Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Haji Mohamed Suharto

Article de referència:
La fi de Suharto
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Militars, policia, guerrillers (104)
Personatges Personatges
Bambang Trihatmodjo (1)
Haji Mohammad Suharto (18)
Hutomo Mandala Putra (3)
Sigit Harjojudanto (1)
Sit Hardiyanti Rukmana (1)
Siti Hediati Harijudi (1)
Siti Udami Endang (2)
Tien Suharto (1)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Indonèsia (41)
13 lectures d'aquest article
Haji Mohamed Suharto
Haji Mohamed Suharto va néixer el 8 de juny de 1921 al si d’una família camperola de la localitat de Kemusu, a l’illa de Java. Enrolat a l’exèrcit el 1940, va participar activament en la lluita contra l’ocupació japonesa, primer, i contra la colonització holandesa, més tard, fins arribar a ser un dels principals caps militars del país quan Ahmed Sukarno va proclamar la República d’Indonèsia el 1950, amb el vist-i-plau de les Nacions Unides.

Suharto va créixer políticament com a màxim responsable de la repressió de les revoltes comunistes de principis dels anys seixanta i es va fer amb tots els mecanismes del poder fins obligar el president Sukarno a cedir-li interinament els poders presidencials el 1966, que van ser-li confirmats definitivament el 27 de març de 1968.

Des del poder, va organitzar un gran sistema repressiu de caire militar i policial, que va provocar la mort de gairebé 500.000 persones només en el primer any de mandat, i l’internament de 2 milions de persones en camps de concentració en els anys següents. L’annexió del Timor Oriental, el 1975, va anar acompanyada de l’assassinat de més de 500.000 persones i també va ser especialment sagnant la posterior repressió de les revoltes de l’illa d’Atjeh, a la Sumatra occidental de Sumatra.

Durant les tres dècades que es va mantenir en el poder, Suharto va muntar un sistema polític peculiar que funcionava sobre la base dels monopolis econòmics, la fidelitat de l’exèrcit i una aparença de joc democràtic amb tres partits totalment entregats a la seva voluntat. Per garantir un més gran control encara va posar l’economia del país en mans del que popularment es coneixia com “la Màfia de Berkeley”, un grup d’economistes formats a aquesta universitat californiana que feia de pont entre els inversors internacionals i el clan familiar del president. L’anticomunisme visceral de Suharto el va convertir en els anys de la revolució cultural xinesa i de la guerra del Vietnam en el principal aliat dels interessos occidentals al Sud-est asiàtic.

Casat amb Tien, popularment coneguda per Tien per cent en al·lusió als percentatges que cobrava com a peatge de tots els negocis que es feien al país, els seus sis fills, Siti Hardiyanti Rukmana, Tutut; Sigit Harjojudanto; Bambang Trihatmodjo; Siti Hediati Harijadi, Titiek; Hutomo Mandala Putra, Tommy i Siti Udami Endang, Mamiek, s’havien fet amb el control econòmic global del país.