Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Helenio Herrera

Article de referència:
Ronaldo se'n va i arriba Van Gaal
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Helenio Herrera (5)
Joaquim Rifé (1)
Ladislao Kubala (10)
Entitats Entitats
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Copa del Rei de Futbol (102)
Copa Intercontinental (4)
Football Club Internazionale Milano (20)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
UEFA Champions League (133)
Valladolid Club de Futbol (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Buenos Aires (Argentina) (28)
Milà (Itàlia) (27)
Venècia (Itàlia) (25)
26 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Helenio Herrera
El 9 de novembre de 1997 va morir als 81 anys a Venècia, víctima d’una crisis cardíaca, Helenio Herrera, que havia estat considerat el millor entrenador del futbol europeu dels darrers quaranta anys. Les seves restes van ser incinerades al cementiri de Saint Michele de Venècia, on hi va arribar després d’un viatge en gòndola per la ciutat dels canals en un fèretre cobert per les banderes dels equips de futbol en els que havia estat, la del Barça davant de totes.

Fill d’una família d’emigrants malaguenys, Helenio Herrera Gavilán va néixer el 17 d’abril de 1916 a Buenos Aires. El seu pare era sabater i ell va fer d’aprenent de fuster i va especialitzar-se com a torner. La seva afecció al futbol va començar aviat i el 1931 ja jugava a l’equip juvenil del Boca Juniors. Als 16 anys, la família es va traslladar al Marroc on Helenio va jugar amb el Racing de Casablanca fins que va ser descobert per tècnics francesos, que el van fitxar pel Club de France de París, d’on va passar el 1935 al Red Star i tres anys més tard a l’Stade Français.

Després de la segona guerra mundial es va nacionalitzar francès i va començar la seva carrera com a entrenador el 1948 quan va ser fitxat per l’Atlético de Madrid, que el va cedir al Valladolid a la temporada 48-49, aconseguint que l’equip pugés a primera divisió. Entre 1949 i 1953 va entrenar l’Atlético de Madrid aconseguint dos títols de Lliga, la Copa Latina, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini.

Després d’una breu estada al Màlaga i al Coruña, Helenio Herrera va dirigir quatre temporades el Sevilla, fins que al 1958 va ser fitxat pel Futbol Club Barcelona, en substitució de Domènec Balmanya. Al Barça, Helenio Herrera va aconseguir la Lliga i la Copa 58-59 i la Lliga 59-60, compaginant la feina amb el càrrec de seleccionador nacional. El 29 d’abril de 1960 va dimitir després que el Barça perdés davant el Real Madrid en el partit de tornada de les semifinals de la Copa d’Europa, i se’n va anar a Itàlia, contractat per l’Inter de Milà.

A l’Inter va aconseguir 3 Scudettos consecutius, dues Copes d’Europa i dues Intercontinentals. El 1968 va fitxar pel Roma, equip amb el que va aconseguir una Copa d’Itàlia, si bé a la temporada 1973-74 va tornar a l’Inter, dimitint posteriorment a causa d’un infart. El 1975, però, va tornar al futbol, com a entrenador del Rimini, fins que al 1980 va tornar al Futbol Club Barcelona, per substituir Joaquim Rifé. Les coses però no van anar bé i HH va ser substituït durant una part de la Lliga per Ladiszlao Kubala, però en no obtenir resultats aquest, va haver d’acabar la temporada Helenio Herrera, aconseguint una Copa del Rei (80-81).

Helenio Herrera, popularment conegut com “HH” o “El Mag”, va revolucionar el futbol, atorgant als entrenadors un paper protagonista que no havien tingut fins llavors. L’obsessió per la tàctica i la psicologia van fer d’ell el primer entrenador de futbol en el sentit modern del terme.