Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joan Carretero (93)
Jordi Pujol i Soley (858)
Núria de Gispert (49)
Entitats Entitats
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Joventuts d´Esquerra Republicana de Catalunya (21)
Parlament de Catalunya (723)
Reagrupament.cat (42)
13 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Heribert Barrera
"President, de jove vas escollir un compromís que has mantingut durant 75 anys perquè ets un home de valors sòlids i consistents, i has estat un exemple". Així es va acomiadar Jordi Pujol del que va ser el primer president del Parlament Català de la democràcia i històric dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Heribert Barrera, que va morir el 21 d'agost del 2011 als 94 anys a causa d'una embòlia.

En un discurs emotiu, Pujol va afegir que en un moment de desprestigi de la política com l'actual “cal fixar-se en qui va ser èticament exigent i enemic de la demagògia i l'engany”. D'altra banda, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que va presidir el funeral laic celebrat a la sala d'Audiències de la cambra catalana, va remarcar igualment que “la petjada d'Heribert Barrera ha estat molt profunda, molt més del que mai no s'hagués pogut imaginar”.

Barrera va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917. Es va decantar pels estudis científics i va llicenciar-se en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i en Matemàtiques i Enginyeria Química a la Universitat de Montpeller. La seva carrera política va començar molt d'hora. Amb només 17 anys, va fer-se membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i, un any més tard, ja va ingressar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Respirava la política a casa. El seu pare, Martí Barrera, va ser diputat del Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat durant la Segona República.

Durant la Guerra Civil, va lluitar al bàndol republicà i el 1939, després de la victòria franquista, es va exiliar a França, on va romandre fins al 1952. Després de 12 anys d'exili, va tornar a Catalunya per encarregar-se de la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual va ser secretari general del 1976 al 1987 i president del 1989 al 1995.

També va ser diputat al Congrés del 1977 al 1980, diputat al Parlament del 1980 al 1988 i president d'aquesta mateixa cambra del 1980 al 1984, així com eurodiputat del 1991 al 1993 sota les sigles de la coalició Per l'Europa dels Pobles. L'any 2000, el Parlament català li va atorgar la Medalla d'Honor.

El 2009, després de la reedició del segon Tripartit, Barrera va expressar el seu allunyament de les posicions de la direcció d'ERC, per apropar-se a la proposta de l'exconseller de Governació, Joan Carretero, que en un article publicat a l'Avui a l'abril del mateix any demanava la creació d'una candidatura política d'ampli espectre per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 que tingués com a eix programàtic la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament.


El 10 de juliol de 2010, Barrera encapçalava la manifestació Som una nació. Nosaltres decidim juntament amb els altres representants i expresidents de la Generalitat i del Parlament. Un any després, el 9 de juliol del 2011, tornava a la manifestació a favor de la independència i contra les retallades de l'Estatut. Va ser el seu darrer acte públic. Al seu funeral, el van acomiadar més de 300 persones demanant la independència i cridant Visca Catalunya.