Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
El Premi Internacional Catalunya, Harold Bloom destaca a sis autors catalans a El Cànon Occidental

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Alfred Sánchez (1)
Baltasar Porcel (44)
Ezra Pound (2)
Federico Mayor Zaragoza (18)
Francesc Vendrell i Vendrell (7)
Harold Bloom (4)
Isabel Allende (5)
Joan Perucho (9)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Vicenç Foix (8)
Mercè Rodoreda (14)
Miguel Delibes (3)
Noam Chomsky (4)
Ramon Llull (11)
Salvador Espriu (19)
Zhang Yimou (5)
Entitats Entitats
Premi Internacional Catalunya (36)
Universitat de Cornell (1)
Universitat de Yale (8)
48 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Premi Internacional Catalunya
Harold Bloom
El 6 de març del 2002 l´assagista i crític literari Harold Bloom va ser el guanyador de la XIV edició del Premi Internacional Catalunya. Bloom va ser votat per deu dels tretze membres del jurat per “haver dibuixat amb els seus estudis un extraordinari retrat dels valors de l´ésser humà a través de la literatura i de la seva dimensió filosòfica’.

Des que es va instaurar, el premi pretenia destacar cada any una personalitat que hagués contribuït amb la seva feina de forma rellevant al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans arreu del món. Harold Bloom va ser elegit entre altres finalistes com ara Isabel Allende, Miguel Delibes, Francesc Vendrell, Federico Mayor Zaragoza, Noam Chomsky i Zang Yimou, i va ser escollit, entre altres raons, pel bon coneixement de les lletres catalanes demostrat a través de la seva obra. Amb motiu del guardó, Harold Bloom va percebre 80.000 euros i un exemplar de l'escultura Quatre barres, d'Alfred Sánchez.

El jurat li va concedir el premi basant-se en quatre motius: per l'envergadura creativa de la seva obra, per la popularitat dels seus estudis en diversos països, per haver promulgat la lectura com a eix de la formació personal i per haver sabut retratar els valors morals de l'ésser humà amb una total independència política.
Bloom no havia estat a Barcelona des del 1959 i respecte al Premi Internacional Catalunya explicava que és “un premi que m'ha impactat més que d'altres, perquè procedeix d'una cultura que m'interessa i que vull conèixer més a fons, sobretot per la seva llarga tradició literària i d'espiritualitat’. El premi li va ser atorgat al Palau de la Generalitat de Catalunya el 22 de maig, de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i del president delegat del jurat del premi, Baltasar Porcel.
En el discurs del lliurament, l'assagista va parlar de cinc autors catalans, Ramon Llull, Salvador Espriu, J.V. Foix, Mercè Rodoreda i Joan Perucho. A més de defensar el retorn de la imaginació a la literatura i la necessitat d'acontentar-se amb el “coneixement parcial’ perquè “si hi ha un coneixement complet no hi ha ni romanç literari ni humà’, el crític es va mostrar inquiet per l'aparició d'Internet, invent que “l'horroritza’.

Harold Bloom va néixer al barri del Bronx de Nova York el 1930. Els seus pares eren jueus russos emigrats i va ser el petit de cinc germans. La seva llengua materna va ser el jiddisch, però també l'hebreu normatiu. Als 5 anys va començar a llegir en anglès. Als 7 va entrar en contacte amb la poesia de William Blake i als 11 amb l'obra de William Shakespeare. Després d'estudiar a les universitats de Cornell i Yale, el 1955 es va incorporar com a professor en aquesta última, on el 2002 encara exercia.

La seva primera obra, publicada el 1959, va ser Shelley's Mythmaking i als anys seixanta va començar a ser conegut pels seus estudis sobre Percy Bysshe Shelley, William Blake i William Butler Yeats. El 1973 va consolidar la seva fama com a especialista literari amb l'estudi The Anxiety of Influence.

En termes generals, Bloom pertanyia a una classe d'autors, prolífica en mitjans anglosaxons, especialitzada a analitzar els corrents i les fonts literàries de la literatura de base anglesa i nord-americana. Eren figures que estudiaven les produccions fetes en èpoques diverses, estudiant estils i formes i els diferents vessants de la llengua anglesa, seguint una mica la producció realitzada en aquest sentit pel poeta i compilador T. S. Elliot, les anàlisis del qual van generar escola els anys trenta (estudis sobre els renaixentistes Shakespeare i John Milton i sobre el contemporani asceta i vitalista Ezra Pound) per la profunditat i el rigor emprats i per la seva posterior plasmació en la seva pròpia obra, considerada per alguns un artifici o constructe literari, i per altres, molts, un model de perfeccionament a seguir.

En aquesta línia, l'obra de Bloom havia assolit un prestigi mundial i el 2002 presentava tres fases ben diferenciades. La primera se centrava en els poetes romàntics anglesos, que considerava el centre nodal de la literatura del Regne Unit després del renaixement literari produït al país amb William Shakespeare. D'aquesta fase són els estudis L'apocalipsi de Blake: un estudi de l'argument poètic i Yeats. En una segona fase estudia la poesia i els seus representants des de la seva pròpia obra. En aquesta època va escriure L'ansietat d'influència. Un mapa de mala lectura, Càbala i crítica i Poesia i repressió. En la tercera fase es va deixar influir per l'experiència religiosa centrant-se en la càbala i l'agnosticisme com a elements per alçar l'obra literària a un pla transcendent. Autor de més d'una vintena de llibres i considerat una de les personalitats més prestigioses i alhora polèmiques de la crítica literària, Bloom comptava el 2002 amb dues obres traduïdes al català El cànon occidental i Com llegir i per què.