acceptar dimitir i sortir del país, “per evitar un bany de sang”, mentre el cap del Tribunal Suprem, Boniface Alexandre, assumia la presidència interina, tal com preveia la Constitució del país, i convocava eleccions en 90 dies, alhora que el Consell de Seguretat de l’ONU discutia una resolució per facilitar l’enviament de tropes de pau al país. En els dies que van seguir es van intensificar les protestes al país fins a aconseguir l’exili inicial d’Aristide a Bangui, la capital de la República Centreafricana. En aquests aldarulls, el 7 de març, va morir en un tiroteig el periodista d’Antena 3 Televisión Ricardo Ortega, que anteriorment havia cobert els conflictes de Txetxènia, Bòsnia, l’Afganistan i l’Iraq.

El 15 de març, en saber-se que l’expresident haitià Jean-Bertrand Aristide havia abandonat el seu exili a la República Centreafricana per refugiar-se a Jamaica, en haver rebut la invitació del primer ministre d’aquest país, Percival Patterson, van arribar al país caribeny els primers ajuts humanitaris de l’ONU i també els militars que van enviar França i els Estats Units per garantir l’ordre. A mitjans de maig la situació al país es va veure molt complicada per les greus inundacions que van assolar també la veïna República Dominicana pel desbordament del riu Silié, fronterer entre els dos països, i que van provocar milers de morts i desapareguts a l’illa. Aquesta catàstrofe natural va fer intensificar els ajuts internacionals, i el 27 de juliol, el Marroc i Espanya van decidir enviar un contingent militar conjunt de dos centenars d’homes, sota comandament espanyol, per ajudar en les tasques de recuperació. Aquestes tasques es van veure incrementades al setembre, quan la tempesta tropical Jeanne, que va arribar al Carib després del pas de l’huracà Ivan, va fer més de mil morts i 300.000 damnificats a l’illa d’Haití.