Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Francesc-Marc Álvaro

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política catalana (2179)
Política internacional (1336)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Richard von Weizsacker / von Weizsäcker (10)
Václav Havel (26)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Premi Internacional Catalunya (36)
73 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Havel, una política de grandesa



Francesc-Marc Àlvaro

Enmig d'un clima espanyol de descrèdit indiscriminat de la classe política, es va produir -a contracorrent- un homenatge a la política de grandesa que avui dia es troba a Europa. La Generalitat va concedir el setè Premi Internacional Catalunya al president de Txèquia, Václav Havel, i a l'expresident d'Alemanya, Richard von Weizsacker. La institució catalana va reconèixer en els dos mandataris el testimoni d'una acció política fonamentada en un missatge ètic que ha estat determinant per a l'avanç de la llibertat i la democràcia al continent en aquest tombant de final de segle.

El gest de la institució catalana va reivindicar la validesa de l'ofici polític com a servei a la comunitat exercit des de la creença en valors positius. Mentrestant, a l'arena hispànica tronaven els rebentadors irresponsables del personal polític, autoinvestits de salvadors de qui sap quina pàtria. En canvi, entre la societat catalana que mira a Europa es va entendre perfectament el reconeixement a Havel i Weizsacker. A Catalunya, privada massa temps de llibertats, encara es creu sortosament que no hi ha política sense un fonament ètic. Si no hi ha un motor en les actituds, la resta perd relleu.

En especial la personalitat de Havel ha estat i és un referent per a tots aquells pobles que aspiren a eixamplar les seves cotes de llibertat des de la democràcia i la tolerància. Artífex de la revolució de vellut que el novembre de 1989 va liquidar pacíficament el règim comunista a Txecoslovàquia, l'antic dramaturg empresonat per la dictadura va saber interpretar els anhels d'un poble que havia pujat a l'onada del canvi històric. I no l'ha defraudat, com ha passat malauradament amb d'altres avançats de la revolta democràtica.

Primer en els seus lluïres i muntatges teatrals, després com a dissident impulsor del moviment de drets humans Carta 77, ara com a president, Havel ha mantingut sempre la seducció de la intel·ligència compromesa. No ha estat un intel·lectual convidat a passar pel món polític, sinó un ciutadà lúcid, coherent i capaç d'aproximar la realitat als contorns possibles de la utopia. Amb realisme i sense deixar-se dominar per les prevencions, ha assumit el govern com una conseqüència de la seva lluita contra la mentida i l'opressió. Ha portat un estil diferent per construir la seva gestió d'acord amb aquell impuls del qual ha estat dipositari.

Admirador de la transició espanyola i del nacionalisme català com a moviment popular i democràtic, Havel s'ha sentit atret per l'evolució política a l'Estat i a Catalunya. Els ressons del nacionalisme txec modern d'arrel cultural tenen molt a veure amb l'origen literari i cívic del catalanisme. El Premi Internacional Catalunya s'ha prestigiat encara més amb l'afegit d'aquest nom a la seva nòmina de guardonats. La seva actitud moral, per sobre de la discussió estrictament partidista, l'ha convertit en un símbol al seu país i també al conjunt d'Europa, com a emblema d'una política generosa, ambiciosa, que té en compte tant els errors del passat com la prospectiva de futur.

La política no té, així en abstracte, gaire bon cartell a casa nostra. Per culpa dels errors dels polítics i per interès dels dinamiters farisaics de la cosa pública s'ha convertit en un mot farcit de perjudicis. S'atribueixen tots els mals als polítics, fins i tot aquelles mancances que es deuen a un oblit de la societat, com a força madura i autònoma que hauria de ser enfront de les institucions. Els polítics són avui -no sempre amb raó- el boc expiatori d'una ciutadania que critica més que es mobilitza. El reconeixement de la Generalitat a Havel és un recordatori de la política com a noble art d'assolir el bé comú i administrar-lo sàviament d'acord amb uns valors d'humanisme i progrés.

El passat recent ha demostrat que les ideologies que han reduït l'home a un número porten inevitablement al fracàs. La grandesa política de Havel és que ha partit de la persona i s'ha adreçat a la persona. Ni més ni menys.